Resultats de la cerca
Es mostren 411 resultats
torn

Torn paral·lel (a l’esquerra); carros principal, transversal i superior (al centre); tres operacions de tornejament (a la dreta)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Màquina eina emprada per a treballar un sòlid indefinit fent-lo girar entorn d’un eix i arrencant-li material perifèricament per tal de transformar-lo en una peça ben definida, tant pel que fa a la forma com a les dimensions.
El torn permet d’obtenir, principalment, superfícies cilíndriques, planes, còniques, esfèriques, perfilades i roscades, i és, doncs, molt emprat, especialment en el treball dels metalls, per a obtenir superfícies de revolució a partir de barres cilíndriques, per a rectificar i allisar peces de fosa o desbastades, per a fer rosques en peces cilíndriques, i per a fabricar, en grans sèries, perns, cargols grossos i altres peces Els models més importants de torns, que responen a diverses necessitats i a diferents concepcions i solucions constructives, són el torn parallel, el torn-…
règim fluvial
Geologia
Conjunt de les circumstàncies hidrològiques que es donen en un riu o en un grup de rius.
Aquestes són el cabal mitjà de l’any, expressat en m 3 /s o bé en l/s/km 2 les variacions estacionals, o sia les que experimenta el cabal al llarg de l’any les crescudes i els estiatges, és a dir, els cabals extrems les condicions d’escolament, que depenen del pendent i de la geometria i la rugositat de la secció del riu i els transports sòlids, tant pel que fa a la seva granulometria com a la seva quantitat Tots aquests elements del règim són essencials, però, entre ells, les variacions estacionals són les més adequades per assenyalar els grans grups fluvials Aquelles vénen ritmades per les…
occitanisme
Història
Política
Sociologia
Moviment polític i sociocultural desenvolupat a Occitània, que tendeix a la recuperació de la personalitat nacional, de la llengua, de les institucions i de les fonts de poder occitanes, en clara lluita contra la política francesa centralista i colonitzadora.
L’inici d’aquest moviment, bé que anterior a la Revolució Francesa, cal cercar-lo en els intents de creació, de primer, d’una federació oposada al centralisme de la Convenció revolucionària, i, més tard, en el desig d’una república federal enemiga de l’absolutisme jacobí, estesa de Lió a Bordeus Aquesta, però, no fou consolidada a causa de la defecció de la burgesia tolosana, que, durant els anys 1815-54, alhora que obtenia un ressorgiment econòmic, es deixà enlluernar per París, adoptà plenament la cultura francesa i s’allunyà de les forces populars, que manifestaven un ideal revolucionari…
Sant Martí d’Altafulla
Art romànic
L’església parroquial de Sant Martí és situada a la part alta de la vila, just al costat del castell Un dels primers esments documentals d’Altafulla data de l’any 1060, quan la seva fortalesa, consignada com a castro Altafolia , és mencionada com a límit territorial de la part de llevant del puig d’Ullastrell, el qual fou donat en aquella data pels comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i Almodis a Bernat Amat de Claramunt i a la seva muller Arsenda, en propi alou Malgrat que una de les citacions més antigues del lloc correspon, com s’ha dit, a l’any 1060, la seva església parroquial, dedicada…
Dionís Escorsa. La Foneria Escorsa
L’any 1877 es creà a Barcelona la societat Plana, Agustí i Éscorsa, que installà una foneria de ferro al núm 15 del passeig de la Creu Coberta de Barcelona, avui avinguda de Mistral Dionís Escorsa Metalurgistas y Electrotécnicos, 1953 Dionís Plana era un home de l’ofici Era un dels components de Plana, Codina i Bertran, una altra foneria de ferro que havia funcionat al carrer Aldana, davant de la presó vella, prop d’on ara installaven els nous tallers Agustí era un serraller que aportava els seus coneixements en aquest ram Dionís Escorsa i Cruells va ser nomenat director tècnic del taller La…
fusió
Geologia
Fosa de la neu i el glaç, que, a conseqüència de la translació de la Terra entorn del Sol, té lloc en el canvi estacional quan la temperatura tendeix a augmentar.
Aquest fenomen intervé fonamentalment a les zones fredes de tots dos hemisferis i a l’alta muntanya, en els quals indrets específics s’origina l’anomenat relleu periglacial , les formes del qual són degudes en realitat a l’alternança del glaç i del desglaç i a l’existència de la neu i de la seva fusió Durant la primavera i part de l’estiu la neu de les altes muntanyes de les zones de clima temperat es fon en grans quantitats aleshores les capçaleres dels rius augmenten notablement de cabal, i hom parla, en aquest cas, de rius de règim nival, és a dir, que depenen de la fusió de la neu per a…
llana de roca
Agronomia
Material inorgànic obtingut a partir de la mescla de dolerita (60%), roca calcària (20%) i carbó (20%), fosa a 1 600°C. És molt inert i hom l’empra com a substrat..
Les formes comercials tenen una gran gamma d’aplicacions, una de les quals és la d’aïllant tèrmic o acústic En agricultura, la seva utilització començà a Dinamarca el 1969 i després fou introduïda a Holanda, primer a poc a poc, però cap al 1980 la seva utilització fou massiva En un primer moment es feu servir en sistemes hidropònics oberts Es presenta en forma granulada, de densitat aparent baixa, i ofereix la possibilitat d’una gran aireig per al conreu malgrat això, és poc reutilitzable Té un gran poder de retenció de l’aigua a tensions baixes i, a més, l’aigua retinguda s’incrementa…
Els reliquiaris de la seu de Tarragona
Art gòtic
Veracreu de l’arquebisbe Arnau Sescomes, fabricada amb argent sobredaurat, fos i ornamentat amb gemmes Va ser obrada abans del 1346, any de la mort del prelat ©Museu Diocesà de Tarragona – JFarré La tradició cristiana de venerar les anomenades reliquiae de corpore o restes dels cossos dels sants o benaurats, com també objectes i utensilis que s’hi relacionen, prové del segle IV Els primitius cristians donaven a aquestes relíquies mediates el nom de palliola o brandea Serra i Vilaró, 1936, pàg 144 La devoció per les relíquies, ja fossin de Crist, de la Mare de Déu o dels sants, ha estat…
impremta
Disseny i arts gràfiques
Art de reproduir sobre paper, pergamí, etc, la marca en tinta d’un escrit, un dibuix, etc, gravat sobre una planxa metàl·lica o compost ajuntant peces de metall o fusta cadascuna de les quals té gravada una lletra, una figura, etc.
Els testimonis més antics de reproduccions de l’escriptura són unes rajoles d’argila cuita, estampades per mitjà de formes de ferro o metall, trobades en unes excavacions prop de Nínive i que daten del segle VII aC A la Xina, la xilografia ja era coneguda molts anys abans de Crist, i al segle XI dC hom començà a substituir les planxes gravades per caràcters independents, que primerament eren de terra cuita, després foren de plom i finalment de coure El sistema xilogràfic fou emprat a Europa al segle XIV pels fabricants de cartes de joc i, tot seguit, adoptat per a la realització d’estampes…
Duero
El riu Duero al seu pas per Castella
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la península Ibèrica, col·lector de les aigües de la Meseta nord (913 km de longitud i 98.200 km2 de conca).
Neix a les muntanyes d’Urbión, recorre la Meseta d’est a oest i, travessant els relleus de Trás-os Montes, desguassa a l’Atlàntic per Porto El seu aiguavés és limitat per les muntanyes de la serralada Cantàbrica, al nord, i les del Sistema Central, a migdia El seu pendent és singular, puix que és més abrupte al curs baix El seu cabal és d’uns 630 m 3 /s a la desembocadura, i prové sobretot dels afluents cantàbrics, gallecs i portuguesos A l’aiguabarreig amb el Pisuerga porta 55 m 3 /s el Pisuerga n'hi aporta 82, i l’Esla n'hi afegeix 180 finalment, abans del Tormes, el Duero porta ja 360 m 3…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina