Resultats de la cerca

Situació i presentació El municipi de Sant Cugat Sesgarrigues, d’una extensió de 6,3 km 2 , és situat en la depressió penedesenca Limita a septentrió i a llevant amb Avinyonet del Penedès, a migdia i a ponent amb Olèrdola i al NW amb Vilafranca del Penedès i la Granada El terreny és pla en la seva major part i lleugerament accidentat a l’extrem del SE, on hi ha el puig del Pi del Barba 363 m, que serveix de fita amb el terme d’Avinyonet El terme és drenat per la riera de Sant Marçal, que s’uneix, passat el Sant Sepulcre, amb la riera de Ribes A part el poble de Sant Cugat Sesgarrigues, cap de…

Originàriament popular i consuetudinari, com el de tots els pobles germànics, adoptà la forma escrita i codificada arran de l’establiment dels visigots al migdia de les Gàllies i, sobretot, en independitzar-se de l’imperi Romà i estendre's des de les Gàllies cap a la península Ibèrica El Codex Eurici Euric i la seva revisió feta fer per Leovigild constitueixen els seus primers exemplars, potser d’exclusiva aplicació als súbdits de raça goda, mentre que els habitants d’ascendència romana pogueren continuar gaudint de llur antic dret, objecte, al seu torn, d’una recopilació abreujada per part…

En cas contrari, constitueix una simple collecció privada en què les disposicions contingudes tenen força d’obligar per elles mateixes segons llur rang jurídic i àmbit d’aplicació La tradició de les compilacions jurídiques és antiquíssima Moltes colleccions de dret consuetudinari s’han anat recollint i conservant a manera de compilació La tècnica compiladora es desenvolupà extraordinàriament en el món romà, especialment amb Justinià, que, sota el nom de Codex El Codi, feu compilar totes les constitucions imperials romanes sistematitzades per ordre de matèries i, sota el de…

Vida Consta com a clergue sollicitant d’un benefici a la diòcesi de Calahorra en documents dels arxius vaticans datats entre els anys 1419 i 1429 Ja dins l’orde franciscà, el 1449 obtingué el grau de batxiller a la facultat de teologia de la Universitat de París, i s’especialitzà en Sagrades Escriptures Des del 1453, o abans, serví a la capella d’Alfons el Magnànim a Nàpols, i més tard a la del seu successor Ferran I El 1475 el seu nom figura entre els cantors de la capella de Ferran el Catòlic Abans d’abandonar Itàlia, Cornago compongué les dues úniques obres sacres que se li coneixen, la…

Pertanyent a una família d’importants advocats valencians, estudià dret i filosofia i lletres secció d’història i es llicencià en ambdues facultats amb premis extraordinaris els cursos 1934-35 L’any 1937 començà a exercir la docència com a professor de geografia i història a l’institut de Gandia El 1942 guanyà les oposicions del cos nacional d’arxivers i bibliotecaris en la secció d’Arxius Poc després fou destinat a Barcelona, a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, on treballà amb Jesús Ernest Martínez i Ferrando i preparà la tesi doctoral centrada en el Compromís de Casp L’any 1946 guanyà el premi…

Desenvolupament enciclopèdic Dedicada als abats de Ripoll, obra de l’abat Oliba, que s’atribueix l’autoria al darrer vers, escrit en primera persona, « Septimus ipse sequor qui nunc sum carminis auctor », quan abans, parlant en tercera persona, destaca la seva feina com a constructor « Presul Oliva sacram struxit hic funditus aulam, / Hanc quoque perpulcris ornavit maxime donis / Semper ad alta tulit, quam gaudens ipse dicavit » D’aquí es dedueix que la composició fou posterior a la data de la consagració de l’edifici per Oliba el 1032 El poema esmenta els abadiats d’Arnulf 948-70, quart abat…

L’estudi de la miniatura gòtica del segle XIII a Catalunya implica tenir present l’actual dispersió dels fons de manuscrits –la qual cosa en dificulta l’anàlisi–, però també conèixer els exemplars d’aquest període conservats a casa nostra, representants dels més variats corrents estilístics estrangers Els anys seixanta del segle XX, P Bohigas feu una classificació dels manuscrits gòtics que encara es troba en la bibliografia actual i és en part vigent Segons el seu estudi, els manuscrits es podien dividir en tres estils el primer, l’estil francès –entre la segona meitat del segle XIII i l’…

En aquest capítol —a part la consideració evident d’obra d’art que té la decoració dels llibres— s’intentarà recollir-hi altres aspectes una mica heterogenis potser, però que si no es reunissin en aquesta introducció s’esvairia el sentit profund que té gran part de l’obra Catalunya Romànica * És necessari adonar-nos de fins a quin punt revelen cultura literària o escrita els edificis, les pintures murals o sobre taula, les escultures, els objectes i utensilis considerats artístics de l’època romànica, a Catalunya o allà on sigui del món d’aquell temps Les fonts culturals Si hom té present…

La M llatina, com gairebé tot aquest alfabet, deriva directament de les lletres grega i etrusca corresponents, alhora procedents de les formes fenícies La M clàssica romana constava de quatre pals, traçats en quatre temps el primer, vertical, descendent lleugerament de dreta a esquerra el segon arrencava de la part superior de l’anterior i baixava cap a la dreta el tercer era parallel al primer i finia a l’extrem inferior del segon i el quart començava a la part superior del tercer i anava parallel al segon, és a dir, en direcció descendent cap a la dreta El primer traç gairebé sempre tenia…

Troparium et Prosarium MEV, Ms 106 Un fragment del foli 22, amb una caplletra “Q”, la qual presenta una forta tendència miniaturística, amb un emmarcament blau de perfil escalonat Museu Episcopal de Vic Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 106 es tracta d’un manuscrit que consta de 106 folis de 20,5×14 cm, amb anotació musical pneumàtica, sobre quatre ratlles, una de vermella i les altres incises la lletra és francesa, traçada amb tinta vermella i negra * El manuscrit és datable del final del segle XII, ja que conté un text en prosa dedicat a sant Tomàs de Canterbury, que morí l’any 1170…