Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme d’Ascó, de 73,63 km 2 d’extensió, és situat en la meitat septentrional de la comarca, a la dreta de l’Ebre, encara que comprèn un petit sector a l’esquerra del riu, anomenat les Illes o la plana de Vinebre, per on corre el llit antic de l’Ebre A l’W el municipi confronta amb el de la Fatarella Terra Alta el límit nord-occidental, on per un petit tram limita també amb el terme de Riba-roja d’Ebre, coincideix amb la part més elevada de la serra de la Fatarella punta de l’Home, 552 m, i el sud-occidental amb el sector de la caseria de les Camposines, pertanyent a…

Situació i presentació Limita al S amb els municipis de Sant Julià del Llor i Bonmatí i la Cellera de Ter, a ponent amb el de Susqueda, a llevant amb el municipi gironí de Sant Martí de Llémena i al N amb els municipis de Sant Aniol de Finestres i lesPlanesd’Hostoles, pertanyents a la comarca de la Garrotxa S'estén per la vall baixa de la riera d’Amer o riu Brugent o Rebrugent, que en entrar a la Selva forma la vall d’Amer, d’acusat caràcter volcànic, entre els darrers contraforts de les…

Osona, nom d’una tribu ibèrica La comarca d’Osona és molt rica en jaciments prehistòrics, des dels del Cingle Vermell i altres de la vall de Sau, que fan remuntar el poblament comarcal al Paleolític Superior, seguint per diferents coves, com les Grioteres o de Balà i molts megàlits, cistes i jaciments que documenten la presència humana durant el Neolític i cultures del bronze i del ferro amb tot hem de considerar com els primers osonencs a la tribu ibèrica que habitava un territori que s’anomenava Ausona o Ausetània Aquesta tribu és una de les més documentades de les tribus ibèriques…

Precedents Girona i les seves terres constitueixen la primera pedra del gran edifici que un dia serà Catalunya L’absència de documents ens impedeix de conèixer les circumstàncies del traspàs de domini a Girona Com ja s’ha apuntat, és quasi segur que la possessió de la ciutat fou objecte de negociació entre el valí de Girona Ibn al-Arabí i el futur comte de Girona Rostany Aquest era un missus de Carlemany en el recent regne d’Aquitània, com a responsable dels afers del regne, car el rei Lluís, fill i hereu de Carlemany tenia només 7 o 8 anys El jove rei es va fer càrrec de Girona per la…

Situació Panoràmica d’aquesta malmesa fortalesa i de la capella de Sant Miquel, situada en el que fou el recinte jussà ECSA - J Todó S’aixeca al cim d’un penyal espadat 402 m del massís de Garraf, totalment inaccessible per llevant i tramuntana L’accés actual és per la banda de migdia, des de l’ermita de Bruguers Mapa 36-17448 Situació 31TDF127743 Història El castell és esmentat, l’any 957, en una donació que Ènnec i Flodeberga feren a Sant Cugat d’una terra que hi tenien El comte de Barcelona posseïa el domini superior del castell d’Eramprunyà, però hi tenia un vicari, que en temps de…

Porta de Sant Berenguer de la Seu Vella de Lleida, dins d’un cos sobresortint i emmarcada per un gran arc apuntat ECSA - XG Les seus de Tarragona i Lleida, construïdes entre el final del segle XII i bona part del segle XIII, configuren una nova generació de catedrals que inscrivim en el context de l’arquitectura protogòtica, perquè aporta experiències innovadores que signifiquen una clara superació de les tradicions arquitectòniques romàniques La seva edificació és parallela a la dels grans monestirs cistercencs de Poblet i Santes Creus, cosa que obliga a interrogar-se sobre possibles…

Sant Miquel Arcàngel, taula lateral del retaule major de Tuili Sardenya El 1500 Joan i Violant de Santa Cruz, senyors de Tuili, instituïren un censal per a finançar l’obra, atribuïda al Mestre de Castelsardo Bisbat de Càller, església parroquial de Sant Pere de Tuili – SBAPPSAECO Sota aquesta denominació es coneix un pintor anònim actiu a Catalunya i Sardenya al final del segle XV i al principi del XVI que el 1927 donà a conèixer Carlo Aru, el qual començà a construir la seva personalitat artística i el va batejar precisament amb aquest nom en honor de la localitat d’origen d’un retaule que…

L'època dels trobadors Els texts occitans més antics que hom coneix, i que ofereixen un autèntic valor literari, daten del segle XI Poema de Boeci i Cançó de Santa Fe d’Agen Però és a partir del segle XII que es desenvolupa la poesia dels trobadors, el primer dels quals és Guillem IX d’Aquitània, escortat per d’altres grans senyors Jaufre Rudèl, príncep de Blaia, Ebles II, vescomte de Ventadorn l’obra del qual, tan preada en el seu temps, dissortadament és perduda, i per un plebeu, Marcabrú Inventors de l’amor cortès —bé que Marcabrú no s’estigui de blasmar-lo o que Guillem IX no pugui…

Any rere any, les excavacions arqueològiques proveeixen d'un degotall difícilment quantificable de troballes d'envergadura i rellevància desigual, fet pel qual la riquesa arqueològica de la humanitat no para de créixer No obstant això, durant el 2015, vam ser testimonis de la fanàtica i irracional eliminació de restes arqueològiques antigues a les zones de l'Iraq i de Síria controlades per l'Estat Islàmic Això va comportar el saqueig i la destrucció dels fons del museu arqueològic de Mossul i de qualsevol representació antropomorfa o edifici de culte pagà als jaciments de Nimrud, Khorsabad i…

El manuscrit conegut com a Oracional de Verona Biblioteca Capitolare di Verona té una gran importància per a l’estudi de la topografia cristiana de la ciutat de Tarragona en època visigòtica, ja que conté una sèrie de rúbriques de caràcter urbanístic que, si bé no ens donen una llista exhaustiva de les esglésies que hi devien existir en aquella època, ens esmenta una processó per tres llocs de culte cristià en la festivitat de Carnestoltes Aquesta precisió topogràfica de les rúbriques ens demostra que l’ Oracional de Verona seguia un tipus de culte molt freqüent en l’antiguitat, la litúrgia…