Resultats de la cerca

Situació Vista del conjunt exterior de l’església des del costat de migjorn Hom hi pot observar, entre d’altres coses, com el mur de tancament de la nau, pel costat de llevant, surt per damunt la teulada F Junyent-A Mazcuñan L’església de Sant Miquel es dreça dalt una serra que emergeix al centre del municipi, on li fan costat els masos Soler i Vilaseca Long 1°53’38” - Lat 41°50’45” Per anar-hi cal anar a Sallent i entrar pel segon pont aixecat sobre el Llobregat Després d’haver-lo travessat, cal desviar-se, a mà esquerra, per seguir els carrers Verge del Pilar, Camí del Pal i Conrad Pujol,…

Situació Vista exterior de l’església des del costat sud-oriental, amb el cos d’edifici preromànic a llevant i la nau, romànica, amb la porta d’entrada vers ponent F Junyent-A Mazcuñan L’església es dreça al costat del mas Grauet o el Grau, el qual és situat en un indret planer ocupat per conreus i boscams, i estès a la banda meridional del terme, prop del territori de Rajadell i no gens lluny de la carretera que enllaça aquesta darrera població amb la carretera de Manresa a Calaf Long 1°43’03” — Lat 41°45’10” S’hi va per la carretera de Manresa a Calaf Poc després del quilòmetre 8 i a l’…

Situat a la costa, a la plana alluvial estesa a banda i banda del Xúquer, des del peu de la serra de Corbera, al sud on el terme és limitat per les séquies de Llaurí, dels Mollonets i de la Ratlla, fins als marenys meridionals de l’Albufera, al nord on la séquia del Pla el separa del terme de Sueca El front costaner és centrat per la muntanya de Cullera 233 m alt o de les Raboses , serra cretàcia formada per un esperó del Sistema Ibèric, que emergeix com una illa ho fou possiblement en temps quaternaris a la zona deltaica del Xúquer i que s’endinsa a la mar formant el cap de Cullera Sobre el…

La costa és baixa, rectilínia i sorrenca hi desemboquen el riu Millars, límit septentrional del terme, i el riu Sec de Betxí, que travessa el nucli urbà la zona costanera meridional rep els noms de Serratella, Serradal i Serrulla L’agricultura és un recurs econòmic important el 1991 s’hi dedicava el 13% de la població activa i ocupava quasi la totalitat de la superfície S'obtenen excellents produccions gràcies a la fertilitat dels sòls, formats per dipòsits alluvials que assoleixen els 25 m de potència, i a la possibilitat de regatges amb aigües del Millars mitjançant una complexa xarxa de…

És l’etapa més antiga de la prehistòria i ocupa la major part de l’era quaternària Villafranquià i Plistocè Els jaciments europeus, sobretot els francesos, i altres han estat la base de treballs importants d’E Lartet, G de Mortillet, l’abat H Breuil que han permès d’efectuar tres grans divisions en el Paleolític l’inferior, el mitjà i el superior El primer —anomenat també Cultura dels palets tallats — dura aproximadament des d’uns 4000000 d’anys aC fins al 120000 Els instruments, obra dels australopitecs, es troben bàsicament a l’Àfrica i també al S d’Europa i consisteixen en palets…

Situació Vista exterior de l’església des del sud-oest Hom hi pot veure la façana amb el campanar, fruit d’una reforma duta a terme el segle XVII És una petita nau rematada, vers tramuntana, per un absis semicircular, amb l’eix sensiblement desviat, que constitueix un exemplar singular dintre el conjunt d’esglésies romàniques de Catalunya A Mazcuñan-F Junyent La capella dona nom a la petita barriada de Sant Cristòfol, situada a la banda nord-occidental del terme, delimitada vers llevant per les serrades agulles montserratines Long 1°49’09” — Lat 41°38’20” Hom hi pot anar per la carretera de…

Itineraris de Tirant lo Blanc El Tirant lo Blanc és una novella viatgera Els viatges que fa el protagonista durant els onze anys en què transcorre la seva vida novellesca van articulant les successives etapes vers la seva plenitud cavalleresca, militar i sentimental A fi que Tirant arribi de cavaller errant a cèsar de l’imperi, Joanot Martorell li fa recórrer centenars de milles Anglaterra, Escòcia i part del nord de França, primer, i després tota la Mediterrània, per la qual Tirant navega entre orient i occident diverses vegades Alguns dels indrets europeus del Tirant foren visitats pel…

Temples A la Catalunya antiga, com a la resta de la Mediterrània, les construccions religioses eren un element primordial del paisatge urbà El temple que presideix la ciutat romana no és només una imatge estereotipada elaborada per la historiografia moderna, sinó que forma part de l’essència mateixa del fet religiós i polític indestriable que constitueix la ciutat I encara que una gran part de l’arquitectura pública té implicacions religioses, explicitades amb més o menys intensitat, els temples constitueixen la focalització bàsica de la seva religiositat Per això, aquí centrarem l’atenció en…

Les primeres formes originals de l’art en aquesta regió, que comprenia Bèlgica i Holanda abans de llur separació, a la fi del s XVI, sorgiren de l’impuls de l’imperi Carolingi, del qual resten capelles de planta central, com la imperial d’Aquisgrà, bizantinitzant, i esglésies de tipus basilical amb westwerk Santa Gertrudis de Nivelles Hom pot destacar també, en aquest període, la talla de vori, de tradició bizantina evangeliari de Genoes Helderen L’art d’època romànica es polaritza entorn de dos centres, que dominen el desenvolupament polític i econòmic Lieja, a la conca del Mosa, i Doornik,…

Fragment del vas de la Batalla Naval representada en una ceràmica del tossal de Sant Miquel, Llíria, ~segle II aC MPV / GC Els textos dels autors clàssics que fan referència a la Península en època ibèrica relaten, sobretot, els esdeveniments bèllics que van tenir lloc durant la segona guerra Púnica i la conquesta romana Es tracta, per tant, d'una informació històrica de gran valor documental però parcial, ja que són escasses, per no dir nulles, les referències a altres esferes de la vida dels ibers com són la religió, els costums, els aspectes econòmics i l'organització social Aquests…