Resultats de la cerca
Es mostren 275 resultats
la Torre de Cabdella
Façana de ponent de l’església de Sant Julià d’Espui, a la Torre de Cabdella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pallars Jussà, a la vall Fosca.
Situació i presentació L’actual terme municipal de la Torre de Cabdella, de 165,27 km 2 , es creà el 1970 amb l’annexió dels municipis de Mont-ros 25,6 km 2 i de la Pobleta de Bellveí 25 km 2 al terme tradicional de la Torre de Cabdella És situat a l’extrem septentrional del Pallars Jussà i comprèn la totalitat de la Vall Fosca la capçalera del Flamisell Limita al N i a l’E amb els municipis del Pallars Sobirà d’Espot, Sort i Baix Pallars, al S amb el municipi de Senterada i a l’W amb l’enclavament de Larén Senterada, el municipi de Sarroca de Bellera i el terme de la Vall de Boí Alta…
Sòl escàs, pedra abundant
Les dificultats de l’edafogènesi En les condicions d’aridesa dels deserts càlids, els processos de formació del sòl o edafogènesi són extremament lents i es podria arribar a la conclusió que ha de resultar difícil trobar sòls amb perfils diferenciats La situació que s’observa a la pràctica, però, no sempre s’ajusta a aquesta expectativa, ja que la majoria de les zones desèrtiques actuals no han estat sempre tan àrides com en el present i, a més, l’edafogènesi s’hi pot produir a pulsacions corresponents a períodes amb precipitacions extremes que les dades mitjanes de pluviositat no…
Sallent
Sallent de Llobregat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, a la vall del Llobregat, que travessa el terme de N a S, a partir del congost de Sallent, a l’inici del pla de Bages.
Situació i presentació El terme és un dels més grans de la comarca En el seu estat actual, hom pot dir que el terme de Sallent és el resultat de la suma del nucli històric de la vila i els seus agregats de Cabrianes i Sant Ponç amb el terme de Cornet i les antigues quadres o jurisdiccions autònomes de Serraïma i Serra-sanç El terme limita al N amb Gaià, a l’E amb Avinyó, al S amb Artés, Navarcles i Sant Fruitós de Bages i a l’W amb Santpedor, Castellnou de Bages i Balsareny El municipi comprèn una part del sector septentrional del pla de Bages —plans de Cabrianes i de la Sala de Sant Ponç—,…
Corçà

Vista general de Corçà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, a la vall del Rissec, poc tros abans de la seva confluència amb el Daró.
Situació i presentació Limita al N amb Rupià i Parlavà, a l’E amb Ullastret, al SE amb la Bisbal d’Empordà, al S-SW amb Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, a l’W amb Madremanya Gironès i al NW amb la Pera Comprèn, a part Corçà, cap de municipi, els pobles de Caçà de Pelràs, Casavells municipi annexat el 1969 i Matajudaica, i els petits veïnats d’Anyells i Planils El municipi s’estén per una part dels darrers contraforts septentrionals de les Gavarres, on hi ha afloraments volcànics al paratge de Terra Negra, amb l’elevació màxima al Puig Blanc 140 m, i comprèn un sector planer al S i…
Lladorre
Lladorre
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Pallars Sobirà.
Situació i presentació El terme municipal de Lladorre, de 146,98 km 2 , es troba a la zona axial pirinenca, que limita aquí amb Comenge i el País de Foix Els límits municipals segueixen els límits naturals Administrativament, Lladorre afronta al N i el NE amb França, en concret amb el departament francès de l’Arieja a l’E i al SE amb el terme d’Alins al S amb Esterri de Cardós al SW amb la Vall de Cardós, i al NW amb la Guingueta d’Àneu El municipi comprèn a més del poble de Lladorre, cap de municipi, els pobles d’Aineto, Boldís Jussà, Boldís Sobirà, Lleret i Tavascan, les bordes de Noarre,…
Sant Iscle i Santa Victòria de la Torre de Rialb, abans de Rialb Jussà (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Vista general d’aquesta església, antigament centre d’un ampli terme religiós anomenat Rialb Jussà ECSA - JA Adell L’església de Sant Iscle i Santa Victòria centra el pe-tit nucli de la Torre de Rialb, situat en un esperó que domina el curs del Rialb, al marge esquerre, just davant de l’església de Sant Girvés Mapa 34-13329 Situació 31TCG515491 Per a anar-hi, cal prendre la pista que surt de Gualter en direcció al Rialb i creuar el riu pel pont, seguint la pista en direcció a Polig i Pallerols A uns 4 km del pont, a l’esquerra, hi ha el trencall sense senyalitzar que porta a la Torre…
Juan Payo Coello, abat de Santa Maria de Poblet (1488-1491)
El dia 22 de juliol de 1488, prèvia suspensió del procediment electiu, foren designats per ordre de Ferran II els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Juan Payo Coello Zamora ~1430 – Poblet 1498, abat de Santa Maria de Poblet diputat militar Joan de So i de Castre diputat reial Pere Terrades, ciutadà de Girona oïdor eclesiàstic Gaspar Peiró, canonge de Barcelona oïdor militar Bernat Salbà, cavaller oïdor reial Joan Roig, ciutadà de Barcelona Tots els designats, a excepció de l’abat de Poblet, que, com que era absent, s’incorporà a la Diputació el 30 de juliol, juraren els seus…
Toses

Toses
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Ripollès, a la vall de Toses, la qual comprèn des del pla d’Anyella i la collada de Toses fins a Planès de Rigard, poble que el 1967 fou segregat d’aquest municipi i agregat al de Planoles.
Situació i presentació El municipi de Toses, de 58,12 km 2 , que canvià el seu nom pel de Toses de la Muntanya l’any 1937, tanca geogràficament el Ripollès i la Vall de Ribes i dóna accés a la vall de la Molina i a la Cerdanya a través de la seva famosa collada de Toses 1800 m d’altitud Aquest municipi comprèn la capçalera de la vall del Rigard més amunt de Planoles, entre la serralada axial dels Pirineus, al N, des del cim de la Bassa 2030 m, límit amb la Molina d’Alp, a la Baixa Cerdanya fins al pic de Gorroblanc, amb el coll de Sant Salvador i el pla de Salines entremig, límit…
Ensenyament 2015
Educació
La importància dels esdeveniments d’ordre polític durant l’any les eleccions al Parlament i al Congrés i el cessament del ministre d’Educació, José Ignacio Wert --substituït per Íñigo Méndez de Vigo--, van contribuir a fer que el 2015 fos un any sense tant de ressò mediàtic en el camp de l’ensenyament L’Associació de Mestres Rosa Sensat va celebrar els cinquanta anys de la seva creació amb un acte que va reunir els fundadors d’esquerra a dreta Pere Darder, Jordi Cots, M Teresa Codina i M Antònia Canals © Associació de Mestres Rosa Sensat Com a efemèrides, van destacar el cinquantenari de l’…
Vilallonga de Ter

El poble de Vilallonga de Ter
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Ripollès, a la vall de Camprodon.
Situació i presentació L’extens terme municipal de Vilallonga de Ter 64,2 km 2 té com a eix principal la vall del Ter, que el travessa en direcció N-SE, al seu sector de llevant, des de l’indret del santuari del Catllar uns 12 km aigua avall del naixement del riu dins el terme de Setcases fins al castell de la Roca de Pelancà Al sector NW s’alcen els grans cims que separen les valls del Ter i del Freser el puig de Pastuïra 2689 m, el puig de Balandrau 2579 m i el Puig Cerverís 2202 m, al límit amb els termes de Queralbs i Pardines Al S arriba fins als vessants septentrionals de la Serra…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina