Resultats de la cerca
Es mostren 592 resultats
Arthur Honegger
Música
Compositor francès naturalitzat suís.
Vida Passà la infantesa a Le Havre, on feu els primers estudis musicals, que prosseguí a Zuric i a París, ciutat on s’installà definitivament A la capital francesa entrà ben aviat en contacte amb D Milhaud, G Auric i la resta de compositors que més tard foren coneguts amb el nom de Grup dels Sis S’ha volgut veure en Honegger un dels renovadors de l’escena musical francesa dominada, en aquell moment, pels epígons de C Debussy i per l’ambient impressionista en general Pel que fa a la música simfònica i de cambra, aquesta renovació exigia decantar-se per la claredat formal mitjançant la "…
La fi del comte d’Urgell
Història
Literatura catalana
Historiografia catalana
Crònica anònima catalana, conservada fragmentàriament, que historia la revolta de Jaume d’Urgell contra Ferran d’Antequera el 1413, començant poc abans de l’inici d’aquesta i acabant amb la mort del comte i la dels seus suposats assassins i amb notícies sobre els descendents d’aquell fins el 1466.
Situat en el conflicte de la guerra civil catalana del segle XV, el text trasllueix un aflamat apassionament, que narra, en un primer moment, la decadència, presó i mort de Jaume II d’Urgell, on la figura del comte resulta mitificada, mentre Joan de Navarra —el futur Joan II— apareix com un assassí a continuació fa una defensa exaltada dels drets del comte a la corona i retreu a la noblesa i als ciutadans de Barcelona la seva passivitat en la revolta de Jaume contra Ferran I 1413 La conclusió de l’autor és que la decadència política i social catalana té com a causa l’entronització d’una…
, ,
La pàtria
Literatura catalana
Oda de Bonaventura Carles Aribau escrita al final del 1832 per acord dels empleats de Gaspar de Remisa per felicitar llur patró, al costat de poemes d’altres empleats en altres llengües, el dia 6 de gener de l’any següent.
Cant d’enyorança a la terra catalana i d’exaltació a la llengua, hom l’ha considerat com l’iniciador del Romanticisme en llengua catalana i especialment, i ja des del mateix moment de la seva publicació, com a l’impulsor del moviment anomenat de la Renaixença L’original fou enviat per Aribau a Francesc Renart i Arús perquè, segons carta del 10 de novembre de 1832, el corregís i el fes imprimir tot seguit Bé que l’original hològraf, corregit per Renart, s’ha conservat, la primera edició coneguda de La pàtria és la d’ El Vapor , del 24 d’agost de 1833, que introduïa algunes…
,
Vicent Salvà i Pérez
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura catalana
Editor, bibliògraf, escriptor, gramàtic i traductor.
De família de velluters, es llicencià en filosofia i en dret a la Universitat de València Fou professor suplent de llengua grega a la universitat d’Alcalá de Henares, el 1807 Hi conegué Antoni Puig i Blanch , amb el qual alguns anys després s’enemistà per raó dels interessos contraposats en l’afer de la traducció catalana de la Bíblia impulsada per l’English Foreign Biblical Society, en què Salvà prengué partit per Joaquim Llorenç Villanueva El 1809 s’associà amb el seu cunyat Pere Joan Mallén i inicià un negoci de llibreria que assolí expansió internacional, sobretot amb la creació, durant…
,
Els passeriformes: moixons
El grup dels passeriformes reuneix els ocells coneguts amb el nom de moixons, que constitueixen aproximadament un 60% dels ocells vivents, n’és una característica general l’estructura de les potes, que els permet agafar-se als troncs, i que és visible a la fotografia del tallarol capnegre Sylvia melanocephala , a dalt En moltes espècies és notable el grau de gregarisme, que poden illustrar molt bé les orenetes, com l’oreneta cuablanca Delichon urbica de la fotografia de baix Marcella Chinchilla i Antoni Agelet Arribem al darrer ordre en què es divideix la classe dels ocells Aquesta última…
Vicenç Albertí i Vidal
Història
Literatura catalana
Teatre
Dramaturg, traductor i erudit.
Vida i obra D’una família de propietaris rurals, la seva formació humanística i científica es degué desenrotllar a Menorca al convent dels franciscans, primer, i a collegis avançats pedagògicament, com el de l’austríac Karl Ernst Cook, després Poliglot coneixia el grec, el llatí i diverses llengües vives i home de cultura, combinà l’activitat literària amb l’exercici de càrrecs públics, entre els quals el de director i comptador de la Casa de la Misericòrdia, entre el 1820 i el 1821, institució per a la qual traduïa les obres teatrals destinades a aconseguir fons Les dues etapes de la seva…
,
Laura a la ciutat dels sants
Literatura catalana
Novel·la de Miquel Llor, publicada el 1931.
Se centra en la figura de Laura , una dona de Barcelona que es casa i va a viure a Comarquinal, referent literari de Vic, on la vida se li presentarà difícil per l’hostilitat d’una societat tancada i reprimida, i pel doble fracàs amorós que patirà, primer amb Tomàs Muntanyola, un propietari rural groller i vividor, i després, fora del matrimoni, amb Pere Gifreda, un notari culte Tomàs Muntanyola, un hereu de trenta anys, natural de Comarquinal, es casa amb Laura, una barcelonina que el té enamorat de la seva bellesa, joventut i modernitat La narració s’inicia al tren, de camí…
Bibliografia sobre l’estudi de l’art català dels segles XIX i XX
Camps, T ed Art català contemporani 1970 Fons d’art de Xarxa Cultural , Caixa d’estalvis de Terrassa, Barcelona, 1985 Cirlot, L La pintura informal en Cataluña 1951-1970 , Ed Anthropos, Barcelona, 1983 Corredor-Matheos, J «La segona meitat del segle xX», collecció Història de l’Art Català , vol IX, Edicions 62, Barcelona, 1996 DDAA Historia del cine Español , Ed Càtedra, Madrid, 1995 DDAA Introducció a la història de la fotografia a Catalunya , Lundwerg Editores, Barcelona, 2000 Fontanella, L La fotografía en España, desde sus orígenes hasta 1900, Ed El Viso, Madrid, 1981 Fontbona, F «Del…
Les ciutats amb cara nova
Passeig del Born, Palma de Mallorca, sd Coll A Muntaner / JG Després de l’enderrocament de les muralles i de l’aprovació del Pla d’Eixample de Barcelona l’any 1859, es publicà, el 1861, la Ley de Ensanche de las Ciudades, on es deixava clara la participació pública en el procés per tal d’ordenar i d’impulsar la nova urbanització, els edificis de la qual quedarien en mans del capital privat Aquest, davant d’operacions d’important envergadura, s’estructurava en un sector immobiliari que es nodria de vegades del capital repatriat dels indians Les ciutats dels Països Catalans, fossin capitals…
Arnau Puig i Grau

Arnau Puig i Grau (2001)
Pep Parer | Museu d'Història de Catalunya (CC BY 3.0)
Historiografia catalana
Sociologia
Crític, filòsof, historiador i sociòleg de l’art.
A conseqüència de la Guerra Civil de 1936-39, inicià una formació autodidàctica que, al dictat de les seves pròpies inquietuds, derivà vers els estudis superiors Investigador del món de les idees i de la seva incidència en les formes, fou un dels principals impulsors de l’art d’avantguarda a Catalunya L’any 1942 conegué Joan Brossa , i juntament amb altres amics organitzaren un grup d’investigació de temes històrics, artístics, filosòfics, científics i literaris que al principi del 1946 resultà en la revista Algol , on collaborà amb Brossa, Jordi Mercadé, Francesc Boadella, Joan Ponç i Enric…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina