Resultats de la cerca

Les més comunes són les corresponents al sentit literal , o històric , a l' allegòric , o espiritual , al ple i a l' acomodatici La pràctica pastoral i la teoria de la interpretació recolliren des de l’antigor dos corrents principals un, d’origen jueu, conegut amb el nom de midraš, i un altre, d’origen grec, l' allegoria , que els mestres alexandrins usaren també per a interpretar els mites pagans Del corrent del midraš , heretat a través del Nou Testament, la interpretació cristiana aprengué el sentit de la unitat de tota la història de la salvació, la qual cosa permetia de veure en les…

La importància de la cultura grega ha determinat l’abundosa presència d’hellenismes en el lèxic de totes les branques del saber de les diverses llengües En el català, hom pot registrar un primer estat d’hellenismes —bé que molt escàs— arribats directament i reflectits en la toponímia ‘Εμπόριον < Empuries, Ρόδη < Roses, etc La dominació romana aportà una gran quantitat de mots manllevats al grec noms d’objectes, peces de vestir, paraules relacionades amb la geografia física, la botànica, etc D’aquest fons antic, difícilment datable, hom separa un grup de paraules, pròpies del…

Presenten fulles, moltes vegades estipulades, oposades i generalment enteres i sovint estretes les flors són actinomorfes, generalment pentàmeres, amb el periant diferenciat en calze i corolla o bé simple i sepaloide, de vegades proveït fins i tot d’un involucre d’hipsofilles per sota del calze les inflorescències solen ésser cimoses Algunes cariofillàcies, com els clavells, són conreades com a ornamentals Cariofillàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Agrostemma githago niella, clavell d’ase, clavell de blat Arenaria sp arenària Cerastium sp pelovella Cerastium…

Llançat per la Patachou el 1952, la seva obra assolí una gran difusió durant els anys setanta Componia la música d’arrel popular, gairebé sempre al servei del text i les lletres, les quals, editades com a poemes 1963, obtingueren el premi de poesia 1967 de l’Académie Française Autodidacte, coneixia a fons la poesia francesa, que sovint musicà i fou influït sobretot per Villon Construïa les lletres amb un gran rigor tècnic, sota una aparença a vegades vulgar emprava sovint obscenitats i argot Milità 1946 en grups anarquistes, i la temàtica de la seva obra ha conservat un to àcrata…

Els noms dels seus personatges són grecs un jove lliure i abjecte, gladiador escapat de l’ofici, Encolpi, associat amb dos joves pervertits més, Ascilt i Gitó, i un vell poeta disbauxat, Eumolp però l’acció es desenrotlla, a través de les diverses capes socials, mentre viatgen per la Campània i la Itàlia meridional Només ens han pervingut fragments descosits dels llibres XV i XVI d’aquesta narració picaresca d’on, en part, la manca d’unitat en la intriga, bigarrada paròdia dels viatges d’Ulisses, de la mitologia i de la novella d’amor hellenística S'hi destaquen dos episodis el conte de la…

Vida i obra Estudià als seminaris de Vic i de la Seu d’Urgell 1901-10 Fou ordenat de sacerdot el 1910 Un any després l’IEC li encarregà, sota la direcció de Joaquim Miret i Sans, un inventari i resum de tots els documents del Liber dotaliorum ecclesiae urgellensis o cartulari de la catedral d’Urgell manuscrit dels segles XIII-XIV, treball que enllestí el 1912 El mateix any publicà l’article “Antics inventaris del bisbat d’Urgell” El 1913, fruit de la descoberta d’un bon nombre de documents en català durant les seves recerques a l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell, publicà Documents en vulgar…

Vida i obra Membre de l’orde dels frares predicadors, desenvolupà la seva activitat a la Corona d’Aragó durant el regnat de Jaume II És autor de la versió llatina de la crònica de Jaume I, encarregada per Jaume II, a qui la lliurà, a València, el 1314, en un manuscrit en pergamí, historiat i caplletrat d’or És per això que la crònica de Jaume el Conqueridor ens ha pervingut en dos textos fonamentals, un de català, anomenat Llibre dels feits i un de llatí, signat pel dominicà Pere Marsili i dit Liber gestorum o també Liber gestarum , que és conservat en quatre manuscrits a la Biblioteca…

Fou el més prestigiós dels prelats illustrats que regentaren la diòcesi durant la segona meitat del s XVIII La seva personalitat és explicada per una fecunda etapa de formació a València Hi fou rector de la parròquia de Sant Bartomeu, ensems que el primer catedràtic de filosofia a la universitat —on havia estudiat—, mestre de patges de l’arquebisbe Andrés Mayoral i canonge magistral S'hi distingí per la facilitat i la qualitat de la seva predicació, per la seva contundent adhesió a uns principis mal anomenats jansenistes —en realitat, regalistes, rigoristes, i tendents a l’episcopalisme— i…

L’oreneta cuablanca Delichon urbica és més petita que la vulgar no sobrepassa els 13 cm i, diferentment d’aquesta, viu a les ciutats i nia a les façanes de les cases S’identifica pel color blau negrós del dors, al qual destaquen la taca blanca del carpó i el blanc del dessota Té la cua lleugerament forcada, però molt menys que l’oreneta vulgar, com s’aprecia a la fotografia Tony Tilford/Index Aquesta espècie és estival, nidificadora i abundant a tot el territori dels Països Catalans, a excepció de les illes de Formentera i Cabrera A més, durant els dos passos…

El nom ve de la reducció de la denominació original pes fort o peso duro El duro és, doncs, la moneda de vuit rals forts real de a ocho encunyada del s XVI al XIX, i també la de 20 reales de vellón i de 2 escuts de les emissions d’Isabel II El valor duro només apareix gravat en la peça que s’encunyà a Girona el 1808