Resultats de la cerca

Els seus pares, comerciants marsellesos de remot origen italià, s’establiren l’any 1717 a la ciutat d’Alacant amb l’adveniment de la dinastia borbònica Al voltant del 1758, els Bouligny arribaren al seu zenit a Alacant, i de seguida començà la decadència familiar Francesc, el setè de tretze fills, després d’estudiar gramàtica durant tres anys a la Universitat d’Oriola, i en vista de la mala marxa del negoci familiar, ingressà en la milícia, com a cadet al regiment d’infanteria de Zamora Dos anys després passà al regiment de Reales Guardias de Infantería Española, i al cap de dos anys més, al…

Fou dirigida per Jordi M Pinell 1959-62, Maur M Boix 1963-94 i Josep Massot 1994-2022 la redacció en cap l’assumí Jordi Sarsanedas 1964, i durant molts anys el disseny de la portada fou de Jordi Fornas La revista comptà amb un consell ampli i un consell restringit, del qual han format part un bon nombre d’intellectuals catalans sense distinció de creences ja que una de les característiques de la publicació ha estat sempre la seva obertura Segons el reglament fundacional, és “una revista editada a Montserrat, amb l’ajut d’un grup d’intellectuals, redactada en català i destinada a oferir…

Situació Un dels murs més notables 4 malt de la construcció medieval, que s’alça sobre una penya sota la torre que corona el puig de Miravent ECSA - B Rieu El puig de Miravent destaca als vessants de la serralada de l’Albera i ressalta sobre la plana del Rosselló, per la qual cosa constitueix un lloc d’observació excepcional Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 22,2” N - Long 3° 2’ 4,2” E Per a arribar-hi cal agafar, des de la carretera entre Argelers i Cotlliure, el camí que porta al castell de Valmy i continuar aproximadament 1 km Història L’actual puig de Miravent sembla que es pot…

Fill segon de Sanç Ramírez i de la segona muller d’aquest, Felícia de Roucy, heretà, per mort prematura del primogènit Ferran, el regne de Navarra, i en morir Pere I d’Aragó sense descendents en fou elegit rei Es casà amb Urraca , filla d’Alfons VI de Castella, ja vídua de Raimon de Borgonya Esmerçà la seva vida a guerrejar constantment contra sarraïns i cristians, amb èxit i sense tingué ben merescut el sobrenom amb què el conegueren ja els historiadors antics, el Bataller Bé que al començament del seu regnat perdé alguns territoris del Cinca, Alfons reaccionà ben aviat El 1106 s’acostà a…

Des d’un principi, quedà adscrit al Patronat Josep Maria Quadrado del CSIC Entre el 1951 i el 1966 publicà diversos llibres de caràcter històric Derecho foral ibicenco 1950, de J Costa i Ramon Santa María la Mayor Los cronistas apuntes históricos 1951, Historia de Ibiza Crónicas siglo XIX 1955, Historia de Ibiza Antigüedad 1957 i Historia de Ibiza Costumbrismo 1960, d’I Macabich i Llobet La triple muralla de la Ibiza árabe Ensayo de topografía histórica 1962, d’A Costa i Ramon, i Historia de Ibiza Costumbrismo II 1966, d’I Macabich i Llobet A partir del 1960 entrà en un llarg període d’…

La seva redacció, en una primera versió catalana, s’inicià immediatament després del retorn de Soldevila del seu exili 1943, i es perllongà fins el 1948 Fou possible gràcies al finançament de l’agrupació benèfica Minerva que reuní un conjunt de mecenes encapçalats per Fèlix Millet Les dificultats que existien per a ser publicada en la llengua original era vigent una prohibició d’editar en català obres científiques, així com les destinades a la mainada feren que només pogués aparèixer una versió en castellà durant el període 1952-59, a càrrec de l’editorial Ariel Amb aquesta obra, Soldevila…

Situació Capella rural unida a un mas, força modificada i restaurada el 1981 M Anglada L’ermita de Sant Jaume de Rifà és situada en un turonet al nord del Fou, a la vora de la riera Torrent, entre la urbanització de Can Miret i extensos camps de conreu Depèn de la parròquia del Fou Mapa L37-15393 Situació 31TDG481131 S’hi accedeix des del punt quilomètric 44 de la carretera de Llinars a la Garriga A mà dreta trobem l’accés de la urbanització Les Pungoles, des d’on hem de continuar fins a Can Miret La clau cal demanar-la a la masia del costat MDFG-MCCA Història El lloc de Rifà surt esmentat…

Siguin quines siguin les fonts consultades no hi ha cap dubte que el xinès, tal com queda reflectit en el mapa, ocupa un primer lloc destacat com a llengua més parlada del món, amb més de 1220 milions de parlants, si es tenen en compte totes les seves varietats, o uns 870 milions si es compten només els qui parlen xinès mandarí Existeix igualment consens pel que fa a la classificació de les deu llengües següents amb més parlants, tot i que l’ordre entre elles pot variar lleugerament Aquestes deu llengües són el hindi 366 milions, l’anglès 341, l’espanyol 322, el bengalí 207, l’àrab 202, el…

Plumbaginàcies 1 Gasó Armeria alliacea a aspecte d’una inflorescència ben oberta x 1,5 b detall d’una de les flors amb la seva bràctea x 3 2 Limonium catalaunicum a roseta basal de fulles amb la nervació ben evident x 0,5 b aspecte d’una part de la inflorescència x 0,5 c detall d’una flor amb les seves bràctees amplament escarioses al marge x 5 3 Limonium girardianum a aspecte parcial de la inflorescència amb les flors densament disposades x 0,5 b grup de dues flors envoltades de bràctees x 4 c detall d’una sola flor, sense corolla x 5 Eugeni Sierra Són herbes o arbusts propis d’indrets…

L’ànec xiulador Anas penelope mascle, que veiem a primer terme a la fotografia, és molt característic pel color castany del cap, tirant a groc al capdamunt, el gris del dors, amb les plomes de les espatlles blanques, molt visibles al vol, i el pit marró clar La femella, a segon terme, és de colors poc vistents i difícil de reconèixer, com passa en la majoria dels ànecs Noteu el color gris blavós del bec, amb punta negra, característic d’aquesta espècie El nom d’ànec xiulador es refereix al xiulet alt que deixen sentir els mascles quan volen Xavier Ferrer En tot el territori, l’ànec xiulador…