Resultats de la cerca

Els inventaris i els encants són els documents que bàsicament donen notícia dels tipus de vidres produïts en aquest període És fàcil observar-hi que la varietat de formes per a diferents usos és major al segle XV que a l’anterior, com també l’extensa presència d’objectes de vidre a les cases catalanes La confrontació entre la documentació d’arxiu i les peces que s’han conservat sovint genera alguns problemes d’atribució formal La utilització d’un ampli ventall de noms per a designar els vidres, probablement per les varietats dialectals, i el fet que molts d’aquests noms no han arribat fins…

Situació i presentació El terme municipal de Castelló d’Empúries, de 42,29 km 2 , s’estén al sector litoral del golf de Roses, a la vall baixa de la Muga La costa, amb una llargada de 7 km, va des de la desembocadura del Fluvià i del Rec Sirvent, al S, fins a l’antic grau de Roses, on va a parar el Rec Madral, al N Al mig de la plana alluvial, a l’esquerra de la Muga, i enlairada en una elevació de terreny, hi ha la vila de Castelló d’Empúries, capital del comtat…

Situació Vista del campanar del temple amb les finestres geminades recuperades després de la restauració de l’any 1992 cedida per E Puigferrat L’església de Santa Maria del Barri, també anomenada avui de Lurda, es troba a l’extrem nord-oest de la població de Tona, al peu del turó del castell Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 35,5 —y 33,9 31 tdg 355339 Hom hi pot arribar per l’avinguda de Riumbau Història Aquesta església es troba dins l’antic terme del castell de Tona Sempre fou una església…

Antecedents Vista aèria del sector central del Pla de l’Estany amb la ciutat de Banyoles i l’estany que ha donat nom a la comarca Arxiu GEC La condició de conca lacustre del territori de Banyoles ha fet possible la conservació i l’abundància de troballes de restes òssies de la fauna del final del Terciari i del Quaternari Els jaciments paleontològics descoberts havien estat estanyols, indrets on accidentalment quedaren atrapats diferents animals que, recoberts d’argiles, s’hi van fossilitzar Banyoles passà a primer pla en el camp de la investigació de l’home prehistòric arran del descobriment…

L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa del Pla de l'Estany amb la senyalització de totes les fortificacions de les quals es tenen notícies anteriors a l'any 1300 A Pladevall A l’alta edat mitjana, el centre d’aquesta comarca també era l’estany, el monestir que es construí a la vora i, molt aviat, la vila que va començar a créixer a prop del cenobi de Sant Esteve El monestir, a causa de les successives destruccions que ha sofert en totes les èpoques, ha restat molt transformat Gràcies, però, a unes excavacions realitzades aquests darrers anys, hom ha pogut descobrir les…

Miracle dels sants Cosme i Damià Escena d’un retaule dedicat a aquests sants procedent de Santpedor, obra del darrer quart del segle XIV relacionada amb el Mestre de Rubió S’hi pot apreciar clarament un armari encastat amb lleixa central i portes ©Museu Episcopal de Vic – JMDíaz Junt amb les caixes i els cofres, els armaris són, amb tota seguretat, el conjunt més interessant de mobiliari de grans dimensions del període que s’ha conservat fins a l’actualitat I malgrat que aquestes peces són armaris exempts d’àmbit religiós, també n’hi havia d’àmbit domèstic Els exemplars exempts eren minoria i…

Mènsula d’embigat de la casa de la Cúria de Castelló d’Empúries, d’autor anònim Es tracta d’una magnífica talla de fusta aplicada a un embigat S’hi representa una escena que s’adiu perfectament amb l’ús de l’edifici un notari o home de lleis dicta un text a un escrivà, que el redacta sobre un pergamí La fusta és de pi, com ho era l’embigat original Les dues figures van ser tallades per ser collocades mirant a terra Es pot datar vers el final del segle XIV o el principi del XV CRBMC - C Aymerich El darrer retaule de pedra al nostre país El retaule de l’altar major de Castelló d’Empúries i els…

Situació Vista exterior de la capçalera de l’església, amb l’absis, la part superior del mur del qual ha estat capçada per un fris d’arcuacions cegues J M Melció La vall de Sant Aniol baixa en direcció nord-sud des dels cims més alts de la línia divisòria amb el Vallespir, entre les serres encinglerades de Talaixà i del puig del Ferran, a ponent, i de Martanyà i de Gitarriu, a llevant, formant uns espectaculars salts i engorjats Al fons d’aquesta vall, tancada i plena d’encant, a l’origen del Llierca, en un lloc pràcticament abandonat, hi ha l’església de Sant Aniol d’Aguja, Sant Aniol d’…

Des de la perspectiva històrica, no deixa de ser sorprenent que, a Catalunya, l’aparició de la idea de disseny gràfic i l’acceptació social de la professió hagin estat un fenomen tan recent Sorprèn perquè Catalunya va ser la fàbrica d’Espanya i, a més, tenia una estructura productiva molt similar a la d’aquells països europeus que ja havien desenvolupat una cultura del disseny pròpia El sector de les arts gràfiques, per exemple, a la segona meitat del segle XIX va viure una fase de diversificació productiva i de renovació tècnica per la qual Barcelona es va convertir en el principal centre…

L’any 1376, la Cort reunida a Montsó elegí els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Guillem de Guimerà Ciutadilla, Urgell segle XIV – Barberà de la Conca 1396, gran prior de Catalunya de l’orde de l’Hospital diputat militar Joan Berenguer de Rajadell, cavaller diputat reial Ramon de Carcassona, ciutadà de Lleida oïdor eclesiàstic Galceran d’Anglesola, vicari general de l’arquebisbe de Tarragona oïdor militar Hug de Santapau oïdor reial Joan Serra, ciutadà de Barcelona La Cort nomenà també els següents diputats per a les mostres de tropes i estimes de cavalls Galceran Satallada, pel…