Resultats de la cerca

Situació Vista del poble presidit per l’església Es tracta d’un dels pocs nuclis de població d’Andorra que conserven una estructura purament pirinenca JM Ubach El poble de Pal és el més alt del terme es troba a 1 551 m d’altitud Es un poble esglaonat, arrecerat a la muntanya i de cara al sol, a migdia El nucli del poble és presidit per l’església Per a arribar a Pal cal agafar la carretera que va d’Andorra la Vella a la Maçana i des d’aquí, la que puja a Erts, que hom trobarà a mà esquerra En arribar a Erts, un trencall que hi ha a mà esquerra hi porta Totes les carreteres són perfectament…

Situació Una vista exterior de l’església des de llevant, amb la capçalera J A Adell El poble de Queixàs, en el qual hi ha l’església de Sant Martí, és format per l’església parroquial i diverses masies escampades Es troba a uns 4 km vers el sud-oest de Cabanelles, prop de la riera de Sant Jaume, a la conca del Fluvià, sobre la carretera de Figueres a Besalú Mapa 257M781 Situació 31TDG836738 Per anar-hi cal situar-se a la carretera esmentada L’església és a la vora, una mica més enlairada, i es troba a mà dreta, entre els quilòmetres 10 i 9 JBH-MLIC Història L’església de Sant Martí de…

Situació Vista exterior de l’església des de llevant, durant els treballs de restauració, iniciats l’any 1985 F Baltà El terme de Fitor, de poblament dispers, és situat en plena serra de les Gavarres, al sector municipal del terme, a la capçalera de la riera de Fitor, afluent, per la dreta, del Daró Mapa 384M781 Situació 31TEG074396 Hom arriba a Fitor per dos camins, que porten a l’únic mas habitat, Can Plaja, i que parteixen l’un de Mont-ras i l’altre del coll de la Ganga, a la carretera de la Bisbal a Calonge JBH-MLIR Història D’aquesta església ha pervingut l’acta de consagració i dotació…

El museu El Museu del monestir fou fundat l’any 1978, i recull un seguit de peces arqueològiques, artístiques, d’orfebreria i de ceràmica allotjades en diferents dependències del monestir i de l’antic palau del rei Martí MaCC Capitell de pedra sorrenca Procedència desconeguda Datació segles XI-XII Mides 24,5 × 27 cm Inventari no consta Data d’ingrés 1979 Capitell realitzat en pedra sorrenca del país Presenta un estat de conservació força bo El desbast del bloc s’ha laborat per tal d’aconseguir una estructura en forma de piràmide truncada, proporcionada i elegant, a desgrat de l’erosió i els…

Situació Vista aèria del castell, bastit a l’extrem de llevant d’una llarga cresta calcària ECSA - F Tellosa El castell de Pèirapertusa és a l’extrem oriental d’una llarga cresta calcària, orientada E-W, al NW del poble de Dulhac El castell s’assenta sobre un promontori que fa una llargada de prop de 300 m i una amplada no superior a la seixantena de metres La porta d’entrada, a l’E, se situa a prop de 700 m d’altitud el punt més elevat de l’emplaçament és a 797 m, al Ròc de Sant Jordi El roquissar, amb un fort declivi, presenta cingles per tots costats, especialment als costats nord, sud i…

Situació Vista aèria de la Vila Alta, centrada per la seva magnífica catedral ECSA - Jamin El municipi d’Elna és situat a la plana del Rosselló, a la riba esquerra del Tec La població d’Elna es troba en un dels turonets que hi ha al centre del terme el nucli antic és format per la Vila Alta i la Vila Baixa Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 36’ 0,6” N - Long 2° 58’ 15,6” E Elna és 14 km al sud de Perpinyà per la N-114 PP Història Els orígens d’Elna es perden veritablement en la nit dels temps, com els de Ruscino Hereva de la llegendària Pyrene amb la qual, segons Aviè, comerciaven els foceus de…

Catalunya ofereix una gran riquesa de manifestacions de caràcter festiu Al llarg de la historia, celebracions d’origen religiós o pagà han anat bastint tota una tradició que, encara avui, en molts casos, és vigent La festa i la celebració sens dubte generen sempre tot un conjunt d’elements, materials i immaterials que, en perdurar al llarg del temps, adquireixen el caràcter de símbols El vestuari, la música, els ornaments, el joc, la dansa o les construccions més o menys efímeres formen part d’aquest univers festiu i configuren el que podem anomenar imatge de la festa La festa, per altra…

Característiques de les fonts Plànol de Barcelona l’any 1930 Districtes i seccions censals de Barcelona l’any 1930 Pauta utilitzada a totes les eleccions celebrades el 1931 Conjunt del terme municipal Vicenç Martorell i Portas Durant l’any 1931, la Segona República va utilitzar el cens electoral monàrquic de 1930, ampliat amb les altes que va produir el fet de rebaixar a vint-i-tres anys l’edat exigida als homes per a accedir al sufragi Aquesta ampliació no va modificar els perfils de les seccions i fou utilitzada en les consultes celebrades el 1931 les legislatives del 28 de juny, la segona…

Façana del mNACTEC, a Terrassa mNACTEC Foto TLl El Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya és una vella aspiració catalana L’Associació d’Enginyers, que n’impulsà la creació a partir del 1976, ja ho havia intentat al final del segle XIX La Generalitat republicana publicà el 1937 una ordre per a crear-lo, però els esdeveniments posteriors impediren que es pogués formar L’any 1982 el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya assumí el projecte i el 1983 comprà la fàbrica Aymerich, Amat i Jover, a Terrassa La Llei de Museus de 2 de novembre de 1990 el declarà museu nacional…

Després de la intervenció militar de França al conflicte de Mali, les Nacions Unides van enviar les seves tropes per mantenir la pau © UN Photo / Marco Dormino Aquest any els conflictes armats van continuar a l’Orient Mitjà, malgrat la retirada gradual de les tropes aliades de l’Afganistan, amb un especial protagonisme de la guerra civil a Síria Parallelament, el nord d’Àfrica va patir convulsions militars a Egipte, mentre que la intervenció militar estrangera a Líbia ha deixat un país molt inestable que alimenta la insurgència a Mali i desestabilitza bona part del Sahel Cal no oblidar, però…