Resultats de la cerca

Aquest esquema, creat a la primeria del segle XIX, fou desglossat en una primera fase dita Eneolític o Calcolític per a indicar la primera etapa de l’ús del metall, el coure, abans que fos descoberta la lliga del bronze Els arqueòlegs dels països mediterranis continuen en general acceptant aquest matís i emprant el nom d’Eneolític El concepte d’edat del bronze com un graó dins el procés de la civilització no és vàlid, puix que els països creadors de les grans cultures històriques del Pròxim Orient no empraren el ferro d’una manera general fins després de 1500-1400 aC El terme,…

El cruixidell Miliaria calandra presenta el més conspicu dels becs que caracteritzen els emberízids, amb unes comissures obliqües, molt típiques, fet netament constatable en aquest exemplar fotografiat en uns conreus aragonesos Es tracta d’un moixó grosset 18 cm, amant dels secans de la terra baixa, de tons terrosos ratllats de vires fosques Xavier Parellada Miliaria =Emberiza calandra El cruixidell es presenta arreu dels Països Catalans, i es fa gradualment més escàs en augmentar l’altitud desapareix per sobre dels 1100-1300 m i disminuir la temperatura no se’l troba per sota de la…

Àrea de nidificació del martinet menut lxobrychus minutus als Països Catalans Maber, original dels autors Als Països Catalans és un ocell estival que cria localment a la Catalunya Nord, la resta del Principat i el País Valencià Ha niat a Mallorca i hi ha alguns indicis que, esporàdicament, pot haver-ho fet a Menorca Durant la migració es veu regularment per tot el litoral, i és més escàs al rerepaís, tot i que és citat en pas per totes les grans valls fluvials, i fins i tot ha niat en alguns embassaments, com el de Sant Llorenç de Montgai Noguera i en estanys o basses de reg a Raïmat Segrià…

Àrea de nidificació de l’ocell de tempesta als Països Catalans Carto-tec, original dels autors L’ocell de tempesta Hydrobates pelagicus pot estar citat durant tot l’any a qualsevol punt del nostre litoral o mar endins sempre, però, és escàs i no es deixa veure amb facilitat Ha estat molt més detectat a les costes i a la mar del Principat i de les Illes que a la resta dels Països Catalans Això es pot explicar per la intensitat de mostreig i el nombre d’ornitòlegs que hi treballen força més gran a Catalunya i per l’existència de colònies de cria a les Balears, que predominen de forma quasi…

Situació Aspecte exterior de l’església amb la façana de ponent, on hi ha la porta d’entrada i tres obertures F Junyent-A Mazcuñan Aquesta petita capella es dreça al jardí del monestir de Montserrat Per a poder-la visitar cal demanar-ho a la recepció del cenobi Història Aquesta església es trobava dins l’antic hipotètic terme de Montserrat, propera a Santa Maria En un principi degué ser un petit monestir de tradició visigòtica, i després degué mantenir-se com a capella eremítica Aviat fou donada al monestir de Santa Maria de Ripoll, que la vinculà al priorat i després monestir de Santa Maria…

Situació Restes de la capella, situades en un tossal al nord de la vila de Castellbò ECSA – M Anglada Les restes de la capella de Sant Pere són situades en un tossal al nord de la vila de Castellbò, al peu del Serrat de Calderot i prop del torrent de Sendés en una cota de 1 100 m Són difícils de trobar perquè són en un lloc emboscat Mapa 34–10215 Situació 31TCG646943 Per anar-hi cal agafar la pista que du a Solanell des del poble de Castellbò fins a trobar una bifurcació a la dreta, al cap d’1,8 km, indret on es troba el Mas d’en Pere hom continua fins a arribar a un prat per on passa una…

Situació Extrem del braç meridional de l’antiga església romànica de Sant Pere d’Osor, ornat amb una filada d’arcuacions llombardes que continuen els vessants del teulat fou descoberta el 1977 J Recarens Es tracta de l’església parroquial de la vila d’Osor que presideix el nucli antic o sagrera, situada a la part alta de la població, en un indret protegit per la riera d’Osor i la de Noguerola o de Font de Borrell, les dues amb petits ponts medievals que les creuen i que foren refets després dels terratrèmols del 1427 Mapa L38-13333 Situació 31TDG440634 APF Història L’any 860, l’indret on més…

La boscarla de canyar Acrocephalus scirpaceus participa de les mateixes característiques que la resta dels sílvids d’hàbits palustres, cosa que en dificulta la identificació De mida petita no sobrepassa els 13 cm, el seu plomatge és de colors indefinits, brunenc pel dors, blanquinós pel davant i mancat de dibuixos ratllats Com la resta de boscarles, desplega tota la seva activitat als canyissars i hi fa el niu, penjat i amagat entre les tiges Xavier Ferrer Aquesta espècie és estival i nidificadora a tots els territoris que constitueixen els Països Catalans, a excepció d’Andorra d’on, per…

El grasset de muntanya Anthus spinoletta és més gros que la titella Anthus pratensis, car ateny fins a 16,5 cm, i amb el bec més llarg La confusió amb aquesta espècie és impossible a l’època de reproducció, car la titella no nia a les nostres terres, però és fàcil a l’hivern, ja que ambdues espècies es troben juntes fent esbarts mixtos Llavors es diferencien per la veu, pel color de les parts superiors, més fosc en el grasset de muntanya, i pel de les potes, més fosques en aquest Marisa Bendala Nidificador comú a les muntanyes altes de la Catalunya Nord, resta del Principat i Andorra Fora…

El fumarell negre Chlidonias nigra , d’una mida semblant al fumarell carablanc 23-25 cm, únicament fa honor al seu nom en plomatge estiuenc, que és quan mostra el cos totalment negre L’exemplar de la fotografia, procedent de la llacuna del Remolar delta del Llobregat, mostra el plomatge d’hivern, blanc i amb algunes taques negres al costat dels ulls i just davant de les ales Vola ras sobre l’aigua i pesca, generalment, sense arribar a submergir-s’hi Oriol Alamany El fumarell negre és, essencialment, un migrador regular en ambdós passos, observable comunament al litoral i rarament o…