Resultats de la cerca

L’oriol Oriolus oriolus és un ocell de la mida d’una merla ateny 24 cm, de cos allargassat i inconfusible pel color groc viu del plomatge que ostenten els mascles, com el de la fotografia Les femelles són més aviat verdoses i tenen el pit tacat L’oriol fa un niu ben elaborat, penjat dels arbres on viu, generalment pollancres i salzes Té un cant característic Xavier Palaus L’oriol és un ocell estival, nidificador a la major part dels Països Catalans continentals, on també s’observen migradors d’altres països europeus A les Illes, en canvi, només se’l veu durant els passos…

Al cap té uns ulls molt grossos i les antenes són plomoses als mascles i verticillades a les femelles El tòrax, prim i allargat, com tot el cos, és de color burell groguenc amb dues ratlles longitudinals més fosques les ales, transparents, tenen la nervadura coberta d’escates, i l’abdomen, de color gris, és anellat de burell Les larves són aquàtiques, tenen el sifó respiratori molt llarg i són de règim alimentari omnívor els adults, per contra, xuclen el líquid intern mitjançant picades, les quals poden ésser més o menys doloroses i a vegades transmeten malalties A Europa i als…

Tenen la part toràcica amagada sota un escut dorsal immòbil i la part anterior del cos amb un nombre molt variable d’apèndixs, entre 35 i 70, i de 25 a 40 segments, cosa que indica que la segmentació aparent és secundària i cada anell visible inclou més d’un segment L’abdomen és format per 31 segments i acaba en una furca molt desenvolupada i segmentada El segon parell d’antenes és vestigial Els ulls són composts i sèssils, i estan molt junts en l’escut dorsal La reproducció acostuma a ésser per partenogènesi, i en molts casos els mascles no existeixen Habiten en aigües dolces i…

El musell és allargat, de color negre en les femelles i vermell amb unes protuberàncies cutànies laterals blaves en els mascles El pelatge és llarg i poc dens, d’un color terrós al dors i als flancs, groguenc al pit i blanquinós al ventre El color de les natges varia amb l’edat i l’estat sexual Habita a les selves de l’Àfrica occidental, amb preferència a la terra ferma, i s’alimenta d’una gran varietat de plantes i de petits animals De costums sedentaris, habita en grups de fins a 50 individus, comandats per un mascle vell D’un caràcter agressiu i irritable, el mandril és també molt valent…

Coincideix amb el període d’estre del cicle ovàric El moment de l’ovulació és acompanyat de tot un conjunt de canvis morfològics i fisiològics aparició de plomatge diferent en els ocells, d’apèndixs i expansions en els peixos, d’excrecions oloroses en els mamífers i hiperèmia dels òrgans reproductors i canvis de comportament És l’únic període en què les femelles accepten la còpula Hi ha femelles amb un sol estre a l’any que sol tenir lloc a la mateixa estació cada any, i n'hi ha amb dos estres o més Els mascles solen ésser actius durant tot l’any, i la presència d’una femella amb…

En general, tenen una longitud de 10 a 20 cm, que en alguns arriba a 60 cm Tenen una trompa anterior retràctil, característica del grup, proveïda de ganxos amb els quals es fixen a l’intestí dels hostes Presenten un gangli nerviós anterior, del qual surten dues llargues cadenes laterals Els sexes són separats, i en general les femelles són més grans que els mascles La larva es forma en el cos matern i passa per un hoste intermediari invertebrat artròpodes, on completa el seu desenvolupament Els adults viuen en el tracte intestinal de vertebrats peixos, ocells, mamífers…

La primitiva àrea de distribució comprenia les zones més desèrtiques de la regió mediterrània i l’Anatòlia, però després s’ha estès per unes altres regions europees És un animal típic dels boscs, tant de caducifolis com de perennifolis de coníferes o d’alzinar, i, contràriament a altres espècies de la mateixa família, no és gens esquerp, sinó de fàcil domesticació, i no és estrany de veure'l en parcs públics Les femelles i els individus joves viuen en grups, mentre que els mascles ho fan aïllats fins que arriba l’època de la reproducció, que s’apropen als ramats i comencen a…

Les banyes dels mascles, petites i caduques, presenten poques ramificacions i són bifurcades a la punta Són molt àgils i ràpids habiten, en petits grups familiars, en boscs espessos de muntanya durant l’estiu, i baixen a les valls a l’hivern Són dòcils, tímids i pacífics s’alimenten d’herba, brots tendres, fulles i fruita Llur caça és reglamentada hom n’aprecia la carn i les banyes S’adapten bé a la vida en captivitat N’hi ha diverses espècies les més freqüents són C capreolus , pròpia de tot Europa, que habita als Pirineus i al sistema Ibèric, i C pygargus , una mica més gros…

Morfologia La sargantana vivípara Lacerta vivipara té el cap proporcionalment petit, les potes relativament curtes i una locomoció lleugerament serpentiforme Javier Andrada És una sargantana relativament grossa pot assolir fins 8,8 cm de longitud de cap i tronc, i la cua, molt variable, pot mesurar des d’1,1 fins a 2,5 vegades aquesta dimensió Té un aspecte peculiar el cap és petit i més aviat arrodonit, mentre que el tronc és força llarg, proporcionalment, i aplatat Les potes són més aviat curtes i el coll i la cua són relativament gruixuts Les escates dorsals són granulars, però més…

Morfologia La sargantana àgil Lacerta agilis té les dimensions d’un petit llangardaix i es caracteritza pel fet de tenir la part central del dors diferenciada de la resta i dels flancs, tant pel que fa al color és tota ella bruna amb els flancs verdosos com pel tipus d’escates Oriol Alamany Hom pot considerar la sargantana àgil com un llangardaix petit o una sargantana grossa Mesura fins a 10 o 11 cm de cap i tronc, i la cua és aproximadament 1,5 vegades més llarga i pot superar els 20 cm de longitud total, encara que sovint és més petita El seu cap és molt curt i alt, sobretot el del…