Resultats de la cerca
Es mostren 2130 resultats
Mas “B” de Vilosiu (Cercs)
Art romànic
Situació Una vista d’aquest mas, durant els treballs d’excavació duts a terme l’estiu de l’any 1985 J Bolòs Mas medieval excavat, en part, durant els estius dels anys 1984 i 1985 sota la direcció de Jordi Bolòs, Albert Curto i Assumpta Serra Aquest mas figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 X 03,3 — Y 65,2 31 TDG 033652 Aquest edifici és situat uns 210 metres a l’oest del mas “A” S’hi pot arribar des d’aquest mas, seguint amunt el torrent, o bé s’hi pot anar, des del collet de Blancafort, agafant la pista de l’esquerra i…
Sant Martí d’Ur
Art romànic
Situació Aspecte general d’aquest notable temple romànic, molt modificat al segle XVIII, amb un nou campanar i capelles laterals ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Martí és situada dins el nucli poblacional d’Ur, que s’emplaça en l’interfluvi dels rius de Brangolí i d’Angostrina, vora el seu aiguabarreig per formar el riu d’Ur Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 27’ 48” N - Long 1° 56’ 18” E Ur és a 3, 5 km de la Guingueta d’Ix per la carretera N-20 en direcció nord RMAE Història La parròquia d’ Hur és esmentada en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de la Seu, escriptura…
Castell de Corbins
Art romànic
Situació Dependència subterrània de l’antiga fortalesa templera, coberta amb volta de canó, situada al costat de llevant, tocant la façana principal ECSA-X Goñi El castell de Corbins s’alça al cim del turó que domina la població del mateix nom, la qual s’emplaça sobre la riba dreta de la Noguera Ribagorçana, gairebé a la seva confluència amb el Segre Mapa 32-14 359 Situació 31TCG084184 L’accés a Corbins des de Lleida, de la qual dista uns 10 km, es fa per la carretera local LV-9224 cap a Torrelameu, Menàrguens i Balaguer JFS-MLIR Història La primera referència documental que tenim del castell…
Bibliografia sobre el marc geogràfic i històric de la Garrotxa
Art romànic
Bibliografia Pèire de Marca Marca Hispanica, sive limes hispanicus , París 1688 Jaume Villanueva i Astengo Viage literario a las iglesias de España , 22 vols, Madrid-València 1803-52 Cl Devic i J Vaissete Histoire de Languedoc Histoire Générale de Languedoc avec les notes et les pièces justificatives , especialment vol II, ed Privat, Tolosa 1875 Joaquim Botet i Sisó Condado de Gerona Los condes beneficiarios , Girona 1890 Francesc Monsalvatje i Fossas Noticias históricas del condado de Besalú , 26 vols, Olot 1889-1919 Antoni Rovira i Virgili Història Nacional de Catalunya , vol III, Barcelona…
Mil·liaris de la Via Augusta i els seus ramals
Introducció Mapa de la situació dels milliaris del romà tardà trobats a Catalunya amb relació a la Via Augusta i les mansiones del seu recorregut informació extreta de M Mayer-I Rodà La via Augusta des Pyrénées à l’Èbre , “Documents d’archéologie française”, 61 1997 “Voies romaines du Rhòne à l’Èbre via Domitia et, via Augusta”, figs 71-75 Els milliaris són fites de pedra que porten inscrita la distància en milles romanes 1 490 m entre el punt d’implantació i el punt de partida de la via, a més del nom de l’emperador romà sota el govern del qual es va construir o modificar la via Són…
Basílica de la necròpoli del Francolí (Tarragona)
Restes del basament de I’absis de la basílica en el moment de la seva descoberta per J Serra i Vilaró Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona Reconstrucció de la planta de la basílica i hipòtesis sobre la disposició de la capçalera i del baptisteri MD del Amo Les ruïnes d’aquesta basílica són situades al costat de la fàbrica de la Tabacalera, a ponent de la ciutat de Tarragona, a la riba esquerra del Francolí Va ser excavada per J Serra i Vilaró als anys trenta L’edifici tenia les seves parets nord, sud i oest fonamentades sobre sarcòfags i restes de construccions…
La modernitat d'un marginal: Francesc Gimeno
Francesc Gimeno i Arasa Tortosa 1856-Barcelona 1927 ha estat un artista difícil de classificar La seva obra és un exemple immillorable de com l’art transgredeix contínuament les conceptualitzacions dels historiadors i estudiosos De fet, la pintura gimeniana no encaixa en el discurs historicoartístic de l’art català finisecular L’automarginació del tortosí convertí la seva obra en l’excepció de la pintura del seu temps Al llarg de la seva trajectòria sempre mantingué una actitud independent respecte dels corrents estètics de cada moment La seva inadaptació el va fer romandre al marge de l’art…
La fauna paràsita de mamífers terrestres
La fauna paràsita de mamífers silvestres ha estat objecte d’estudis des de fa uns trenta-cinc anys Tres de les línies principals de recerca en parasitologia són els protozous paràsits, amb una atenció especial a l’estudi de les leishmaniosis els helmints paràsits de rosegadors, i els trematodes digenis i els seus cicles vitals Els protozous paràsits de mamífers Amastigots de Leishmania , protozou responsable de les leishmaniosis Cristina Riera i Roser Fisa Un ampli grup de mamífers, tant domèstics com salvatges, poden ser parasitats per diferents espècies de protozous, dels quals cal destacar…
Les arts decoratives i industrials a les societats caçadores-recol·lectores i productores
La cultura material és un dels elements que defineixen les característiques econòmiques i socials i també la cronologia de les estructures de població al llarg de la prehistòria i el món antic L’obtenció de les matèries primeres per a la fabricació d’ ítems , la seva transformació i, fins i tot, la seva comercialització, faciliten restabliment i desenvolupament de les estructures de jerarquització en el si dels grups socials i dels patrons o trets destacats de la producció econòmica Les tipologies materials serveixen també per definir les relacions comercials i els intercanvis entre pobles a…
la Vall de Boí

Vista del poble de Boí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alta Ribagorça, situat a la zona axial pirinenca.
Situació i presentació El municipi de la Vall de Boí té una extensió de 219,49 km 2 després de l’annexió, el 1965, del terme municipal de Durro Fins el 1996 el municipi rebé el nom de Barruera i aquest any passà a denominar-se la Vall de Boí En la seva configuració actual, el terme llinda al N amb els de Salardú i Viella Vall d’Aran, al NE amb Espot Pallars Sobirà, a llevant amb la Torre de Cabdella Pallars Jussà, al S amb el Pont de Suert i a ponent amb Vilaller El terme és molt muntanyós i apareix articulat en diverses valls La principal i la que forma l’eix del terme és la vall de Boí,…