Resultats de la cerca

És catedràtica d’història moderna de la Universitat de València, des del 1979, i especialista en la València foral moderna Inicià els estudis d’història a la Universitat de Valladolid 1955-57 i els acabà a la UV 1957-60, on rebé les ensenyances d’Antonio López Gómez, Antonio Ubieto i Joan Reglà, i on ha desenvolupat la seva carrera docent des del 1960 És directora de la revista Estudis des de la seva fundació 1971, acadèmica corresponent de la Real Academia de la Historia des del 1994, acadèmica numerària de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana des del 1998 i membre fundador…

Vida i obra Eclesiàstic i doctor en dret civil i canònic, fou nomenat ardiaca major i canonge de Vic, però no ocupà el càrrec És autor de Tortosa ciudad fidelíssima y exemplar 1641, obra dedicada a Jerónimo de Villanueva, protonotari del Regne d’Aragó, secretari d’Estat i dels consells d’Aragó i de Guerra El llibre s’obre amb un gravat impressionant del flamenc Jan de Noort la ciutat de Tortosa es defensa presidida per Mart amb una llegenda que diu Pulchrior ex flamma seditionis L’obra inclou censures dels cronistes J Pellicer de Tovar i Gil González Dávila, i un sonet del germà del primer,…

Al final de febrer, el Partit dels Treballadors del Kurdistan PKK va posar fi a la treva existent de manera unilateral Acordada a l’agost del 2010 i perllongada fins a les eleccions legislatives del juny, la treva va donar al Govern turc temps per a trobar una solució al conflicte amb els rebels kurds, en lluita armada contra el poder central pel reconeixement dels drets de la seva comunitat A mitjan octubre, el PKK va llançar una operació mortífera contra l’exèrcit turc a les muntanyes del Kurdistan, que va matar 24 militars i en va ferir 18 En represàlia, l’exèrcit va llançar…

Format a l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera, estudià a la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans Es doctorà en lletres el 1948 Fundà i dirigí el grup cultural igualadí Anabis 1944-48, la revista  Ariel 1946-51 i la collecció “Signe”, de poesia i assaig, dirigida juntament amb Joaquim Horta Ideà 1946 un projecte de centre d’estudis comarcals d’Igualada, del qual es desentengué en ésser institucionalitzat pel franquisme el 1947 Fou membre fundador de la Societat Catalana d’Estudis Històrics 1946 Professor d’investigació al CSIC adscrit a l’Institut Espanyol de…

Situació Interior de l’església parroquial, amb la volta de canó apuntat, molt modificada al segle XVIII ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Martí és situada al centre del petit nucli de poblament de Llauro, situat a la dreta de la ribera del Mener, tributària del Rard Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 33’ 6,6” N - Long 2° 44’ 33” E Llauró, a la regió dels Aspres, és 22 km al sud-oest de Perpinyà, per la D-25 i la D-615 Història El nom de Llauró apareix per primera vegada en un precepte de Lluís el Piados, de l’any 814, com a afrontado de Ceret, sota la forma villam Laurosone —la qual…

Situació Un aspecte exterior de l’església des del costat de migjorn Una foto de l’exterior amb el mur de ponent, decorat amb bandes llombardes que delimiten grups de dues arcuacions J M Melció El santuari d’Elena o de Santa Maria de Sobre-roca, de la parròquia de Sant Andreu de la Barroca, és situat a 565 m d’altitud, al vessant del puig d’Elena, a la part més meridional del terme, a la dreta de la riera de Llémena Mapa 295M781 Situació 31TDG705530 Hom hi pot arribar amb vehicle utilitari fins al poble abandonat de Sant Climent d’Amer Des d’ací, per un camí que mena a la casa fortificada de…

Vida i obra Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1931 i es doctorà a Madrid A Vilafranca, collaborà a diverses revistes i diaris com Acció i Gaseta de Vilafranca , de la qual fou codirector El 1932 va fer-se càrrec de la càtedra de literatura a l’Institut Escola del Parc de la Ciutadella Fou un dels fundadors de la revista catalana d’avantguarda Hèlix  1929-30 i collaborà en L’Horitzó 1935 i en diverses publicacions Part de les collaboracions d’aquesta època es troben recollides a Hores de joventut i de maduresa 1987, llibre que aplega els seus treballs en català…

Des de l’Edat Mitjana, ha estat un centre d’activitats musicals d’alt nivell A Dresden hi ha tres esglésies amb una forta tradició musical la Frauenkirche, la Kreuzkirche i la Sophienkirche, de les quals només aquesta darrera conserva un orgue original 1720 Durant el Renaixement i el Barroc, totes tres posseïen orgues i conjunts corals de gran qualitat Aquesta forta tradició organística encara continua viva, com ho demostra el gran nombre de recitals d’orgue que s’ofereixen a les esglésies de la ciutat La cort de Dresden comptà amb músics barrocs excepcionals Entre d’altres, hi foren mestres…

El nom d’orgueneria és relativament modern, i està vinculat al naixement de la indústria, quan a aquesta s’incorporà també la construcció massiva d’instruments, la qual desplaçà la fabricació artesanal que havia predominat fins llavors en el món dels orgueners, que té els seus precedents menys incerts en el moment de l’acceptació oficial de l’orgue per l’Església Catòlica de Roma, al concili de Milà 1287 Els documents més antics esmenten sovint el títol de magister organorum Lleida 1279 o bé magister in organis cort de Jaume II, 1318, sense definir si es tracta del constructor o del sonador,…

Aquest mapa mostra el percentatge de budistes a diversos estats del món, que, en conjunt, representa més o menys el 6% de la població mundial L’àrea amb més seguidors és la de l’Extrem Orient Trobem més del 70% de budistes a Mongòlia, Sri Lanka, Birmània, Tailàndia i Cambodja entre el 40 i el 70% al Bhutan, Laos i el Vietnam entre l’11 i el 40% a Malàisia, Taiwan, Corea del Sud i el Japó Hi ha entre l’1 i el 10% de budistes a la Xina i a Indonèsia Pel que fa als altres continents, hi ha l’1% de budistes a Austràlia, i un 1% o més en alguns països d’Europa, com Holanda i França, sense comptar…