Resultats de la cerca

Impulsor de l’escalada a Catalunya durant les dècades de 1950 i 1960 S’inicia en l’excursionisme i l’escalada com a soci de l’Agrupació Excursionista Icària i fou un dels membres del grup anomenat els Bèlits El 1956, juntament amb alguns companys dels Bèlits, ingressà al Centre Excursionista de Catalunya i s’integrà al Centre Acadèmic d’Escalada CADE, que presidí entre el 1963 i el 1967 i del qual va ser un gran animador Realitzà destacades obertures i repeticions de vies d’escalada a Montserrat, el Pedraforca i els Pirineus, a més de divulgar parets i racons menys coneguts aquells anys, com…

Germà dels també escaladors Francesc i Maria Estorach, s’inicià en l’escalada al Club Excursionista de Gràcia CEG i ingressà a la seva secció d’escalada, el Grup Especial d’Escalada GEDE, que va arribar a presidir També fou soci d’altres grups d’escalada, com el Grup d’Alta Muntanya GAM, del Club Muntanyenc Barcelonès CMB, i el Centre Acadèmic d’Escalada CADE, del Centre Excursionista de Catalunya CEC Mecànic de professió, com el seu germà Francesc, es fabricava pitons, martells i altres estris per a practicar l’escalada L’any 1948 ell i el seu germà obtingueren els primers títols de guia…

El seu origen es troba en la campanya militar egípcia de Napoleó, que desvetllà un gran interès a Europa pel llegat dels antics faraons Durant el s XIX un gran nombre d’exploradors i buscadors de tresors intervingueren a Egipte a la recerca de tombes i relíquies El 1835 es fundà el Service des Antiquités de l’Egypte per a protegir el patrimoni arqueològic de la cobdícia i l’espoli Hom començà a reunir i controlar les troballes Després de diverses vicissituds i pèrdues irreparables, el 1878 s’aconseguí aplegar un fons patrimonial significatiu al palau de Gizeh del governador Isma'il Paixà La…

Parell de guants de teixit de gènere de punt de fils de seda procedent de la tomba del bisbe Arnau de Jardí 1272-1306 a la catedral de Tortosa Formaven part de la vestimenta del prelat Ara es conserven al Tresor de la catedral Enciclopèdia Catalana – JColomé El 1964 foren extrets del sepulcre del bisbe Arnau de Jardí, a la catedral de Tortosa, uns guants que formaven part de la vestimenta amb la qual va ser enterrat Arnau de Jardí va ser bisbe de Tortosa entre el 1272 i el 1306, any de la seva mort Ara es conserven al Tresor de la catedral Foren restaurats al taller de restauració del Museu…

Autodidacte, s’interessà per totes les branques del coneixement D’ençà del 1801 fou professor de física i química a l’École Centrale de Bourg-en-Bresse, on escriví la seva primera memòria científica, sobre teoria del joc 1802 Això li valgué una plaça de professor assistent de matemàtiques a l’École Polytechnique de París 1805, on fou nomenat titular el 1809 Napoleó, impressionat pel seu talent, el nomenà inspector general d’instrucció pública 1808 Fou escollit per l’Académie de Sciences el 1814, ensenyà filosofia a la facultat de lletres, i física a la de ciències i, des del 1824, al Collège…

Situació Vista del setial d’aquesta església, de la qual es conserven unes escasses filades corresponents als murs ECSA - A Roig Les ruïnes de l’ermita de Santa Eulàlia, popularment dita Olària, són situades al tossal de Santa Eulàlia, situat a l’oest del poble de Serradell, a l’altra banda del barranc homònim Mapa 33-11252 Situació 31TCG245823 Per accedir a la capella cal seguir des de Serradell el camí que remunta la vall, fins que s’ha travessat el torrent, a sota mateix de les “agulles de les Picorres” des d’aquí s’ha d’enfilar per un corriol molt embrossat tota la costa del…

Les necròpolis tardanes de Tàrraco ofereixen poques peces de bronze en els aixovars, només algunes fíbules senzilles com la de l’enterrament núm 40 del Parc de la Ciutat, alguns anells i braçalets, agulles per als cabells o per a la mortalla i unes quantes sivelles també molt senzilles Moltes vegades aquests materials no es trobaven dins la tomba pròpiament dita, sinó entre les terres remogudes per altres inhumacions posteriors Per altra banda, com que la majoria dels enterraments estaven a la vora o en els terrenys d’antigues villes destruïdes o abandonades, tampoc no és rar que…

Les agulles de Santa Àgueda, pobrament cobertes de vegetació, amb a penes alguns pinastres Pinus pinaster supervivents dels incendis Ernest Costa El Desert de les Palmes 14, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric Situat a la comarca de la Plana Alta, el Desert de les Palmes és una serra litoral parallela a la costa, que s’estén pels termes de Benicàssim, Cabanes, la Pobla Tornesa, Borriol i Castelló Fou declarat Paratge Natural l’octubre de 1989, i, sens dubte, representa una fita emblemàtica per al poble castellonenc El seu nom deriva de l’existència, al centre de la…

Hom l’obté per oxidació de l’anetole És emprat com a antisèptic local, antireumàtic i desodorant