Resultats de la cerca
Es mostren 352 resultats
Castell de Callús
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix el conjunt de les ruïnes del castell de Callús des del costat nord-occidental A primer terme hom hi pot veure algun pany de mur del clos Corona el turó el basament d’una torre cilíndrica A Mazcuñan-F Junyent Aquest castell té les seves restes situades dalt un turó que es dreça vora el poble, vers tramuntana, a la riba esquerra del Cardener Long 1°46’52” — Lat 41°47’43” Hom hi va per la carretera de Manresa a Solsona Poc després d’haver passat Callús, hi ha, a mà dreta, prop del quilòmetre 9, un petit grup de cases, anomenat el Raval del Cavaller, on s’inicia el…
Sant Feliu d’Alòs de Balaguer
Art romànic
L’església parroquial de Sant Feliu d’Alòs apareix citada l’any 1040 en l’acta de consagració del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles com a possessió pròpia de l’esmentat cenobi Poc temps després, el 1057, fou consagrada pel bisbe d’Urgell Guillem Guifré en honor de sant Feliu, sant Joan i sant Pere, i a petició dels clergues Oriol, Vicenç, Ènyec, dels laics Toró, Ellemar, Salla, Vives, Ferrús, Bell Maquila, i de tots els habitants del castell d’Alòs i el seu terme —tots ells fundadors de la susdita església— l’església fou dotada per part dels homes del castell d’Alòs, amb diversos alous, i…
Sant Pere del castell de Boixadors (Sant Pere Sallavinera)
Art romànic
Situació Vista de l’església des del costat sud-oest, amb la torre mestra del castell a segon terme ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església és situada dins el recinte del castell de Boixadors Si hom vol visitar l’església, ha de demanar prèviament la clau al rector de Sant Pere Sallavinera FJM-AMB Mapa 35-14362 Situació 31TCG816256 Història La notícia més antiga referent a l’església de Sant Pere data del 1015 i és coetània als primers esments del castell de Boixadors D’aquest primer període resta una part primitiva —que correspon al tram de ponent de la nau— amb fragments d’arcuacions…
Sant Corneli i Santa Magdalena del Mont (la Vall d’en Bas)
Art romànic
Situació Aquesta església, convertida després en santuari, és situada al vessant nord-oriental del Puigsacalm, prop del santuari de les Olletes, al cantó de ponent del terme municipal Mapa 294M781 Situació 31TDG5554633 Hom pot anar al priorat a Sant Corneli amb un vehicle tot terreny o bé a peu Amb vehicle cal sortir del poble de Ridaura per un camí forestal que s’enfila vers ponent i passa pel “petroli” A la carena es passeja per la masia dels Plans fins a Collfred A la cruïlla cal agafar la pista de mà esquerra que passa a frec de Pla Traver i davalla fins a la riera de Sant Privat, poc…
Els embiòpters: teixidors
Característiques de grup Els embiòpters o teixidors, són insectes de dimensions mitjanes, tegument fi i tou, i normalment de colors marronosos Són mal voladors, i generalment viuen, en condicions càlides i humides, sota les pedres o les escorces, dins de túnels revestits de fils sedosos que teixeixen ells mateixos Tenen un dimorfisme sexual molt accentuat les femelles no tenen ales mentre que els mascles són alats i atrets per la llum Teixidors és el nom amb què hom coneix, en diferents llengües europees, els representants d’aquest ordre dels embiòpters "web spinners", "tisserins", etc…
Castella-la Manxa

Comunitat autònoma
Comunitat autònoma de l’Estat espanyol, a la part meridional de la Meseta central i de la regió històrica de Castella; comprèn les províncies d’Albacete, Ciudad Real, Conca, Guadalajara i Toledo; la capital és Toledo.
La geografia La geografia física Des d’un punt de vista morfològic, Castella-la Manxa comprèn dues grans regions la plana de la Meseta, que els monts de Toledo divideixen en dues al N la conca del Tajo i La Alcarria, i al S la conca del Guadiana, i l’orla muntanyenca que voreja les planúries esmentades A l’E, el S i l’W els límits físics de la Manxa coincideixen amb l’orla de terrenys paleozoics i mesozoics Al N, les diferències paisatgístiques entre la plana manxega i els altiplans páramos de La Alcarria són de caràcter morfològic, consistents en la continuïtat a la Manxa del nivell…
Castell de Sentfores (Vic)
Art romànic
Situació Una vista de les ruïnes del castell, consistents en un petit tros de mur, l’aparell del qual encara es pot veure M Anglada El castell de Sentfores es trobava situat en un petit turó sobre Can Canonge i prop del Mas Pujolar El castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 36,1 —y 40,6 31 tdg 361406 Per anar-hi, cal sortir de Sentfores en direcció al sud-oest, vers el Mas Pujolar i seguir el camí vers Can Canonge, que voreja el turó del castell, al qual cal enfilar-se pel dret JAA Història Aquest…
Sant Miquèu de Vielha
Art romànic
Situació L’església parroquial de Sant Miquèu es dreça a laplaça d’Era Glèsia, estesa al costat de la carretera del port de la Bonaigua, entre la Garona i el Riu Nere, al sud-est de la població, on esdevé el nucli i centre neuràlgic de la vila Mapa 148M781 Situació 31TCH196303 FJM-AMB Església Crist, clavat en creu, esculpit en un bloc de pedra encastat al costat de ponent de l’atri, obert sota el campanar de l’església F Junyent-A Mazcuñan Al costat de ponent de l’atri, obert sota el campanar, hi ha encastat un bloc de pedra, possiblement un timpà, que té esculpit, en relleu, un Crist clavat…
Castell d’Oló (Santa Maria d’Oló)
Art romànic
Situació Vista del poble vell de Santa Maria d’Oló coronat per l’església i l’indret on hi havia el castell, del qual avui tan sols resten unes poques romanalles J Pagans-TAVISA El castell d’Oló, conjuntament amb l’antiga església parroquial, presidia l’antic nucli poblacional encimbellat dalt un turó, de 546 m d’altitud, dreçat a la vall de la riera d’Oló i sota el qual s’arrauleixen els nous habitacles que eixamplaren la primitiva població, la qual, malgrat tot, encara senyoreja el poble i manté múltiples activitats humanes Long 2°02’10” - Lat 41°52’18” Per a anar-hi cal dirigir-se a Santa…
Ermessenda de Carcassona i Almodis de la Marca
Al segle IX, l’acció de dues dones determinà la vida política i social del comtat de Barcelona Les comtesses Ermessenda de Carcassona, muller de Ramon Borrell, i Almodis de la Marca, esposa de Ramon Berenguer I, van marcar profundament la història catalana Llur conflicte, entorn del 1050, és una mostra del poder de què gaudien l’esposa i la vídua en les famílies comtals de la Mediterrània occidental Ermessenda, filla de Roger I, comte de Carcassona, es casà amb Ramon Borrell vers el 993 i rebé, en concepte d’esponsalici, el comtat de Vic —un dels tres que governava el seu marit— En aquella…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina