Resultats de la cerca
Es mostren 588 resultats
Santa Maria del castell de Tragó (Os de Balaguer)
Art romànic
Situació Façana meridional d’aquesta capella situada al turó que s’alça sobre el poble de Tragó, on hi ha les restes del castell ECSA - M Davín La capella del castell de Tragó és a mig aire del turó que domina el poble de Tragó pel N, i on hi ha les escasses restes subsistents del seu castell L’itinerari per a arribar-hi és el mateix que s’ha indicat en la monografia anterior JAA Mapa 32-13327 Situació 31TCG020468 Història No s’han localitzat, fins a l’actualitat, notícies històriques documentals que es refereixin directament a la capella de Santa Maria Tot i així es pot suposar que el seu…
Niccolò Ugo Foscolo
Literatura italiana
Poeta italià, fill de pare venecià i de mare grega.
Fou militar demòcrata, sovint s’hagué d’exiliar dels llocs on residí Venècia, Pàdua, Milà, etc Començà escrivint poesies patriòtiques Ode a Bonaparte i el drama Tieste , representat, amb èxit, el 1797 L’angoixa que li produí el tractat de Campoformio es reflecteix a les Ultime lettere di Jacopo Ortis 1802, novella en forma d’epistolari, revolucionària i romàntica inspirada en Werther , tingué una àmplia influència durant el s XIX i és una mostra excelent de prosa romàntica Participà en la defensa de Gènova, on fou ferit, i en les campanyes de la Romanya i la Toscana El 1803…
Santiago Vidal i Marsal

Santiago Vidal i Marsal
Política
Dret
Jutge.
Llicenciat en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona UAB, treballà com a advocat laboralista del 1979 al 198 9, any que aconseguí plaça de jutge, càrrec que exercí al jutjat de primera instància d'Arenys de Mar 1990-1991, on s’especialitzà en dret penal, i a Sabadell des del 1992 El 1997 fou nomenat titular del jutjat penal número 3 de Barcelona Ha exercit, o exerceix encara, la docència al Collegi d’Advocats de Sabadell, a la UAB, a la Universitat de Barcelona, al Centre d’Estudis Jurídics del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i a l’Escola de Policia de Catalunya…
Sant Esteve d’Èguet
Art romànic
El poble d’Èguet és situat a l’esquerra de la ribera d’Èguet, a 3 km de Fontromeu La seva parròquia, dedicada a sant Esteve, és esmentada sota la forma Egadde , en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, document datat del 819, però que en realitat sembla que fou redactat a la darreria del segle X Posteriorment, segons la butlla de confirmació de béns que l’any 1163 atorgà el papa Alexandre III en favor de l’abadia de Sant Martí del Canigó, hi ha referència que aquest monestir tenia diverses possessions praedia dins la parròquia de Sancti Stephani de Egued A…
Sant Jaume de Naüja
Art romànic
La parròquia de Naüja, escrita sota la forma Anaugia , és citada en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de la Seu, document datat l’any 819, però que en realitat fou redactat al final del segle X De l’inici del segle XI, hom té notícia que tant el monestir de Santa Maria de Ripoll com el de Sant Miquel de Cuixà tingueren a Anauga diverses propietats, que foren confirmades per les butlles que el papa Sergi IV els atorgà, respectivament, l’any 1011 Una altra referència del lloc de Naüja data de l’any 1052 en el testament dels esposos Bonfill i Logrídia Segons aquesta…
Antoni Munné-Jordà
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en història de l’art, des del 1976 fou durant molts anys corrector i redactor de la revista Serra d’Or Molt interessat en la ciència-ficció, una gran part de la seva obra s’inscriu en aquest gènere, en el qual s’inicià amb la trilogia formada per les narracions Damunt un blanc així com el del paper 1978 i les novelles Ofici de torsimany 1985 i Demà serà un altre dia 1987, en les quals es proposa explorar els recursos literaris de l’espai, el temps i el moviment Amb el mateix esperit experimental, molt posteriorment publicà les narracions breus Tresgressions 2003, El mirall…
,
Delfí Dalmau i Gener
Educació
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Pedagog, filòleg, assagista i novel·lista.
Vida i obra De jove residí a l’Argentina, on es doctorà en lletres El 1918 fundà el Liceu Dalmau, d’ensenyament mitjà i tècnic, a Barcelona i a catorze poblacions catalanes més, que fou clausurat el 1939 El 1940 el transformà en l’Institut Belpost d’ensenyament per correspondència Fou el creador del primer mètode de taquigrafia internacional aplicat al català —exposat a Taquigrafia catalana 1935— i que porta el seu nom Fou membre del Consell Superior de Cultura de la República 1938 i de l’Akademio de Esperanto com a representant de la llengua catalana, des d’on es convertí en un dels…
,
Història de Mallorca
Historiografia catalana
Història general de Mallorca editada a Palma en dos volums per l’Editorial Moll, el 1982.
Posteriorment se’n publicà un tercer volum 1998 Constitueixen els volums 20, 21 i 45 de la collecció “Els Treballs i els Dies” Els autors dels dos primers llibres són els historiadors Jaume Alzina, Camilla Blanes, Pere Fiol, Aina Le Senne, Antoni Limongi i Antoni Vidal L’obra fou illustrada amb dibuixos de Joan Gual, Víctor Guerrero, Jeroni Juan, Antoni Limongi i Vicenç Matas, entre d’altres En el seu moment constituí una important síntesi, i és la història de Mallorca d’ús més corrent en l’àmbit universitari També ha estat la primera història de l’illa editada en llengua catalana, sense…
Pentateuc
Denominació dels cinc primers llibres de la Bíblia que constitueixen la primera part de l’Antic Testament, anomenada entre els jueus Torà o Moisès, per tal com li n’era atribuïda la redacció.
Compilació de narracions i de prescripcions legals, fou redactat probablement a Babilònia, sota la direcció d’Esdres, i promulgada per Artaxerxes II 398 aC, com a llei ètnica dels jueus residents en el seu imperi Des d’aleshores ha estat el text religiós i jurídic oficial del judaisme Molt aviat hom introduí el costum de llegir-lo públicament a les sinagogues en fragments setmanals perícope La compilació havia reunit en una sola obra altres escrits anteriors referents als orígens, als patriarques, a la sortida d’Egipte, a la legislació del Sinaí i al començament de la conquesta…
Santa Maria d’Adrall (Ribera d’Urgellet)
Art romànic
El lloc d’Adrall, esmentat en el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, apareix en una donació del 855, —encara que en aquest cas es fa referència al monte Atralle — i en una altra donació del 953 d’un alou dominical A partir d’aquestes dates les notícies sobre Adrall es repeteixen en documents dels segles XI i XII L’any 1141, el bisbe d’Urgell, Pere, donava a Santa Maria de la Seu d’Urgell l’església d’Adrall En virtut del pariatge del 1278, el castell d’Adrall havia de passar al vescomte de Catellbò tanmateix, el lloc continuà essent de la senyoria de Santa Maria de la Seu i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina