Resultats de la cerca

Com a membre destacat del Partit Republicà Radical fou detingut arran de la Setmana Tràgica, i fou regidor de Barcelona i diputat provincial 1911 El 1915, però, se separà del lerrouxisme i participà en la fundació del Bloc Republicà Autonomista , dins el qual s’integrà, el 1917, en el Partit Republicà Català Posteriorment milità en els rengles socialistes i fou president de l’Ateneu Socialista de Barcelona Collaborador d' El Progreso i altres periòdics, dirigí algunes colleccions, com la Biblioteca Sociológica Internacional , la Biblioteca de Novelistas del Siglo XX i la Biblioteca Moderna de…

Fill de Josep Maria Boix i Raspall , i membre d’una família benestant i de clares conviccions catalanistes, sentiment que arrelà en ell i els seus germans, el sociòleg Emili M Boix i el poeta Josep M Boix Llicenciat en filosofia a la Universitat de Barcelona, ingressà a l’orde benedictí el 1942, i fou ordenat el 1949 Secretari de l’abat Escarré 1953-64, prior del monestir de Montserrat 1967-78 i visitador de la congregació benedictina Subiacense, el 1962 assumí la direcció de Serra d’Or , poc abans 1964 que el règim franquista obligués la revista a passar de la jurisdicció…

Estudià dret a la Universitat de Barcelona 1857, on es doctorà en dret civil i canònic 1865 Fou redactor del Diario de Barcelona  1863-69, en què publicà la notícia biogràfica i crítica de catorze personalitats catalanes, sota el títol genèric de “Galerías de escritores catalanes”, entre les quals hi havia les de Jaume Balmes i Urpià, Pau Piferrer i Fàbregas, Ramon Martí i d’Eixalà, Jaume Tió i Noè i Josep Sol i Padrís, i collaborà amb temes de filosofia i economia a la Revista de Cataluña  des d’on s’oposà a la centralització de la vida científica, La Defensa de la Sociedad  i la Revista de…

Fill d’un sociòleg autor d’un controvertit estudi sobre la correlació entre el QI mitjà dels estats i el seu PIB, es graduà en ciències polítiques a la Universitat de Hèlsinki 1989 Afiliat al Partit del Centre, en fou president de les joventuts 1980-83 Professionalment es dedicà al periodisme i fou collaborador i editor 1985-88 i redactor en cap 1988-91 del diari Kehäsanomat L’any 1991 fou elegit diputat al Parlament La seva tasca parlamentària se centrà en qüestions mediambientals, en les quals mostrà reserves amb relació a la política de construcció de centrals nuclears, tot i…

Visqué quasi perpètuament exiliat a causa de les seves idees polítiques Escriví sobre psicologia social, sobre parlamentarisme i sobre la noció d’estat Autor sobretot d' Egoizm narodowy wobec etyki ‘L’egoisme nacional sota l’aspecte ètic’, 1914

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Els Quatre Gats Audiovisuals Josep Anton Pérez i Giner, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ JJordà, NVillazán FOTOGRAFIA Carles Gusi color, normal MUNTATGE Sergi Díez, Joan Carles Vendrell SO Daniel Fontrodona INTERPRETACIÓ João Maria Pinto, Marian Varela, Valentí Agustí psiquiatre, Jorge Larrosa filòsof, João Lobo Antunes neurocirurgià, Ignasi Pons sociòleg, Enric Jordà metge historiador, António Monteiro Trindade neurocirurgià, António Rey metge historiador ESTRENA Barcelona en català i Madrid, 19111999 PREMIS Sitges 1999 de la crítica al millor film,…

La iniciativa fou obra de Felip M Garín i Ortiz de Taranco, diputat ponent de Cultura, Ensenyament i Belles Arts de la Diputació Ell fou qui, pel febrer del 1947, plantejà per primera vegada la necessitat d’un centre superior de cultura que, amb fons provincials i de manera coordinada amb el CSIC, promogués les recerques de temes valencians en els camps històric, filològic, artístic i econòmic, principalment L’experiència positiva assolida per institucions similars creades uns quants anys abans a Pamplona, Saragossa o Lleida, amb els mateixos objectius, facilitaren la tasca d’organització de…

Al llarg de tota la seva vida Lewis Mumford s’interessà pels efectes negatius de la tècnica sobre les societats humanes Aquest fragment de “ Technics and civilization ” ‘Tècnica i civilització’ que, tot i haver estat publicat per primera vegada el 1934, conserva tota la seva vigència fins al punt que l’edició del 1963, lleugerament revisada, encara es tradueix i es reimprimeix més de trenta anys després, presenta el sociòleg nord-americà com un dels primers pensadors que reflexiona sobre l’ocàs de la ideologia del progrés indefinit que, d’ençà del segle XIX, vincula la felicitat de la…

Segons Tarde, la imitació possibilita crear relacions duradores i comunes entre els homes, i s’inscriu en el drama de la vida quotidiana Hom no imita tant la persona com el que representa i, per tant, és el grup que es capta a través d’ella En el cas de conductes desviades, té lloc la recerca d’altres grups de referència per tal de poder generar noves conductes i nous valors

Del 1993 al 1997 el subtítol fou Revista d’història i d’ençà del 1997, Arts, història, societat El Contemporani es gestà en el si del Centre d’Estudis Historiogràfics que, mentre existí, estava adscrit al CEHI de la Universitat de Barcelona, i del qual foren membres A Colomines, M López del Castillo, A Mayayo, JM Muñoz i Lloret, E Riu Barrera i R Vinyes Aquest collectiu d’historiadors havia signat fins aleshores una columna mensual, amb el títol “Plaerdemavida” i amb el pseudònim U no és ningú , a la revista L’Avenç La supressió d’aquesta collaboració per la direcció de la veterana revista…