Resultats de la cerca

Situació i presentació Limita en gran part amb el terme d’Olius i al N, amb el de Lladurs El N és accidentat per la serra de Sant Bartomeu, amb el puig del mateix nom, que és la principal elevació del terme 871 m Al N, el terreny és marcat pels darrers vessants de la zona muntanyosa de Lladurs, mentre que al NW hom troba les elevacions del turó de Castellvell i de la serra de Torregassa Sota aquestes lleus elevacions es forma una depressió, inclinada vers el S, capçalera de la vall del riu Negre, o riera de Solsona, afluent del Cardener per la dreta Aquest riu parteix el terme i recull les…

L'administració central de la Generalitat a Barcelona, al final del segle XVI Font Pérez Latre, M, 2001 En el curs del segle XIV la Diputació s’havia anat afermant 1359 Els drets del General, consolidats el 1363 i coneguts com a drets d’entrades i eixides i de la bolla, així com la capacitat d’emetre deute públic venda de censals, obtinguda el 1365, s’havien convertit en la base de l’erari públic del govern català El 1413 la Generalitat havia consolidat les competències d’organisme vigilant de la legalitat constitucional, les quals li van ser confirmades i perfilades el 1481 Constitució de l’…

Els precedents antics de la prehistòria a la fi del món romà Algunes troballes arqueològiques fetes sobretot al sector de l’Alt Camp, a la cova del Pont de Gor i a la balma de Picamoixons, del terme de Valls, donen testimoni del poblament al Camp de Tarragona des d’abans del 9000 aC, o època paleolítica En l’etapa següent, o neolítica del 9000 al 3000 aC, es constata la continuació del poblament al sector és el moment en què la població deixa la vida nòmada per cercar un lloc més estable d’hàbitat, gràcies a la introducció de l’agricultura i de la ramaderia, segons ho confirmen troballes…

Vista aèria de l’amfiteatre de Tarragona, amb les ruïnes de l’església romànica de Santa Maria del Miracle, successora d’una església d’època visigòtica ECSA - J Todó El temple cristià té un paper de primer ordre per al coneixement de l’estructura social i política del món romà des del moment de l’oficialitat del cristianisme, amb el triomf de l’ortodòxia catòlica en els darrers edictes de Teodosi, sobretot el del 8 de setembre del 392 Codi Teodosià XVI, 21-22 El temple també esdevindrà símbol del poder dels grups urbans i catalitzador del món del camp, amb una real ordenació de la societat…

Fragment de mosaic dedicat a un alt dignatari eclesiàstic inhumat al mausoleu de Centcelles, Constantí, 350-400 MNAT Els darrers segles de l’Imperi Romà foren moments de crisi, seguits posteriorment d’un redreçament, però van tenir tanta transcendència i personalitat que constitueixen una etapa històrica clarament diferenciada i individualitzada de la resta de la història de la Roma clàssica La crisi del segle III, gestada en temps anteriors, s’ha estudiat sota aspectes diversos Alguns autors, en parlar d’aquesta època, assenyalen que va significar la fi de l’Imperi, mentre que d’altres…

Façana nord, vista des del claustre, amb el campanar de la catedral romànica, anomenat torre de Carlemany, que s’aprofità com a contrafort en la nova construcció gòtica ECSA - FT Els precedents El referent principal de la imatge que defineix el perfil i la fesomia de Girona és la catedral de la ciutat, edifici que configura l’indret més genuí del nucli històric D’estil preferentment gòtic, la catedral ha estat bastida al llarg dels temps en l’espai de l’antic fòrum romà i és el resultat de la superposició i addició de diferents estils, des del romànic fins al neoclàssic Des de la fundació de…

La fallida dels règims democràtics europeus 1931-1939 Ni que sigui una tautologia, val la pena de remarcar que la Guerra Civil Espanyola va ser, per damunt de tot, una guerra La proliferació d’estudis sobre els múltiples aspectes collaterals del conflicte i l’abast d’aquesta vasta Història , que defineix com a objecte seu la política, la societat i la cultura dels Països Catalans, no poden ignorar la centralitat de l’esdeveniment bèllic, que en condiciona tots els altres La vida política, l’activitat econòmica, els canvis demogràfics, les manifestacions culturals i la vida quotidiana depenen…

Vista de l’exterior de l’església des de llevant, amb la capçalera a primer terme L Prat Una vista del campanar de l’església L Prat Situació L’església de Santa Maria de Solsona —catedral, des de l’erecció del bisbat solsoní, l’any 1593— és al sector sud-oriental del clos urbà medieval que fou emmurallat el segle XIV Mapa 330M781 Situació 31TCG775504 RPA Història Vista, des de llevant, de l’església, tal com apareix en una postal del cornençament del segle XX Fotografia de l’indret de l’entrada a l’església, tal com era al començament del segle XX L’evolució urbana de Solsona durant el…

Antecedents de la prehistòria a la fi del món romà Les primeres empremtes humanes al paleolític inferior Les indústries lítiques més antigues només es troben a la part més baixa del Conflent, a la conca de Rodés N’hi ha pogut haver més amunt, a les conques de Prada i Vinçà, però, atesa la configuració d’aquestes valls, els alluvions del Quaternari antic han estat desmantellats en el decurs dels millennis, i per tant ha desaparegut qualsevol vestigi d’aquestes probables indústries Les de Rodés es van conservar gràcies a les condicions geològiques favorables del lloc Les assídues prospeccions d…

Situació Singular campanar d’espadanya de tres pisos que s’aixeca sobre la façana de ponent del monestir ECSA - J Pahissa Façana de migdia del monestir, amb el cementiri adossat Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya Vista general del monestir de Santa Maria des de la vila, amb l’atri ja restaurat Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya El conjunt de l’antic monestir de Gerri és situat a la riba esquerra del riu Noguera Pallaresa, prop de l’aiguabarreig amb el torrent d’Enseu, davant de la població de Gerri de la Sal, que se situa totalment…