Resultats de la cerca
Es mostren 484 resultats
Els ecosistemes d’alta muntanya
Consideracions generals Tractarem en aquest apartat alguns tipus d’ecosistemes sotmesos a condicions molt dures del medi físic, sobretot pel que fa al clima, com a resultat de l’altitud o del peculiar i extremat microclima de les zones culminals en muntanyes d’alçada mitjana En aquestes situacions trobem una varietat considerable de tipus d’ecosistemes estructuralment diferenciats En destacarem aquí únicament alguns aspectes El límit del bosc El límit altitudinal del bosc a Catalunya el marca normalment la substitució dels boscos de pi negre Pinus uncinata per prats alpins És el que recull…
Sant Jaume d’Entença (Benavarri)
Art romànic
Situació Absis de l’església, la façana primitiva del qual està en part recoberta per un mur poligonal ECSA - JAAdell L’església de Sant Jaume centra la caseria d’Entença, situada a l’esquerra del riu de Queixigar, poc abans de la seva confluència amb el Guart Mapa 32-12 289 Situació 31TBG978605 L’accés a Entença es realitza per la carretera local de Calladrons que s’agafa a la N-230, a mà dreta, poc abans d’arribar a Benavarri S’ha de seguir aquesta carretera fins a Siscar poc després creua el riu per un pont construït fa ben poc temps i arriba finalment a la caseria d’Entença JAA-JBP…
Banc de Palafrugell SA (1920-1936)
Anunci del Banc de Palafrugell “L’Autonomista”, Girona 1927 El 1919 es creà el Banc de Palafrugell, sobre la base de la casa de banca Fills de J Ferrer Solà, que treballava a la plaça des de feia uns anys Aquesta era coneguda popularment com a cal Cardenal, potser perquè, dels tres germans, un era sacerdot i devia tenir ambicions eclesiàstiques Els altres dos, Lluís i Vicenç, s’incorporaren al banc com a executius El projecte de Banc de Palafrugell es realitzà de la mà de Joan Miquel i Avellí, un dels socis majoritaris de Manufactures del Suro SA, l’empresa surera més important de l’Empordà…
Serra d’Or
Portada del primer número de Serra d’Or (segona època)
© Fototeca.cat
Publicacions periòdiques
Revista mensual publicada pel monestir de Montserrat des del 1959 i integrada a les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, degana de la vigent premsa cultural de Catalunya.
Fou dirigida per Jordi M Pinell 1959-62, Maur M Boix 1963-94 i Josep Massot 1994-2022 la redacció en cap l’assumí Jordi Sarsanedas 1964, i durant molts anys el disseny de la portada fou de Jordi Fornas La revista comptà amb un consell ampli i un consell restringit, del qual han format part un bon nombre d’intellectuals catalans sense distinció de creences ja que una de les característiques de la publicació ha estat sempre la seva obertura Segons el reglament fundacional, és “una revista editada a Montserrat, amb l’ajut d’un grup d’intellectuals, redactada en català i destinada a oferir…
,
El rossinyol del Japó
Àrea de distribució del rossinyol del Japó que recull tant l’àrea d’hivernada com la de l’època de cria IDEM, a partir de dades de l’ Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 El rossinyol del Japó Leiothrix lutea és una espècie exòtica present als Països Catalans des de l’inici de la dècada de 1990, que es va detectar als boscos de la serra de Collserola Barcelonès, on és present durant tot l’any Les poblacions originàries d’aquesta espècie s’estenen des del nord de l’Himàlaia cap a l’est a través del nord de Myanmar fins al sud del riu lang-Tsé, a la Xina A escala mundial,…
Als satèl·lits de telecomunicacions i des de TV3. 1971 i 1995
Jaume Miravitlles, cap del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya 1936-39, al primer llibre que publicà quan tornà de l’exili, Barcelona, latitud Nova York, longitud París 1971, fa notar que un dels components de l’Intelsat IV –el primer satèllit de telecomunicacions europeu llançat a l’espai al gener del 1971 des de Cape Kennedy– va ser fabricat a Catalunya Tot plegat gràcies a la perícia tècnica de l’enginyer Enric Masó, que fou, per poc temps, alcalde de la Barcelona predemocràtica, i que aleshores dirigia l’empresa Koelster i Emerson, la indústria catalana…
Santa Magdalena de Bell-lloc (Sallent de Llobregat)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix la capçalera de l’edifici des de l’interior, amb l’absis esfondrat F Junyent-A Mazcuñan Les ruïnes d’aquesta esglesiola s’alcen dalt un tossal que es dreça proper al mas Martorell, situat a la banda sud-occidental del terme i no gens lluny del llogaret de Sant Ponç Long 1°52’42” - Lat 41°47’45” Per anar-hi cal emprendre la carretera que, amb origen a Manresa, mena cap a Berga En arribar al quilòmetre 7, cal desviar-se, a mà esquerra, per tal de seguir un camí carreter que, passant pel mas de Terradelles i pel mas de les Coves, deixa prop de la capella, a la qual…
Santa Cília de Sorerols (Tavertet)
Art romànic
Situació A l'esquerra, secció transversal de l'església A la dreta, planta, a escala 1200, amb una nau originàriament rematada per un absis, avui desaparegut, bé que encara en són visibles les traces M Anglada La petita església de Santa Cília, o Santa Cecília, es troba a l’antic terme de Sorerols, mirant a la vall de Sau, i té adossat un antic mas de l’any 1685, actualment arruïnat La capella queda situada al límit del terme municipal de Tavertet, a l’extrem de migjorn, vora el municipi de les Masies de Roda Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat…
Necròpoli de Tuells (Sarral)
Art romànic
Situació Vista general de l’excavació d’aquesta important necròpoli de tombes de lloses A Carreras La necròpoli de Tuells és situada dalt d’un petit turó que s’alça a la banda nord-oest del terme municipal Mapa 34-16418 Situació 31TCF514923 Per a anar-hi cal agafar la carretera local T-233, que parteix de Sarral i es dirigeix vers Forès quan s’arriba al desviament de mà esquerra que mena a Solivella, que és la carretera local TV-2336, cal seguir-la, i després d’haver fet un recorregut d’uns 2,5 km es troba la font de l’Abellar, coneguda darrerament per les suposades aparicions marianes, 300 m…
Democratic Party
Política
Grup polític nord-americà que nasqué a la fi del segle XVIII amb motiu de les discussions que sobre els poders del govern nacional tingué la convenció de l’any 1787.
Integrà els partidaris republicans com a concepte oposat a monarquia de Jefferson, que volien una participació més àmplia en el govern Fundat el 1792, arribà a la presidència per primera vegada amb Thomas Jefferson el 1801 i, des d’aleshores, no abandonà el poder durant més de mig segle, tret d’un petit parèntesi L’extracció dels seus membres fou majoritàriament aristocràtica fins el 1829, que fou elegit president Andrew Jackson Geogràficament, els demòcrates eren en bona part habitants del sud dels EUA El problema de l’esclavatge dividí el partit en la convenció de Charleston presentà dos…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina