Resultats de la cerca
Es mostren 1802 resultats
Enteniment i manipulacions de l’infant
Durant la primera meitat del segon any, l’infant comença a imitar els adults i intenta de repetir-ne els gestos i les accions Sol fer moviments com si volgués saltar, tot i que, de moment, encara no ho aconsegueix De vegades pretén imitar les feines domèstiques, com escombrar o netejar, però amb resultats molt poc eficaços La capacitat d’enteniment de l’infant va millorant lentament, i a aquesta edat ja pot entendre algunes ordres senzilles No obstant això, tot i que pugui entendre l’ordre, pot no respondre-hi També entre els 12 i els 18 mesos comença a utilitzar el llapis, per bé que de…
testament vital
Medicina
Document mitjançant el qual hom expressa la conducta que desitja dels metges davant de determinades situacions crítiques.
La finalitat del testament és mantenir l’autonomia del pacient quan, per la seva situació clínica, no pot decidir per ell mateix El contingut del document està regulat per la llei que tracta els drets d’informació relativa a la salut i l’autonomia del pacient, i a la documentació clínica La persona signatària ha d’ésser major d’edat i tenir capacitat suficient per a entendre i signar el document lliurement La signatura s’ha de realitzar davant de notari o de tres testimonis, dos dels quals, com a mínim, no han de tenir cap relació de parentiu fins al segon grau ni estar vinculats per relació…
satèl·lit oceanogràfic
Geografia
Satèl·lit amb instruments especialment dissenyats per a observar els oceans.
La tècnica actual permet mesurar des de l’espai magnituds tan diverses com la concentració de clorofilla, la temperatura o el nivell del mar L’ús massiu de satèllits oceanogràfics ha fet possible començar a tenir llargues sèries temporals que permeten aprofundir el coneixement dels oceans Entre altres coses, han permès observar i entendre millor el fenomen d’El Niño, ja que el de 1997-98 pogué ésser seguit per aquests satèllits millorant-ne la predicció i per tant reduint-ne l’impacte economicosocial L’àmbit d’aplicació dels satèllits és cada vegada més gran Tanmateix, la salinitat és una de…
Jordi Llimona i Barret
Literatura catalana
Cristianisme
Escriptor.
Vida i obra Religiós caputxí, ordenat de sacerdot el 1950, es llicencià en teologia a la Universitat Gregoriana de Roma el 1969 La seva forta personalitat, dins la línia de Teilhard de Chardin, fou discutida a causa del seu pensament religiós, sempre en recerca, i amb hipòtesis agosarades, tenyides sovint d’un llenguatge poètic Estudiós de les minories lingüístiques i nacionals, cregué sempre en la sobirania catalana i en la seva independència cultural, i es mantingué sempre compromès amb els problemes que afecten el món i les persones Sobre l’Església, es manifestà sovint amb una opinió…
,
entropia
Física
Magnitud termodinàmica, funció d’estat del sistema, introduïda per Clausius.
Hom la defineix per S 2 — S 1 = ∫ 2 1 dQ/T, S 2 — S 1 essent la variació d’entropia corresponent a dos estats d’equilibri del sistema, i ∫ 2 1 dQ/T , la suma de quocients de les quantitats de calor cedides al sistema i la temperatura absoluta en què es troba el sistema en tots els punts d’un procés reversible qualsevol que uneixi l’estat 1 amb el 2 L’entropia proporciona un criteri per a determinar quins són l’estat inicial i el final d’una evolució termodinàmica, puix que en qualsevol procés d’un sistema aïllat l’entropia augmenta o roman constant segon principi de la termodinàmica En un…
Santa Maria de Butsènit (Montgai)
Art romànic
Probablement la primitiva església de Santa Maria es fundà a la darreria del segle XI, moment en què també es menciona el castell de Butsènit en la documentació conservada Es coneixen del seu passat històric escasses referències documentals Dues butlles del papa Alexandre III, datades els anys 1162 i 1179 i concedides a favor de la canònica de Sant Pere d’Àger, confirmen, entre les possessions de l’esmentada abadia, l’església de Butsènit amb els delmes, les primícies i els altres drets que se’n derivaven En aquest sentit s’ha d’entendre, doncs, que aquesta església havia estat donada a…
Sant Julià de Lavit (Terrassola i Lavit)
Art romànic
Tot i que un document del 999 sembla esmentar-la, la primera menció directa de l’església és del 1029, any en què Gigo i els seus fills permuten amb el monestir de Sant Cugat del Vallès un alou al terme de Lavit, dins el comtat de Barcelona, que limita a ponent amb terra de Sant Julià, la qual cosa dona a entendre l’existència en aquesta data de la capella Torna a aparèixer documentada l’any 1093, en un establiment que feu el monestir de Sant Cugat als germans Guilamany, Albert i Mir d’un alou situat al terme de Lavit, prop de Sant Julià L’església pròpiament dita s’esmenta l’any 1144 en un…
invenció
Música
Nom donat a una peça instrumental generalment de curta durada i de caràcter contrapuntístic.
Tot i que es poden esmentar precedents com el Premier Livre des inventions musicales 1555, de C Janequin, o les Invenzioni da camera , opus 10 1712, de FA Bonporti, el terme invenció està fortament vinculat a les 15 peces a dues veus BWV 772-86 que JS Bach inclogué en el seu Klavierbüchlein 'Petit llibre per a clavicèmbal', recull escrit amb finalitats pedagògiques per al seu fill Wilhelm Friedemann Aquestes peces, que el compositor intitulà inicialment Praembulum , i les 15 peces a tres veus BWV 787-801 incloses en el mateix recull i intitulades inicialment simfonies, juntament amb altres…
Modificacions orgàniques en la vellesa
En primer lloc cal destacar que les diferències orgàniques existents entre les persones joves i les d’edat s’han anat determinant tradicionalment sense tenir en compte molts i variats factors que no tenen necessàriament relació amb l’efecte natural del pas del temps Per exemple, pel que fa a les transformacions biològiques, hom considera que la gent gran es troba més predisposada a patir de trastorns infecciosos, i se suposa que això és únicament degut a una disminució de l’activitat del sistema immunitari, quan la veritat és que, en termes generals, almenys en societats com la nostra, els…
amalgama
Música
Tipus de metre irregular consistent en la barreja d’unitats heterogènies.
Aquestes unitats, que resulten d’agrupar-ne altres de nivell inferior en un nombre variable generalment 2, 3 o 4, poden ser tant compassos com temps, divisions de temps, etc Tradicionalment i en sentit més restrictiu, però, el terme sol aplicar-se només al compàs compassos d’amalgama Així, el compàs de 5/4, per exemple, es pot entendre com un compàs simple format per la suma amalgama de dos semicompassos semicompàs de diferent composició un de tres temps i un altre de dos l’ordre pot ser 3+2 o 2+3 Entès com a compàs compost, en canvi, estaria format per l’amalgama de dos temps un de tres…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina