Resultats de la cerca
Es mostren 18004 resultats
Sant Martí de Bescaran (Anserall)
Situació Vista d’aquest singular campanar, ara totalment aïllat, amb el nucli de població al fons, presidit per un altre campanar més modern ECSA - M Anglada El poble de Bescaran, situat en una cota de 1 350 m, es troba a la vall alta del riu de Bescaran, que neix al peu de la serra de Palomera, prop de la frontera amb Andorra L’única resta de l’antiga església de Sant Martí de Bescaran, l’esvelt campanar, es troba en l’àmbit del cementiri actual Mapa 35-10216 Situació 31TCG804955 Per anar-hi cal agafar una pista forestal de 10 km que comença en un trencall a tramuntana de la carretera C-1313…
Sant Martí de la Torre de Cabdella, abans de Ballmoll
Art romànic
Situació Església molt singular constituïda per una nau molt alta, a manera de torre truncada, i un absis amb arcuacions llombardes adossat al mur de llevant ECSA - A Roig Aquesta antiga parròquia, avui esdevinguda capella, és situada a la riba dreta del Flamicell, uns 300 m abans de l’entrada del poble de la Torre de Cabdella, i just en l’encreuament de la pista que porta als pobles d’Astell, Oveix i Guiró Mapa 33-10214 Situació 31TCG338978 Per tal d’accedir-hi cal seguir la carretera que va de Senterada a Cabdella fins aquesta cruïlla, on un petit pont travessa el Flamicell i ens acosta a…
Mare de Déu d’Arboló (Soriguera)
Art romànic
Situació Vista del santuari, abans acompanyat d’un castell, situat estratègicament en un congost de la Noguera Pallaresa ECSA - A Roig Vista de llevant de l’església, característica pels seus carreus de diferents colors ECSA - F Tur L’ermita de la Mare de Déu d’Arboló es troba molt a la vora de l’antiga partió de termes entre Arcalís i Gerri de la Sal, a la part superior d’un espadat de roca que s’alça sobre la riba esquerra de la Noguera, en el lloc conegut com l’Estret d’Arboló Mapa 33-10214 Situació 31TCG408892 Per a arribar-hi cal travessar el riu per un pont de nova construcció, que es…
Santa Maria de la Torre (Alins de Vallferrera)
Art romànic
Situació Vista del conjunt de l’església i la borda annexa, poc abans de la seva restauració, al peu de la Noguera de Vallferrera J Tous Vista de la part nord de l’església, amb les cobertes ja refetes, l’any 1987 J Camp L’església de Santa Maria de la Torre es troba isolada, al costat d’unes bordes, enmig d’uns prats, uns 3 km abans d’arribar a Àreu, al costat mateix de la carretera d’Alins a Àreu, al marge esquerre del riu MLlC Mapa 34-9182 Situació 31TCH630142 Història La situació de Santa Maria de la Torre, aïllada al mig dels camps i sense poblament conegut, planteja d’entrada l’…
Castell de Callús
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix el conjunt de les ruïnes del castell de Callús des del costat nord-occidental A primer terme hom hi pot veure algun pany de mur del clos Corona el turó el basament d’una torre cilíndrica A Mazcuñan-F Junyent Aquest castell té les seves restes situades dalt un turó que es dreça vora el poble, vers tramuntana, a la riba esquerra del Cardener Long 1°46’52” — Lat 41°47’43” Hom hi va per la carretera de Manresa a Solsona Poc després d’haver passat Callús, hi ha, a mà dreta, prop del quilòmetre 9, un petit grup de cases, anomenat el Raval del Cavaller, on s’inicia el…
Castell d’Almenara (Agramunt)
Art romànic
Situació Vista aèria del cim de la serra d’Almenara amb la torre del castell, en curs de restauració, i l’església de Sant Salvador o Sant Vicenç ECSA-JR González Aquest castell, que rep el nom popular de Pilar d’Almenara, es dreça al punt més alt de la serra d’Almenara, a l’extrem meridional de l’altiplà que la corona La serra d’Almenara separa pel sud el Sió de les terres planes de l’Urgell Mapa 33-14 360 Situació 31TCG394244 Cal prendre la carretera que d’Agramunt porta directament a Tornabous Al cap de 4 km s’arriba al coll de la serra d’Almenara Poc abans d’arribar a aquest punt cal…
Sant Feliu del Racó o de Valrà (Castellar del Vallès)
Art romànic
Situació Campanar i façana ponentina de l’església J M Masagué Poble situat al marge dret del riu Ripoll i al peu dels contraforts més orientals del massís de Sant Llorenç del Munt Pertany al municipi de Castellar del Vallès, del qual dista uns 2,500 km en direcció nord-oest Es troba a 380 m d’altitud L’església parroquial és a l’interior del petit nucli antic, i perfectament visible des de qualsevol punt Mapa L36-15392 Situació 31TDG218084 L’entrada a la població pot fer-se a través de sengles carreteres asfaltades que la uneixen, pel nord i pel sud, amb la carretera que va de Castellar del…
Sant Bartomeu del Tossal (Ponts)
Art romànic
Situació Singular església que presenta un absis poligonal, el qual podia haver estat inicialment un edifici exempt de planta central, adaptat més tard com a absis d’un temple del segle XI ECSA - E Pablo L’església parroquial de Sant Bartomeu és als afores del poble del Tossal, al pla, entre el nucli urbà i el Segre Mapa 34-13329 Situació 31TCG464426 La carretera, sense asfaltar, que porta al Tossal arrenca de la carretera de Ponts a Artesa de Segre, a la sortida de Ponts JAA-MLlC Història No es disposa de notícies històriques documentals sobre l’antiga església parroquial de Sant Bartomeu,…
Sant Pere del castell de Boixadors (Sant Pere Sallavinera)
Art romànic
Situació Vista de l’església des del costat sud-oest, amb la torre mestra del castell a segon terme ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església és situada dins el recinte del castell de Boixadors Si hom vol visitar l’església, ha de demanar prèviament la clau al rector de Sant Pere Sallavinera FJM-AMB Mapa 35-14362 Situació 31TCG816256 Història La notícia més antiga referent a l’església de Sant Pere data del 1015 i és coetània als primers esments del castell de Boixadors D’aquest primer període resta una part primitiva —que correspon al tram de ponent de la nau— amb fragments d’arcuacions…
Sant Jaume de Calaf
Art romànic
Aquesta església es trobava situada en el terme antic del castell de Calaf, fora de la vila Fou un priorat dependent de la canònica de Sant Vicenç de Cardona per donació dels vescomtes de Cardona Posteriorment el priorat es traslladà dins la vila, i assumí funcions parroquials El castell de Calaf es documenta a partir l’any 1015, data en la qual el bisbe Borrell de Vic donà al levita Guillem de Mediona els puigs de Calaf, Cajafell i Farrera És probable que l’església de Sant Jaume de Calaf anés compresa amb les altres esglésies del terme que, juntament amb la parròquia de Sant Pere, l’any…