Resultats de la cerca
Es mostren 7457 resultats
orgue mecànic

Orgue mecànic de maneta
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument programat, molt usual als segles XVIII i XIX, que consisteix en un orgue que reprodueix la música enregistrada prèviament (programada) en un suport, normalment un corró de fusta amb pues i grapes.
El corró es fa girar, generalment, per mitjà d’una maneta o per un mecanisme de rellotgeria, i les seves clavilles entren en contacte amb un sistema mecànic de lleves que comanda l’obertura de les ventalloles del secret que permeten l’arribada d’aire als tubs El mateix moviment giratori acciona, gràcies a uns engranatges, una o més manxes que subministren aquest aire Certes formes primitives d’orgues mecànics foren descrites per Arquimedes al segle II aC, i pels germans Banū Mūṣà de Bagdad al segle IX de l’era cristiana No fou fins al Renaixement, però, que aquests instruments esdevingueren…
Tívoli

Vista de Tívoli
Violaine M (CC BY-NC 2.0)
Ciutat
Ciutat de la província de Roma, al Laci, Itàlia.
Situada a la riba esquerra de l’Aniene, a l’indret on salta en cascades a la Campagna romana, entre el coll Ripoli i el cim Catillo D’origen sabí, Tibur fou sotmesa a Roma 358 aC, formà part de la lliga llatina i els tiburtins obtingueren la ciutadania romana Consagrada a Hèrcules i Vesta, conserva dos temples del període republicà transformats en esglésies cristianes Cèlebre lloc d’estiueig de Roma hi comunicava per la via Tiburtina , hi residiren Juli Cèsar, Sallusti, August, Horaci, etc Adrià hi construí la villa Adriana Seu episcopal segle IV, fou ducat bizantí, i després d’un període d’…
Sant Cebrià de Rosselló
Municipi
Municipi del Rosselló, estès a la plana costanera, des de més al S de l’estany de Sant Nazari fins prop de la desembocadura del Tec.
La zona contigua a la llarga platja de Sant Cebrià, sorrenca, des del 1960 ha estat transformada, per iniciativa municipal, en un dels primers centres turístics del Rosselló amb un port que pot acollir un miler d’embarcacions esportives, pistes de golf, tennis, centre hípic, clubs nàutics, amb el nucli del mas de les Rotes i de la Platja de Sant Cebrià Resten encara extenses zones d’aiguamolls i algun petit estany, com el de les Criolles, al S, prop del mas dels Capellans La resta del terme és dedicada a l’agricultura, especialment a la vinya El regadiu aprofita les aigües del canal d’Elna i…
Rossano
Ciutat
Ciutat de la província de Cosenza, a Calàbria, Itàlia.
Situada a 297 m d’altitud, al vessant nord de la Sila, prop de la mar Jònica Arquebisbat Fou una de les principals ciutats bizantines de la Itàlia meridional entre els segles VIII-XII Al segle XV rebé d’Alfons el Magnànim el títol de principat i fou successivament cedida a diverses famílies Ruffo, Sforza, Aldobrandini, Carafa, Borghese L’església de San Marco segle IX-X, construïda damunt una roca, a l’extrem de la ciutat, de planta quadrada i amb cinc cúpules i tres absidioles, és el monument bizantí més antic L’església de San Bernardino és d’estructura gòtica refeta en època barroca La…
Perusa
Perusa amb la Fontana Maggiore, a primer terme
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província homònima, a l’Úmbria, Itàlia, entre la vall del Tíber i el llac Trasimè.
Conserves alimentàries, manufactures ceràmiques, fàbriques de llumins Universitat, fundada el 1307 Arquebisbat catòlic Ciutat etrusca Perusia , hagué de sotmetre's a Roma el 295 aC Octavi la féu cremar amb motiu de la guerra de Perusa 41-40 aC, però la reconstruí acabada aquesta Pertangué a l’exarcat de Ravenna i el 754 s’integrà als Estats Pontificis, bé que aconseguí d’independitzar-se'n després El 1540 revertí al domini del papa i el 1860 s’integrà al novell estat italià Conserva restes etrusques la porta de la Mandorla, l’arc dit d’August, la porta Marzia, etc, i nombroses necròpolis…
Vilac

Vista del poble de Vilac
© Xevi Varela
Poble
Poble (1.047 m alt.) del municipi de Viella (Vall d’Aran), situat en un coster, al vessant de la dreta de la vall del riu Salient, vora la seva confluència amb la Garona, al peu de la serra d’Es Cròdos.
L’església parroquial Sant Feliu de Vilac , obra romànica dels segles XII-XIII, té una notable porta, amb un timpà esculpit i un Pantocràtor el campanar és de planta quadrada, amb dos finestrals gòtics El creuer és obra del 1824 La pica baptismal i la beneitera són romàniques i ben decorades Vora l’església hi havia el castell de Vilac , de planta quadrangular, desaparegut Vilac era el cap del terçó de Marcatosa Apareix en la documentació des de l’any 1280 fins al 1313, amb el nom invariable de villa de Villac o, Vilaco o Vilac Fins a mitjan segle XIV fou la segona o tercera població amb més…
Vijayanagara
Ciutat antiga
Antiga ciutat del S de l’Índia, a l’estat actual de Mysore, a la riba dreta del Tungabhadra (una part de les ruïnes són ocupades per l’actual Hampi).
Fou fundada l’any 1336 per cinc fills de Saṅgama, dos dels quals, Harihara i Bukka, en foren els primers reis Amb el temps esdevingué capital del regne de Vijayanagara , que comprenia la major part de les terres dels actuals estats de Mysore, Andhra Pradesh i Tamil Nadu Maldà per encoratjar i reconstruir la vida, la cultura i l’administració hindús fou adoptat el sànscrit com a força unificadora després dels desordres i la desunió dels segles XII i XIII, i esdevingué una barrera davant la invasió dels soldanats musulmans del nord La primera dinastia Saṅgama finí vers el 1485, a…
Santa Maria de Tauladells

Restes de Santa Maria de Tauladells
Angela Llop (CC BY-SA 2.0)
Monestir
Antic monestir del municipi de Torrefeta i Florejacs (Segarra).
L'edifici, en estat molt ruïnós, és d’una sola nau, coberta amb volta de canó reforçada, amb porta d’accés en arc de mig punt adovellat L’aparell, de carreus ben escairats i irregulars, respon a formes del romànic tardà final del segle XII i inici del XIII La primera notícia és del 1180, que Ramon de Gra donà a Santa Maria de Tauladells terrenys agrícoles i el seu cos El monestir de monges augustinianes hi fou fundat el 1248 amb llicència del bisbe Ponç de Vilamur , i el 1266 s’emancipà del de Santa Maria de Guissona Desapareguda la comunitat al començament del segle XV, no tornà a haver-hi…
Cardó
Convent
Convent i ermitatge (Sant Hilari de Cardó o desert de Cardó) de carmelites descalços, i posteriorment balneari situat a la capçalera de la vall de Cardó serra de Cardó, dins el municipi de Benifallet (Baix Ebre).
L’antic lloc de Cardó era, juntament amb el de Sallent, domini dels Montcada dins el terme de Tortosa el 1228 el domini passà als senyors de Costumà, i el 1417, al monestir de Benifassà El desert fou fundat el 1605 pel carmelità tortosí Pere Pau Revull, i la comunitat s’hi establí el 1617 consta d’un convent voltat d’un gran recinte i 13 ermites inicialment 11, entre les quals la de la Columna, bastida sobre una alta roca que en té la forma sota la seva dependència L’edifici central, a 500 m d’altitud, damunt el cingle de Sallent, és obra dels segles XVII i XVIII tenia una comunitat estable…
Brunsvic
Geografia històrica
Antic país de l’Alemanya septentrional que s’estenia del riu Aller al Leine i des dels contraforts del massís del Harz fins al riu Fuhse; comprenia, a més, un territori aïllat a la vall de l’alt Weser, vora Holzminden.
La capital era Brunsvic El territori de Brunsvic formà part dels dominis güelfs a Saxònia El 1180, quan Frederic Barba-roja desmembrà el ducat de Saxònia , Enric el Lleó conservà Brunsvic i Lüneburg El seu net, Otó I 1204-52, investit príncep de l’Imperi i duc de Brunsvic i Lüneburg, fracassà en l’intent de crear un poderós estat al nord d’Alemanya a causa de la partició territorial dels seus fills Joan prengué Lüneburg, i Albert Brunsvic Noves divisions i nous reagrupaments, als segles successius, feren que a l’inici del segle XVIII les dues branques més importants fossin les de…