Resultats de la cerca
Es mostren 4160 resultats
Ricard Miralles i Izquierdo
Cinematografia
Músic i compositor.
Vida Estudià piano, composició i música de cambra al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona Home de jazz , debutà al Jamboree Jazz Cava el 1960 i tocà amb músics com Tete Montoliu i Pedro Iturralde L’any 1977 inicià la seva irregular trajectòria com a compositor amb la banda sonora de Cambio de sexo Vicente Aranda També compongué la música de Cara de acelga 1986, José Sacristán Bearn o la sala de les nines 1983 i Las bicicletas son para el verano 1984, ambdós de Jaime Chávarri També escriví música per a la televisió, de la qual destaca l’episodi "El caso del procurador…
Andrea Palladio
Arquitectura
Nom amb què és conegut Andrea di Pietro della Gondola, arquitecte i teòric de l’art italià.
A 16 anys es traslladà a Vicenza Allí treballà a la villa Cricoli, de l’humanista GTrissino, el qual el portà a Roma 1541, on estudià a fons els monuments clàssics i l’arquitectura contemporània Havent tornat a Vicenza 1546 hi féu nombrosos palaus della Ragione, Thiene, Chiericati, Valmarana, etc i villes, entre les quals la Capra, coneguda com La Rotonda 1550-52, on mostra el seu concepte de la villa clàssica de planta central entorn d’una sala rodona, coberta amb cúpula, s’agrupen les altres estances, en forma totalment simètrica les quatre façanes, iguals i que recorden les…
Antoni Garcia i Alonso
Fotografia
Fotògraf.
Militant comunista, lluità en el bàndol republicà a la Guerra Civil de 1936-39, i posteriorment, exiliat a França, contra els nazis Capturat per l’exèrcit alemany, l’abril del 1941 fou internat al camp de concentració de Mauthausen , on fou destinat al servei fotogràfic Juntament amb Francesc Boix que s’hi incorporà l’octubre del 1942 aconseguí d’amagat fer còpies d’un gran nombre de fotografies que, amb propòsits de documentació, el servei fotogràfic feia de les installacions del camp i dels presoners Després de l’alliberament, aquestes imatges, presentades per Boix, foren decisives com a…
els Dolors
Advocació mariana que commemora els sofriments de Maria.
Coneguda també com la Dolorosa , és sovint representada amb el cor traspassat per set espases, en temes com la Pietat o el Davallament La festa litúrgica, instituïda, al segle XV, a Alemanya, i escampada sobretot pels servites a partir del segle XVII, fou estesa per Pius VII a tota l’Església catòlica i fixada el 15 de setembre per Pius X La reforma del calendari litúrgic 1970 deixà aquesta data i en suprimí una altra commemoració el divendres de la setmana de passió La seqüència llatina de la missa de la festivitat — Stabat Mater dolorosa — ha donat lloc a diferents versions catalanes, com…
Trentenari
Història
Consell ordinari municipal barceloní, creat a causa de la dificultat de reunir el Consell de Cent, per assessorar els consellers.
Es reuní almenys des del 1325 Era constituït per una quarta part dels prohoms, vint-i-cinc o més, i cada un dels quatre grups actuava durant tres mesos al costat dels consellers, o sia que tot el Consell de Cent passava a formar part de l’ordinari Aquest, en romandre integrat de forma definitiva per trenta persones segons el sistema establert el 1387, rebé el nom de Trentenari i la seva principal missió fou la de decidir si les propostes dels consellers havien de passar al Consell de Cent, del qual també havia d’executar els encàrrecs En virtut del privilegi del 1455, la majoria dels dos…
Rivière
Dinastia d’industrials procedents de l’Alvèrnia (Occitània).
El primer fou François Rivière , que s’associà el 1860 a Madrid amb Pierre Mage per a la fabricació de teixits metàllics El 1876 establí una sucursal a Barcelona, que esdevingué la central 1887 després de la installació d’una fàbrica a Sant Martí de Provençals 1885 L’empresa esdevingué la raó social F Rivière i Fills 1902 en associar-s’hi els seus fills naturalitzats espanyols, respectivament, el 1887 i el 1888 Francisco Rivière y Chavany Pau, Bearn 1867 — Barcelona 1922, casat 1896 amb Antònia Manén i Massana, i Fernando Rivière y Chavany Madrid 1869 — Barcelona 1933, casat 1900…
Regiment de la cosa pública
Història
Part del llibre Dotzè de Lo Crestià de Francesc Eiximenis, escrit probablement en 1383.
Sembla que Eiximenis interrompé la publicació de Lo Cristià i per a redactar aquest tractat Escrit per a complaure els jurats de València —fou clavat a la taula de la sala del consell de l’Ajuntament de València per guiar els regents de la ciutat—, en ell l’autor hi descriu detalladament el cos místic, o societat jeràrquica que forma la base de la vida medieval, amb exemples dels autors clàssics i patrístics La carta dedicatòria és una descripció de les belleses de València Potser és el més conegut dels llibres d’Eiximenis Volia ser una guia per a la societat, que indiqués quines…
Orfeó de Sants
Música
Agrupació coral fundada el 1900 a la vila de Sants (Barcelona).
La fundació sorgí arran d’un concert donat a Sants per l’Orfeó Català, per iniciativa d’Estanislau Mateu, que celebrava concerts matinals al teatre Eldorado de Barcelona Aquest director fou succeït pels mestres Carbonell, Bosser, Soler i, per Antoni Pérez Moya, que dirigí l’agrupació del 1926 al 1958 i li donà una gran cohesió Aquesta tasca fou continuada per Elisard Sala 1958-65 i per Enric Ribó 1965-82 Des del 1985 n'és directora Montserrat Tous El seu repertori consisteix en obres tradicionals, obres polifòniques clàssiques i contemporànies Ha collaborat amb diverses…
Enric Serra i Auqué
La Processó de la Mar a la platja de Santa Cristina, d’Enric Serra i Auqué
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Ingressà com a alumne a Llotja el 1874 i fou deixeble de Ramon Martí i Alsina El 1877 el colleccionista belga Georges Gernaud li adquirí l’obra La pau Resident a Roma des del 1878, hi esdevingué soci del Cercle Internacional i membre de l’Acadèmia Gigi L’any següent exposà a la Sala Parés de Barcelona Es presentà a l’Exposició de Berlín 1886, a la Universal de Barcelona 1888, a diverses de Belles Arts també de Barcelona 1891-1907, a la nacional de Madrid del 1895, etc Pintà una Mare de Déu de Montserrat per al Vaticà, i Lleó XIII —que retratà— li encarregà una marededeu per tal…
Francisco Goitia
Pintura
Pintor mexicà.
Format a la ciutat de Mèxic amb José MVelasco —que no el convencé com a mestre—, anà a Barcelona 1904, on fou deixeble de Francesc d’AGalí, que estimulà la seva personalitat Ajudat econòmicament pel seu condeixeble Lluís Plandiura, pintà paisatges de Barcelona, el Montseny, Montserrat, la Garriga, Poblet, etc, i alguns retrats El 1906 exposà a la Sala Parés Viatjà, pensionat, per Espanya i Itàlia, i el 1912 retornà a Mèxic, on participà en la revolució a Zacatecas Interessat per l’antropologia, s’identificà amb la vida dels indis i s’establí a Xochimilco el 1928 Tornà a Zacatecas…