Resultats de la cerca
Es mostren 4165 resultats
esparreguera
Botànica
Gènere de plantes, de la família de les liliàcies, d’herbàcies a arbustives, dioiques o polígames, rizomatoses, de fulles esquamiformes inconspícues, a l’axil·la de les quals neixen cladodis, òrgans fotosintetitzadors d’origen caulinar.
Tenen les flors verdoses o blanquinoses, amb un perigoni acampanat de 6 tèpals, solitàries o en parells, i els fruits en baia L' esparreguera boscana A acutifolius , de 40 a 100 cm d’alçària, té feixos de 5 a 12 cladodis curts i punxosos, turions prims comestibles i baies negres habita a terra baixa, preferentment dins l’alzinar L' esparreguera fina A plomosus és una planta decorativa conreada en floricultura, molt ramificada i amb molts cladodis fasciculats fa flors blanquinoses i baies de color purpuri negrós és oriünda de l’Àfrica meridional L' esparreguera de gat A albus , de 50 a 100…
Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera
Historiografia catalana
Institució museística fundada a Eivissa el 1907 a partir de la donació de l’Estat de la col·lecció dels materials de la Societat Arqueològica Ebusitana.
Se situà a Dalt Vila, en dos edificis cedits per l’Ajuntament d’Eivissa que corresponien a l’antiga universitat i a la capella del Salvador El 2001, després de diverses remodelacions, continua ocupant aquests espais i ha incorporat 1979 l’antic baluard de Santa Tecla De caràcter eminentment arqueològic, inclou materials procedents de les illes d’Eivissa i Formentera que cronològicament abracen des de la prehistòria a l’època islàmica Destaquen les colleccions d’art púnic, en especial les de motlles, terracuites, ous d’estruç i ceràmica El 1968 s’inaugurà el Museu Monogràfic del…
Joan Alegret i Llorens
Literatura catalana
Filòleg, traductor i crític literari.
Estudià filologia a la Universitat de Barcelona 1965-68, on fou professor 1968-79, i també es formà a l’Institut d’Estudis Catalans 1966-72 Posteriorment exercí la docència a la Universitat de les Illes Balears 1979-2011, on fou catedràtic emèrit del Departament de Filologia Catalana 2011-14 i investigador collaborador fins a la seva mort Participà en la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada, des del 1971, i fou membre de l’equip rector en diferents períodes i del patronat des del 2002 És autor de la tesi de llicenciatura “ El Guardia Nacional ” 1835-1841 i la llengua catalana…
varà
Herpetologia
Nom donat a qualsevol rèptil saure de la família dels varànids, integrats en el gènere Varanus, en especial a V.niloticus (varà del Nil), V.griseus (varà del desert), V.salvator (varà cabaragoia), V.dumerili (varà de Borneo i Java) i les diferents espècies de varans australians, com V.brevicauda, V.varius i V.giganteus, i polinèsics, com V.indicus, puix que l’espècie V.komodoensis és més coneguda amb el nom de dragó de Komodo
.
El varà del Nil pot assolir prop de 2 m de llargària, i té el dors de color grisós amb taques grogues, mentre que a les parts inferiors és groc amb bandes fosques Habita als illots sorrencs, baixos i sense vegetació i a les riberes desertes dels rius de l’Àfrica tropical, i descansa sobre les branques dels arbres que s’estenen sobre l’aigua Neda molt bé, i es nodreix d’ocells, rèptils, mamífers, peixos i insectes Quan hom l’acosa, mossega i dóna cops amb la cua El varà del desert , molt més petit, habita a les zones àrides i desèrtiques de l’Àfrica, Aràbia i l’Àsia oriental El varà cabaragoia…
Club Nàutic l’Estartit
Esports nàutics
Club d’esports nàutics de l’Estartit.
Fundat a l’octubre del 1960, el primer president fou Ròmul Bosch Rius La seva activitat principal és la vela i organitzà algunes competicions rellevants, com el Campionat del Món de creuer de classe mini-ton 1979, el Campionat d’Europa de classe finn 1993 o el Campionat del Món de catamarà A 1996 Des del 1993 organitza la Regata de Pasqua, que a partir del 1996 prengué el nom de Memorial Josep Maria Padró També organitza la popular travessia nedant de l’Estartit a les illes Medes Disposa d’escola de vela, de tennis i d’activitats subaquàtiques, i durant l’estiu, de natació i de…
Jaume Sastre i Font

Jaume Sastre i Font
© Antoni Salvà
Política
Docent, escriptor i activista.
Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona 1983, és professor de llengua i literatura catalanes a l’Institut d’Educació Secundària de Llucmajor Autor de poemaris Insecticida , 1977 Simulacre , 1980, de l’assaig Freixura de porc o incitació a la intolerància 1983, reculls d’articles Un puput de cresta molla L'anticatalanisme a Mallorca noms, llinatges i fotografies , 1991 Mossegades , 1995 i de Conversa amb Gabriel Cañellas L'amo en Biel 2003, fou cofundador de l'Associació de Professors en Llengua Catalana APLEC a les Balears 1988 Ha protagonitzat accions de protesta,…
Fira del Llibre Infantil de Bolonya
Fira dedicada al llibre infantil i juvenil celebrada anualment a Bolonya durant quatre dies als mesos de març o abril.
Ofereix una mostra de les tendències més actuals en el sector i, a més de ser oberta al públic general, és també un destacat centre internacional per a professionals i del negoci editorial La primera edició tingué lloc el 1963 i ha esdevingut la fira més important del món en el seu gènere Tant o més que el text, hi té una gran importància l’aspecte gràfic, en els vessants tant del disseny dels llibres com de la illustració S’hi atorguen premis en diferents categories el més prestigiós i més antic és el BolognaRagazzi Award – BRAW, atorgat a la millor publicació en diverses categories ficció,…
El Mundo

Portada de la versió impresa del diari El Mundo
©
Periodisme
Diari generalista en castellà fundat el 23 d’octubre de 1989 a Madrid, on té la seu, per Alfonso de Salas, Pedro J. Ramírez, Balbino Fraga i Juan González, entre d’altres.
S’autodefineix com a liberal i manté una línia política de centredreta, acusadament espanyolista En els inicis publicà informacions que posaren al descobert la trama dels GAL , així com diversos escàndols de corrupció que afebliren el govern de Felipe González, i posteriorment qüestionà algunes actuacions dels governs de José María Aznar i de José Luis Rodríguez Zapatero en molts més aspectes A la segona dècada del segle XXI ha mostrat una agressiva belligerància contra el sobiranisme català, i ha publicat algunes notícies de fonts i solvència molt dubtoses sobre suposades irregularitats de…
Callao
Ciutat
Capital de la província constitucional del mateix nom, al Perú.
És situada vora el Pacífic, en un port natural protegit per la península de La Punta i les illes de San Lorenzo i El Frontón El port, d’una gran activitat, serveix, a part Lima, un extens rerepaís És la base d’una important flota pesquera Exporta coure, argent, plom, cotó, canya de sucre, llana i cuir És un nucli industrial construccions navals i indústria derivada de la pesca conserves, farina de peix, fertilitzants Al barri de La Punta radiquen l’escola naval, la cort superior de justícia del Perú i els tribunals de duanes Fundada pels castellans el 1537 com a port de Lima,…
Índies Occidentals
Història
Denominació oficial que rebien els territoris de la corona de Castella a ultramar.
L’origen del nom, que inicialment fou el d’Índies, provenia de l’error geogràfic de Cristòfor Colom, que creia haver arribat al Japó i a la Xina i no a un nou continent El nom d’Índies prosperà, i així constà a tots els documents oficials des del començament del segle XVI, en què designava tant la terra ferma com les illes Un cop descobert el Pacífic 1513 i després del viatge de Magalhães i Elcano 1522, fou palesa la duplicitat de noms entre l’Amèrica hispànica i l’Extrem Orient i hom adoptà la denominació d’Índies Occidentals per Amèrica i d’Índies Orientals per a l’Extrem…