Resultats de la cerca

Destacat sobretot en els aspectes d’escultura i de la pintura sobre ceràmica, és un dels fenòmens artístics d’aquesta època més vius, més originals i de més qualitat de la Mediterrània occidental No tot el territori ibèric tingué la mateixa densitat respecte a les creacions artístiques Es destaca el seu caràcter essencialment meridional dins el conjunt ibèric País Valencià, Múrcia i Andalusia L’arquitectura és l’aspecte més pobre No són conegudes construccions monumentals religioses o civils, temples o palaus Als poblats les obres més destacades són en funció de la defensa, i les muralles, en…

Situació Aspecte que ofereix l’exterior de l’església des del costat de migjorn Hom pot veure com té un aire preromànic, bé que es tracta d’un edifici d’època tardana F Junyent-A Mazcuñan La capella s’arredossa als peus del castell de Sant Mateu Long 1°44’39” - Lat 41°48’05” Cal anar a cercar la clau al mas de les Planes FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Sant Mateu, als peus del turó on aquest s’aixecava No degué passar de capella castellera, bé que situada fora del recinte casteller, primer, i després, de capella rural El lloc de Sant…

Situació Aspecte exterior que ofereix l’edifici, una sola nau, coberta amb volta molt apuntada, rematada a llevant per un absis semicircular, des del costat sudoriental F Junyent-A Mazcuñan La capella s’alça, enmig de llaurons i conradissos, prop del mas Puig-roig, situat no gens lluny de la carretera de Súria a Castelladral, a la banda meridional del terme Long 1°46’19” - Lat 41°53’10” Per arribar-hi cal dirigir-se a Súria, des d’on emprendrem la carretera que mena a Castelladral Poc després del quilòmetre 6, a mà dreta, hi ha un camí que porta al mas Puig-roig Abans d’arribar a…

Situació Castell roquer amb el seu perímetre murat perfectament conservat M Anglada El castell de Granera s’aixeca sobre un penyal que domina la petita població de Granera, que és a l’extrem de la carenada que marca el límit de l’altiplà moianès, coneguda com carena del castell i que té el punt més alt al Pedró 824 m El castell és a 824 m d’altitud Mapa L36-14363 Situació 31TDG217204 S’hi pot accedir perfectament des de la població, ja que algunes de les cases del raval del castell arriben fins a sota les ruïnes Un petit senderó de 10 minuts de camí porta fins a la porta, tancada amb una gran…

Situació Aspecte de la capçalera de l’església, amb l’absis i el campanar d’espadanya aixecat sobre el mur de llevant de la sagristia ECSA - F Parra L’església de Sant Sadurní centra el nucli ponentí d’Esdolomada El poble d’Esdolomada es troba enlairat a la riba dreta del barranc del Congustro 1 030 m Mapa 32-11 251 Situació 31TBG931879 S’hi arriba per una pista forestal que s’agafa a la Pobla de Roda i segueix el curs del barranc JBP Història Es tenen referències del lloc per primera vegada gràcies a l’acta de consagració —que algun autor creu falsa— de l’església de Güel de poc…

Situació Una finestra adovellada, un dels pocs elements que encara es conserven entre les ruïnes de l’edifici L Prat El turó on hi ha les restes de l’església de Sant Climent de Castelltort és a la banda esquerra del riu l’aigua de Valls, que corre a tramuntana, la serra dels Bastets i els Llangots a migdia i Sant Llorenç a ponent Mapa 292M781 Situació 31TCG878653 Al punt quilomètric 5,100 de la carretera de Sant Llorenç a Berga, hi ha un trencall a mà dreta i la nova església de Castelltort a mà esquerra El trencall porta al peu del riu l’aigua de Valls, que cal travessar amb aigua sota…

Situació Un aspecte exterior de l’església des del costat de migjorn Una foto de l’exterior amb el mur de ponent, decorat amb bandes llombardes que delimiten grups de dues arcuacions J M Melció El santuari d’Elena o de Santa Maria de Sobre-roca, de la parròquia de Sant Andreu de la Barroca, és situat a 565 m d’altitud, al vessant del puig d’Elena, a la part més meridional del terme, a la dreta de la riera de Llémena Mapa 295M781 Situació 31TDG705530 Hom hi pot arribar amb vehicle utilitari fins al poble abandonat de Sant Climent d’Amer Des d’ací, per un camí que mena a la casa…

Les dues clavariàcies més freqüents del gènere Clavariadelphus , amb basidiocarps no ramificats 1 dos exemplars sencers 1a apicalment bifurcat, un cas atípic i un en secció 1’ de les anomenades bosses C pistillaris , i 2 bosses escapçades C truncatus La primera espècie, de boscos caducifolis, és amarga, però la segona, que es fa en boscos de coníferes, és dolça i comestible  Josep Ribot Les clavariàcies formen cossos fructífers erectes, que poden ésser simples claviformes, cilíndrics o cònics, amb l’àpex arrodonit o truncat o ramificats, però amb les rames mai aplanades ni en forma de…

Els calcaris o esponges calcàries són exclusivament marins i viuen a la zona litoral, proveïts, sense excepció, d’un esquelet de carbonat càlcic Moltes de les seves espècies són anuals i no arriben a créixer més de 5 o 6 cm d’envergadura Solen tenir un aspecte fràgil i una organització del sistema aqüífer de tipus senzill Dins la seva classe, hom distingeix tres grups, amb la categoria taxonòmica de subclasse els calcinis Calcinea , els calcaronis Calcaronea i els faretrònides Pharetronida Els calcinis Són esponges calcàries que es distingeixen per certs caràcters citològics el nucli…

Es tracta d’un petit grup d’organismes paràsits endocellulars, holocàrpics és a dir, que intervenen íntegrament en la reproducció Durant el període de creixement vegetatiu, presenten el seu aspecte més característic formant plasmodis sense paret, a l’interior de les cèllules dels vegetals que parasiten no obstant això, les cèllules reproductores s’envolten d’una paret quitinosa Tots els organismes d’aquest grup s’inclouen en un sol ordre, el de les plasmodioforals Plasmodiophorales , i en una sola família, la de les plasmodioforàcies Plasmodiophoraceae , amb els gèneres Plasmodiophora i…