Resultats de la cerca
Es mostren 11465 resultats
Vilatge del Tejó (Ger)
Art romànic
Situació Restes d’aquest antic vilatge medieval de disposició graonada ECSA - J Bolòs Restes d’un antic poble rònec situades al vessant solell de la serra de la Mata de l’Os, a tocar del límit municipal entre Ger i Bolvir Mapa 36-10 217 Situació 31TDG065981 Cal anar a Bolvir, passar pel costat oest de l’església i, seguint els carrers, arribar fins a la séquia Des d’aquí surt una pista no gaire bona que passa a pocs metres del vilatge rònec Quan arribem a una gran esplanada, la Devesa de Canal, abans que el camí entri dins el bosc, trobarem els murs a uns centenars de metres cap al sud-oest,…
La Roca (Terrades)
Art romànic
Situació Un aspecte de les ruïnes del castell, una construcció probablement del segle XIII J Bolòs Al cim de la carena, a l’anomenat puig de la Roca, uns 2 km a llevant de la població de Terrades, hi ha situades les restes de l’antic castell, anomenat també el Castellot de Terrades Mapa 258M781 Situació 31TDG868845 Sortint de Terrades, cal agafar la carretera de Llers Després d’una pujada, hom pot veure a davant l’ermita de Sant Sebastià al trencall següent, a mà dreta, cal agafar un camí carreter, que I travessa uns camps, passa pel costat d’una casa abandonada i segueix una carena coberta d…
Abellerol
L’abellerol Merops apiaster és un dels ocells més bonics de la nostra avi fauna i, alhora, molt pintoresc, tant pels colors del plomatge, pels seus nius sovint simples forats en un marge, com per la seva preferència alimentària per les abelles, cosa que li ha donat el nom de fet, però, menja també altres insectes papallones, espiadimonis, etc És de mida mitjana 26-28 cm, bec llarg i típicament gregari El plomatge és lleugerament més viu en els mascles que en les femelles, i la coloració de l’abdomen va esdevenint més verdosa en augmentar l’edat dels individus, car el pigment…
Hèrnia de la línia mitjana abdominal
Patologia humana
Definició És anomenada hèrnia de la línia mitjana abdominal la sortida o la protrusió de teixit adipós o d’un sector del peritoneu parietal —la capa de teixit conjuntiu que cobreix l’interior de la cavitat abdominal— envers l’espai anatòmic que es troba immediatament per sota de la pell de l’abdomen, a través d’uns petits orificis que hi ha al llarg de l’anomenada línia mitjana o línia blanca abdominal, una cinta de teixit conjuntiu que s’estén al llarg de la superfície abdominal, des del tòrax fins al pubis, i que serveix d’inserció als músculs rectes de l’abdomen…
Salt Lake City
Ciutat
Capital de l’estat d’Utah, EUA.
Centre comercial i cultural al vessant occidental de la serralada Wasatch i no lluny de la riba SE del Gran Llac Salat Nucli industrial refineria de petroli, indústries farineres i químiques Nus important de comunicacions Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior University of Utah, fundada el 1850 i Westminster College of Salt Lake City, el 1875 Fundada com a capital dels mormons mormó el 1847 pel successor de Joseph Smith, Brigham Young, sostingué un llarg conflicte amb el govern federal dels EUA a causa, sobretot, de la pràctica illegal de la poligàmia, fins que…
el Ràfol de Salem
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, al S de la comarca, estès a l’esquerra del riu de Micena i accidentat en el seu sector meridional pels darrers contraforts septentrionals de la serra de Benicadell.
L’agricultura ocupa la major part del terme, al sector pla hi predominen els conreus de secà oliveres, garrofers, presseguers, vinya i ametllers El regadiu es limita a 45 ha, que aprofiten l’aigua de fonts i són dedicades a hortalisses i arbres fruiters Hi ha fàbriques de rajoles La població ha mantingut al llarg dels s XIX i XX una estabilitat permanent El poble 381 h agl 2006, rafolins 295 m alt és a l’esquerra del riu de Micena L’església parroquial la Mare de Déu dels Àngels tingué fins el 1535 com a annexa la de Salem Lloc de moriscs 53 focs el 1609 de la fillola de…
Colosseu

El Colosseu
anpalacios (CC BY-NC-ND 2.0)
Amfiteatre
Gran amfiteatre de Roma, edificat en temps dels Flavis.
Començat el 72, fou inaugurat per Tit el 80 i acabat per Domicià el 82 El nom Colosseum , divulgat a partir del segle VIII li ve d’una estàtua colossal de l’emperador, o a causa de les grans proporcions de l’edifici Les dimensions exteriors són eix llarg, 188 m eix menor, 156 m circumferència, 527 m alçada, 57 m L’arena fa 76 per 46 m Tenia cabuda per a uns 50000 espectadors L’exterior té quatre pisos amb arcades ornades de mitges columes amb els tres ordres superposats dòric, jònic i corinti el superior, sense arcades, té una decoració de pilars corintis Una part de les arcades…
prima de risc
Economia
Rendiment addicional que l’inversor exigeix per suportar el risc inherent a una inversió.
Com més alt és el risc potencial més elevada és la prima que s’exigeix Per això, per exemple, els bons porqueria ofereixen rendibilitats molt més altes que el deute públic És la contrapartida per un risc potencial molt més alt Aplicat a les emissions de deute públic d’un país, la prima de risc constitueix un indicador de l’estat de les seves finances És més alta quan més precària és considerada la hisenda pública d’un estat i, per tant, més probable l’impagament del deute Aquesta és la situació que es produí en alguns estats de la Unió Europea al llarg del 2011 quan, arran de…
el Girona
Riu
Riu torrencial de la Marina Alta, que desguassa a la Mediterrània, a ponent de la punta de l’Almadrava, dins el terme de Dénia.
Té la capçalera barranc de la Fontblanca als relleus aturonats d’Alcalà de la Jovada, continua per la vall d’Ebo, tancada pel congost del barranc de l’Infern, i, ja amb el nom del Girona, per la resclosa del pantà d'Ísber, i finalment per una vall ampla, molt conreada, coneguda per la Rectoria Té uns 28 km de llarg i una conca vessant d’uns 140 km 2 Sol tenir aigües vistes fins a Ísber, mentre que a la Rectoria la majoria de l’aigua passa a una trajectòria subterrània, prou recercada per nombrosos pous i mines, entre les quals les d’Ondara i de Dénia Les aigües del Girona són d’…
ocra
Botànica
Planta anual de la família de les malvàcies, originària de l’Àfrica tropical, tot i que molt cultivada a les regions tropicals i subtropicals pels seus fruits comestibles, que actualment són comercialitzats arreu del món.
Les tiges poden créixer fins a 2 m i la base és una mica lignificada les flors són grogues i vistoses i donen lloc als fruits, que poden fer fins a 25 cm de llarg i contenen nombroses llavors de color fosc El fruit es menja normalment com a hortalissa, fresc o cuit, quan encara és una mica verd, moment en què la pell és carnosa i mucilaginosa El seu alt contingut en mucílag el fa molt adequat per als qui pateixen de l’estómac Quan és sec es fa servir, mòlt, per a espessir sopes i salses A les regions on es conrea se n'utilitzen les fibres de la tija per a fer cordes i veles de…