Resultats de la cerca
Es mostren 2186 resultats
direcció
Música
Definir l’activitat musical del director d’orquestra és una tasca dura i difícil.
La dificultat no rau tan sols en la comprensió pràctica de l’ofici, sinó, sobretot, en la complexitat conceptual de la seva funció Això no vol dir, però, que la tasca quotidiana i immediata del director no sigui plena d’obstacles en la seva realització, ni que no trobi dificultats en el seu aprenentatge Es pot intentar, amb tot, explicar i descriure, amb una relativa comoditat, la naturalesa de tots aquells elements, tant tècnics com teoricopràctics, que conflueixen en la direcció i que constitueixen els fonaments d’aquest art Tanmateix, el concepte de direcció d’orquestra, el seu sentit…
cant
Música
Emissió de sons musicals amb la veu, generalment en forma de melodia construïda sobre un text.
El cant és el mitjà inicialment menys artificiós de produir música, atès que l’instrument forma part del cos de l’intèrpret, i es diu inicialment perquè el camí entre els primers esgarips dels homínids i les vertiginoses evolucions d’una prima donna belcantista és llarg i complex Pel mateix motiu és la forma d’expressió musical que està més directament lligada a l’intèrpret i que l’identifica més unívocament Els orígens del cant L’origen del cant és incert i es perd en els orígens de l’home, i se’n troba alguna forma a totes les cultures conegudes Rousseau el feia néixer de la parla, a la…
música de Grècia
Música
Música desenvolupada a Grècia.
Grans navegants, els grecs colonitzaren al llarg dels segles zones de l’Àsia Menor, el sud d’Itàlia, la Península Ibèrica, algunes illes mediterrànies i el nord d’Àfrica El territori de l’actual Estat grec comprèn només la part més meridional de la península Balcànica i algunes illes circumdants Grècia antiga història Estrictament, la història de la música a la Grècia antiga ha d’abraçar des de l’època micènica segona meitat del segon millenni aC fins al segle IV dC aproximadament, encara que la poca documentació existent fa que sigui especialment difícil descriure la realitat musical…
L’art popular religiós
La funció d’alliçonar, l’eliminació d’elements accessoris amb aquesta finalitat, un caràcter simbòlic marcat, l’accentuació i la deformació per despertar un sentiment de participació, el caràcter gairebé sempre anònim, la diferenciació dels productes artístics oficials i elitistes, són característiques inherents a l’art popular Però no en són les úniques característiques, ni li són exclusives L’art popular en general no té ni una definició clara o única ni uns límits precisos, com tampoc no els té la cultura que el produeix La cultura popular no es troba dissociada d’una cultura «culta» que…
Els grans treballs hidroelèctrics: l’obra de Pearson
El naixement de la indústria elèctrica a Catalunya es va produir amb l’actuació de Tomàs J Dalmau i Narcís Xifra a partir de l’any 1874 i amb la creació de la Societat Espanyola d’Electricitat l’any 1881 L’extensió social de l’ús de l’electricitat per a l’enllumenat domèstic i comercial tingué lloc solament després de l’adquisició d’Espanyola per l’AEG l’any 1894 i de la constitució de la nova Companyia Barcelonesa d’Electricitat –que havia de construir la gran central termoelèctrica del carrer de Mata de Barcelona–, així com la creació el 1896 de la Central Catalana d’Electricitat per les…
Altres esglésies de la diòcesi d’Urgell
Art gòtic
Introducció Durant els segles XI i XII les terres de l’antiga diòcesi d’Urgell havien experimentat el desplegament d’una intensa activitat artística, fins a assolir un nivell particularment brillant dins l’àmbit de l’arquitectura Però, si ja a la tretzena centúria aquesta empenta es veié reduïda, al llarg dels dos segles següents, mentre el gòtic català arribava a la màxima esplendor, el bisbat d’Urgell perdé definitivament la seva antiga preeminència en el món de les arts La producció arquitectònica urgellenca a l’època en què dominaren les solucions estilístiques del gòtic es limità a…
Els estudis sobre mamífers
Als «Colloquis» apareix una relació d’espècies de vertebrats del delta de l’Ebre i, de fet, constitueix, si no la primera, una de les primeres obres on es fa referència a la fauna d’un indret concret dels Països Catalans Jordi Vidal La teriologia és una ciència que podem considerar moderna als Països Catalans i, de fet, al conjunt de la península Ibèrica Així com la botànica té una llarga tradició, diguem-ne secular, la zoologia comença a desenvoluparse, amb una certa entitat, a les darreries del segle XIX i a principis del XX Les diverses branques de la zoologia han despertat l’interès dels…
Els ecosistemes terrestres
Els ecosistemes terrestres presenten característiques força diferents dels aquàtics En ells els organismes depenen majoritàriament d’uns productors primaris que, situats a la interfase entre atmosfera i litosfera, ocupen un espai ben reduït només un centenar de metres en el cas dels boscos més alts, i molt menys normalment Alguns animals terrestres cerquen l’aliment al medi aquàtic i altres poden enlairar-se considerablement durant un temps curt, però el marc de la vida terrestre és molt més restringit que el de la marina, que arriba a colonitzar permanentment les grans fondàries Les plantes…
El continent i el contingut
L’empremta de la història Ens ha tocat viure en una època en què el planeta Terra mostra una diversitat d’ambients marins considerable Si haguéssim de dissenyar un planeta experimental on fos representada la màxima variabilitat de tipus diferents d’oceans no ens caldria més que copiar el nostre planeta Tenim dos pols, sempre freds, i en l’un tenim un oceà l’Àrtic mentre que en l’altre hi ha un continent l’Antàrtida Tenim dos oceans que van d’un cercle polar a l’altre l’Atlàntic i el Pacífic L’Atlàntic s’estén en la màxima amplitud meridiana El Pacífic no solament té la màxima extensió…
Què és un desert?
El lax concepte de desert El terme desert és una paraula ambigua dotada de molts significats Des del punt de vista etimològic, desert prové del verb llatí deserere , que significa ‘abandonar’, i del seu participi passat desertum , també utilitzat com a adjectiu, que significa ‘deshabitat’ o ‘abandonat’ Com a substantiu, utilitzat només en plural, deserta correspon a llocs deshabitats, solituds, espais sense assentaments humans en oposició al terme grec okoumenh “ecumene”, que significa ‘país habitat’ En l’ús actual, el terme defineix una regió sense vegetació o on aquesta és molt escassa,…