Resultats de la cerca
Es mostren 1059 resultats
Lluís Borrassà
Detall del retaule major del convent de Santa Clara, de Vic (1415), obra de Lluís Borrassà
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor, fill de Guillem Borrassà, actiu a Girona a la segona meitat del segle XIV i pertanyent a una extensa família de pintors gironins.
Actuava com a pintor a la seu de Girona l’any 1380, però el 1383 contractà un retaule a Barcelona, on s’havia establert La seva activitat a Barcelona com a pintor de retaules fou molt intensa entre els anys 1383 i 1424, fins al punt que, per a un sol any el 1392, hi ha la notícia que va contractar-ne cinc Tanmateix, no es conserven pintures documentades del seu període trescentista, en contrast amb els retaules documentats, i subsistents en tot o en part, pertanyents al segle XV retaules dels Set Goigs de la Mare de Déu , per a Copons 1402 del Salvador , de Sant Salvador de Guardiola Bages…
Sant Joan Evangelista de Vilanova de la Ribera
Art romànic
L’església parroquial de Vilanova de la Ribera o de Roter és esmentada per primera vegada l’any 976, en què el comte Oliba Cabreta comprà la vila de Baó, amb les seves esglésies de Sant Vicenç i de Sant Joan L’any 996 Ermetruda i el seu fill Guerau adquiriren a través d’un bescanvi amb Frèdol, futur bisbe d’Elna, l’església de Sant Joan de Vilanova de Roter o de la Ribera Esdevingué una dependència del priorat de Santa Maria d’Espirà de l’Aglí el 1172 Fou reconstruïda totalment al segle XVII, i en l’actualitat no conserva cap element o estructura d’època romànica
Castell de Marcovau (Foradada)
Art romànic
Aquest castell és conegut des de l’any 1068, en què apareix en el testament d’Arsenda, esposa d’Arnau Mir de Tost Arsenda establí que el castell de Marcovau fos donat a Sant Miquel de Montmagastre, priorat de Sant Pere d’Àger des del 1065, i a Santa Maria d’Artesa, i que el seu nebot Ramon Bernat el posseís al servei del seu senyor i de les dites esglésies Fins el 1193 no es tenen noves referències sobre Marcovau, concretament en el testament de Guerau Alemany, on Marcovau figura entre els feus que aquest posseïa pel vescomte d’Àger Actualment no resta res del castell al poble de…
Marquesa de Cabrera
Història
Vescomtessa de Cabrera (1278-1328) i comtessa d’Empúries.
Filla del vescomte Guerau VI de Cabrera i de Sança de Santa Eugènia Regí el vescomtat, sota la tutoria del seu oncle Ramon de Cabrera, senyor d’Anglès El 1282 es casà amb el comte Ponç V d’Empúries La unió de llurs patrimonis i la donació per part del rei Pere II del vescomtat de Bas formà el més gran domini del Principat, però aquesta unió no fou definitiva Vídua, el comtat passà al seu fill Ponç VI, però retingué el vescomtat amb tota la jurisdicció Ponç VI premorí a la seva mare, que, en morir, deixà el vescomtat al seu cosí Bernat I de Cabrera
Pere de Boïl i d’Aragó
Història
Cavaller, senyor de Manises.
Conseller, tresorer 1302-06 i mestre racional 1306-20 del rei Jaume II Fill de Guerau de Boïl i de Sança d’Aragó Portà a terme diverses ambaixades el 1308 i el 1318 a Nàpols per a negociar-hi la pau entre Sicília i els angevins i en 1311-12 al concili de Viena del Delfinat, amb Guillem Olomar, per a demanar la fundació de l’orde militar de Montesa i la seva dotació amb els béns del Temple, suprimit llavors Acompanyà l’infant Alfons en la conquesta de Sardenya, on morí Feu construir la sala capitular del convent de Sant Domènec de València
Construcció de la capella del Corpus Christi a l’església parroquial de Santa Coloma de Queralt
Art gòtic
14 d’octubre de 1331 Els obrers de l’església, diverses autoritats de la vila i el mestre major Guerau Comí prometen al prevere Jaume Ferrer que li faran construir, a l’església del lloc, una capella, per a la qual obra confessen haver rebut de l’esmentat Jaume Ferrer mil cinc-cents sous, dels dos mil que va prometre O Perdut A Arxiu Històric de Tarragona, fons Santa Coloma de Queralt, paper solt dins el Manual Gran del 1331 Actualment és extraviat a SEGURA, Joan Història de Santa Coloma de Queralt refosa i ordenada en la seva ampliació per Joaquim Segura Lamich, Santa Coloma de Queralt 1953…
Castell de Montclar (Pontils)
Art romànic
Situació Escasses restes de la torre d’aquest castell que coronava el cim del puig de Montclar ECSA - EECG Del castellde Montclar resta actualment una torre situada al cim de la muntanya de Sant Miquel o de Montclar, a 947 m d’altitud Hi ha una molt bona panoràmica sobre la conca alta del Gaià i sobre la plana de la Conca de Barberà Mapa 34-16418 Situació 31TCF619921 Des del poble de Biure, cal agafar la pista que mena a Sant Miquel a la dreta Una…
monestir de Font-rúbia
Monestir
Priorat benedictí (Santa Maria del Coll de Font-rúbia) del terme de Barcelona, vora el coll de Font-rúbia, obert entre el turó de la Creueta del Coll i el del Carmel, en un dels contraforts meridionals de la serra de Collserola.
L’església actual té encara elements de la primitiva, romànica, del s XI El 1098 el lloc i l’església, disputats pel monestir de Sant Cugat i Guerau Mir, esdevingueren priorat filial de Sant Cugat, dotat amb tots els béns d’aquest monestir situats entre Collserola i el Besòs Als s XV i XVI ja no tenia cap regularitat, i fou secularitzat el 1592 Roma se n'apoderà, però Sant Cugat protestà i restaurà el priorat al començament del s XVII, i des d’aleshores fins al 1835, que fou incendiat, tingué més caire de santuari que de monestir Fou molt restaurat al s XIX, i també el 1929, quan…
Santa Anna de la Penella (Valldellou)
Art romànic
L’església de la PeneIla és esmentada en la dotació dels vescomtes Guerau Ponç de Cabrera i Elvira a l’abadia d’Àger de l’any 1103 Després, depengué directament de l’església parroquial de Valldellou, ja que no surt consignada explícitament als llistats d’esglésies pertanyents a l’abadia de Sant Pere d’Àger L’església de Santa Anna es va veure afectada per la construcció de l’embassament del mateix nom A la riba dreta, a llevant de Valldellou, es pot veure un munt de pedres que recorden la seva planta, la d’una petita capella romànica A uns 50 m d’aquests vestigis, damunt la…
concili de Pisa
Concili celebrat a Pisa (1409), convocat pels cardenals com a reacció al de Perpinyà, celebrat per Benet XIII
(novembre del 1408).
Hi foren deposats Benet XIII i Gregori XII i hi fou elegit Alexandre V El concili durà del 25 de març fins al 7 d’agost i celebrà 23 sessions La convocatòria fou l’aplicació de la teoria conciliarista conciliarisme per posar fi al Cisma d’Occident L’ambaixada de Benet XIII, enviada per negociar el seu reconeixement, era formada per l’arquebisbe de Tarragona, el governador de Catalunya Guerau de Cervelló, Esperandéu Cardona, Vidal de Blanes i Pere Barret, i no obtingué cap resultat S'adheriren al concili França, Navarra, Milà i part d’Alemanya, que acceptaren el nou papa A…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina