Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic La mort sobrevingué a Vayreda quan corregia proves d’impremta de la primera edició, apareguda sense el “Pròleg” a “Illustració Catalana”, amb illustracions de Josep Berga i Boix i Josep Berga i Boada L’any següent es publicà en volum independent, subtitulada “Novella muntanyesa” i amb una “Advertència preliminar” de Josep Franquesa i Gomis La gènesi de La punyalada es troba documentada en materials com la narració inacabada Lo trabucaire A diferència, però, d’aquest antecedent, La punyalada s’ocupa d’una colpidora prospecció psicològica a través de la memòria…

La gamba roja vulgar Tringa totanus , d’uns 26-28 cm i de tons grisos dominants, té, per contra, unes vistents potes roges i un bec vermellós amb la punta negra, com s’aprecia en aquest exemplar del delta de l’Ebre en vol, mostra una nítida banda blanca a la vora posterior de l’ala Xavier Ferrer Als Països Catalans, la gamba roja és present durant tot l’any, tant de pas com nidificant o hivernant La població reproductora és molt reduïda i localitzada en uns pocs punts, tant de la zona continental com de les Illes La gamba roja, que és un dels limícoles més freqüents i esteses al nostre…

D’entre els ocells terrenejants, ocells que veiem fent petites volades, en estol, als nostres camps, les cogullades es caracteritzen pel fet de tenir un plomall al cap, del mateix color terrós que la resta del plomatge La cogullada vulgar Galerida cristata , a dalt, a l’esquerra i la cogullada fosca Galerida theklae , a dalt, a la dreta es diferencien principalment pel diferent contrast entre el color del dors i el del dessota i per la intensitat del tacat del pit en vol, el dessota de les ales és ocraci en la vulgar i gris en la fosca La calàndria Melanocoripha calandra , a sota, a l’…

La polla pintada Porzana porzana és un petit ocell d’aiguamoll no sobrepassa 23 cm, característic pel seu plomatge bru tacat de blanc, pel bec groc i curt, amb la base vermella i pel color verdós de les potes De costums crepusculars, espantadissa i migradora, es fa difícil de veure, igual que la seva espècie més pròxima, la picardona Porzana pusilla , més petita ateny solament 18 cm, amb el bec verdós i les potes de color rosat brut Ramon Torres Els costums amagadissos i esquerps d’aquesta espècie, que viu als canyissars i entre la vegetació litoral, fan de mal conèixer la seva situació a…

La marta té el cos, la cua, les potes i les orelles relativament llargs La longitud del cos cap inclòs és de 390-580 mm, la de la cua de 160-255 mm, la de l’orella de 32-52 mm i la del peu posterior de 65-98 mm Pesa de 800 a 1700 g les de Menorca deuen pesar més que les que aquí ressenyem Els mascles són aproximadament un 20 % més grans que les femelles El color és bru fosc, una mica vermellós la borra, densa i de color de pell girada pàllid Destaca molt un baber o taca gular de color ataronjat més o menys fort Biologia La marta Martes martes té molt sovint les palmes dels peus…

L’eriçó africà Erinaceus algirus és més petit que el comú E europaeus i té les orelles més grans i el color general del cos més clar Té al front una zona mitjana conspícua, en forma de lletra V , que és desproveïda de pues Les mesures del cos són les següents 210-250 mm de cap i cos, 20-40 mm de cua, 36-42 mm de peu, 30-38 mm d’orella, i el pes és de 400 a 665 g Javier Andrada L’eriçó clar o africà és molt semblant a l’eriçó fosc europeu Es diferencia perquè presenta en el front una zona mitjana en forma de V , desproveïda de pues, les dimensions corporals més petites i les orelles més…

El bec de corall senegalès Estrilda astrild és un ocell petit i vistós s’ha establert a les nostres terres procedent de captivitat, i aquí manté petites poblacions naturals de forma localitzada en algunes comarques litorals i prelitorals Baix Llobregat, Barcelonès, Vallès Oriental, etc Ferran López El bec de corall senegalès Estrilda astrild és una espècie exòtica que es reprodueix als Països Catalans des de la dècada de 1980 La seva àrea de distribució original abasta la major part de l’Àfrica subsahariana Actualment, també ha estat introduïda i presenta poblacions estables en un nombre…

Diverses espècies de poliquets dels canyons submarins, vistos al microscopi electrònic d’escombratge 1 Aricidea Allia longisetosa, 2 Paradoneis hirsuta, 3 Exogone Parexogone canyonincolae, 4 Pelagobia longicirrata, 5 Ophelina margaleffi, 6 Flabelligena gascognensis Es creu que les parts profundes dels canyons submarins de la mar Catalana van estar submergides fins i tot durant la crisi de salinitat del Messinià Això hauria fet que faunes antigues atlantomediterrànies quedessin confinades en aquests ambients Aquest seria el cas de F gascognensis , espècie descrita recentment en el canyó…

Les dunes de Guardamar foren plantades amb pins pinyers Pinus pineai —l’espècie de pi més adaptable als sòls sorrencs— per a la seva fixació l’alineació dels arbres és encara ben evident Ernest Costa Les dunes del Baix Vinalopó i el Baix Segura 119, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Entre l’albufera d’Elx i el cap Cervera s’estén un extens camp de dunes, d’uns 24 km de llarg i una ampiàría que oscilla entre els 500 i els 1200 m, que representa la mostra més important d’aquest tipus de costa als Països Catalans Aquest conjunt dunar, amb alineacions que…

Situació Vista parcial de les ruïnes, que mostren un bonic aparell de carreus A Roig L’anomenada Torre Vella queda al nord-est del terme de Caldes, prop del límit amb el de Gallifa Ateny 560 m d’altitud i és situada entre Sant Sebastià de Montmajor i el Coll d’en Vila, a mig aire de la muntanya del Farell o Montmajor, per la part de tramuntana Des del capdamunt de les ruïnes de la torre, actualment envoltada de bosc, es divisa el petit veïnat de Sant Sebastià de Montmajor i la major part de la vall, com també el vessant de migdia de la serra del Castell de Gallifa i el pla on és emplaçada l’…