Resultats de la cerca
Es mostren 807 resultats
la Jana

Aspecte del campanar de l’església de Sant Bartomeu de la Jana
© CIC-Moià
Municipi
Municipi del Baix Maestrat, situat a les planes i els turons que s’estenen al sud de la serra del Solà i a l’oest de la Bassota, en direcció al riu Sec o rambla de Cervera.
El secà en cobreix gairebé el 90% de la superfície total 1740 ha, repartit bàsicament entre vinya i oliveres La manca de desenvolupament industrial al poble limitat a l’elaboració d’oli i de vi ha determinat el descens de població, en part aturat per la proximitat de Benicarló i de Vinaròs El 71% de la població activa treballa en l’agricultura La vila 823 h 2006, janencs o janers 299 m alt és situada al pla, vora la carretera de Vinaròs a Morella L’església parroquial de Sant Bartomeu és de la fi del segle XVII Hi eren notables les peces d’orfebreria tortosina i santmateuana Dins el terme hi…
Les estepes i les praderies seques al món
Les estepes eurasiàtiques Dos terços de les estepes mundials uns 800 milions d’ha es concentren a Euràsia, en una banda relativament estreta d’entre 150 i 600 km que s’estén en sentit latitudinal al llarg d’uns 9 000 km, pràcticament sense solució de continuïtat des dels altiplans de l’Àsia interior fins a les depressions del Danubi mitjà Les estepes d’Euràsia són extraordinàriament variades, des de les més àrides menys de 100 mm de precipitacions l’any a Mongòlia, Tuva i l’Altai sud-oriental, fins a les que gaudeixen d’una pluviositat considerable fins a 800 mm, als contraforts de l’Altai,…
Milà negre
El milà negre Milvus migrans és un rapinyaire comú a les nostres terres, on el podem veure tot l’any, sovint sobrevolant les aigües interiors, tant a les planes com a muntanya, com és el cas d’aquest exemplar, fotografiat a la Cerdanya Girona En vol mostra la cua forcada que el defineix com a milà i que alhora el diferencia del milà reial, el qual presenta aquest caràcter molt més accentuat Oriol Alamany Es tracta d’un ocell rapinyaire present durant tot l’any en una porció dels Països Catalans Nia de forma escassa i localitzada a zones de la Catalunya occidental la Vall d’Aran, l’Alta i la…
Mucormicosi, zigomicosi o ficomicosi
Patologia humana
La mucormicosi , zigomicosi o ficomicosi és una malaltia infecciosa molt greu, provocada per diverses espècies de fongs que integren la classe Zigomycetes i que, segons el teixit inicialment infectat, pot presentar-se en diverses formes Els fongs causants de la mucormicosi es troben àmpliament distribuïts pel sòl, en especial a l’entorn de la matèria orgànica en estat de putrefacció, i poden contaminar l’aire o els objectes El contagi pot produir-se per diverses vies, per bé que les més freqüents són la respiratòria, la digestiva i la cutània Una vegada establerts a la pell o les mucoses, els…
Hamburg
Ajuntament de la ciutat d’Hamburg
© B. Llebaria
Ciutat
Ciutat d’Alemanya, que constitueix el land homònim, a la capçalera de l’estuari de l’Elba.
Limita al S amb el land de la Baixa Saxònia i al N, amb el de Slesvig- Holstein Igual que Bremen, és una ciutat estat, que conserva una part de la seva independència medieval La major part del territori s’estén a la vora dreta de l’Elba, que el travessa d’E a W A la capçalera de l’estuari se situa Hamburg i, en una illa formada pels braços N i S del riu, Wilhelmsburg Les dàrsenes han estat construïdes a l’esquerra Les dues vores són enllaçades mitjançant un túnel subaquàtic L’expansió demogràfica, notable a la primera meitat del segle XX, experimentà els anys seixanta una regressió,…
Castell de la Tor de França, abans torre de Trinhac
El castell de la Tor de França és dalt del turó que domina el poble del mateix nom, a la riba dreta de l’Aglí Aquesta fortalesa té l’origen en l’anomenada turris Triniago , que el 1020 el comte Bernat I Tallaferro de Besalú va llegar, en donació testamentària, al seu fill Guillem ben aviat Guillem I el Gras , juntament amb altres fortificacions de la Fenolleda Aquesta turris és la que ha donat nom al poble El 1086 es documenta el jurament de fidelitat que el cavaller Guillem Bernat va fer al comte Bernat II de Besalú per aquesta fortificació Durant el segle XII consta que va ser infeudada al…
Despoblat del Prat de Dalt (Caldes de Montbui)
Art romànic
Situació Vista parcial de les ruïnes, que mostren un bonic aparell de carreus A Roig Les restes d’aquesta edificació ocupen la major part del cim del turó del Prat de Dalt, on hi ha els vestigis de l’església romànica de Sant Tomàs del Prat de Dalt Mapa L37-14364 Situació 31TDG299141 L’itinerari que cal seguir, en primer lloc, és el que hem esmentat per arribar a la capella de Sant Tomàs del Prat de Dalt A partir d’aquí, per arribar dalt del cim, s’ha de vorejar el turó fins arribar a la banda oposada a l’ermita de Sant Tomàs, on trobarem un corriol que ens conduirà, de dret, a les ruïnes…
El tigre del plàtan
Els tigres del plàtan adults fan de 0,7 a 1,8 mm de longitud, i tenen un color blanc cremós, amb un parell de taques fosques al centre de cada ala Les fulles atacades es despigmenten, s’assequen i cauen, i al revers s’observen gotetes de color negre, d’aspecte semblant a la melassa El fet que hi hagi gran quantitat de plàtans als carrers de les ciutats i les notícies d’aquesta plaga en altres plantes ornamentals fa que l’expansió d’aquest insecte sigui un greu problema fitosanitari José Manuel Sesma La globalització, els intercanvis comercials i el turisme han facilitat el moviment d’espècies…
Castell de Miralles (Tremp)
Art romànic
Situació Un aspecte d’un dels fragments de mur més ben conservats d’aquest desaparegut castell ECSA - R Larrègula L’avui despoblat de Miralles és situat a la confluència del torrent de Llastarri amb el barranc del mateix nom, al peu de la serra de Sant Gervàs, aprofitant un petit replà profundament excavat per les encaixades aigües Com el nom indica, l’emplaçament destaca per la seva visibilitat, de manera que a ull nu hom domina tota l’estratègica vall Mapa 32-11251 Situació 31TCG162865 L’accés es fa pel pont de la presa de Sopeira al quilòmetre 109 de la N-230 Després s’agafa el camí de l’…
Pela-roques
El pela-roques Tichodroma muraria és un ocell de conducta sorprenent, que s’enfila, caminant i batent constantment les ales, per les parets verticals de pedra dels penya-segats, i fins i tot, pels campanars dels pobles de muntanya, mentre cerca insectes i aranyes que treu hàbilment, amb el bec, de dins dels forats És petit de 14 a 17 cm i es distingeix pels colors vermell i gris pissarra, que no comparteix amb cap altre ocell Té un vol sobtat, que sol comparar-se al de les papallones Marisa Bendala Ocell principalment sedentari i escàs a zones dels Prepirineus i els Pirineus catalans,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina