Resultats de la cerca
Es mostren 2427 resultats
Museu de la Colònia Sedó
Museu
Conjunt museístic, pertanyent a la xarxa del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, que preserva i dóna a conèixer la memòria històrica de la Colònia Sedó, al municipi d’Esparreguera (Baix Llobregat).
El conjunt és format pel recinte industrial tèxtil i pels habitatges dels obrers i altres serveis comunitaris Fou iniciat entre els anys 1847 i 1850 per Miquel Puig Catasús i tingué una continuïtat ininterrompuda fins els anys setanta El muntatge museogràfic permet entendre el sistema d’aprofitament de l’energia hidràulica, el procés productiu i la vida social a la colònia Cal destacar l’audiovisual tridimensional que es projecta a l’interior del tub de conducció de l’aigua de la turbina
Els trasllats
Art gòtic
Dibuix del claustre del convent de Montsió al segle XIX a l’emplaçament primitiu, al barri de Santa Anna de Barcelona ADB - LRigalt Al llarg de la història, la destrucció causada tant per l’acció de la natura com per la dels homes, ha posat en perill la pervivència de molts monuments Alguns s’han salvat, sovint parcialment, perquè han estat traslladats a un altre indret i això fa que encara perdurin, moltes vegades sense algunes de les característiques que els correspondrien però encara amb prou elements genuïns El creixement de la ciutat i del bé comú també intervenen en aquests…
La Torre Roja (Caldes de Montbui)
Art romànic
Situació Antiga fortalesa de la qual només resten algunes filades del seu basament J Bolòs Fortificació situada al cim del turó de la Torre Roja, a l’extrem d’un serrat, des d’on podem albirar tota la plana de Caldes de Montbui Al seu costat hi ha un vilatge ibèric Mapa L37-15393 Situació 31TDG293094 Si agafem la carretera que va de Caldes de Montbui a Sentmenat, havent passat el pont de la riera de Caldes, cal seguir un camí carreter fins al Roure Gros, tot passant pel costat de diversos masos i granges Des del Roure Gros cal entrar al bosc per una pista uns centenars de metres Quan trobem…
Nosaltres Sols!
Partit polític
Nucli representatiu de l’independentisme pur, més voluntarista que intel·lectual, que fou actiu durant la Segona República, organitzat al voltant d’un setmanari del mateix nom (març 1931-octubre 1934) i d’una xarxa clandestina paramilitar (Organització Militar Nosaltres Sols! [OMNS]) liderada per Daniel Cardona i Civit.
Tingué una militància juvenil en general a Barcelona i sobretot al BaixLlobregat, amb el centre a Sant Just Desvern, població de la qual fou alcalde Cardona 1931 i 1934 L’afiliació no fou gaire nombrosa i probablement mai no sobrepassà alguns centenars de membres Tanmateix, bastants joves passaren per l’organització, fet que els deixà una empremta activista que marcà el catalanisme més extremista durant dècades Els seus orígens es troben en els admiradors que envoltaren Cardona en el medi juvenil de la Unió Catalanista durant la Primera Guerra Mundial Cardona…
Bibliografia sobre l’arqueologia a Catalunya en els darrers anys
Història i gestió Aquilué X , Carbonell, E , Castells, J , Cruells, W Hernández, G Keay, S Oliver, A Rafel, N Rincón, M A del «Dossier 10 anys d’Arqueologia a Catalunya1981-1990», dins Cota Zero , 8, Vic, 1992 Barral i Altet, X L’Arqueologia a Catalunya , Ed Destino, Barcelona, 1989 Barral, Altet, X «Recuperar el passat, instruir els “antiquaris” i codificar l’arqueologia el catàleg del Museu Provincial d’Antiquitats de Barcelona 1888», dins Homenatge a Miquel Tarradell , Ed Curial, Barcelona, 1993, pag63-80 Cebrià A Miret, M «Joan Bellmunt i Poblet 1915-1990 i la Secció Arqueològica del…
Cames llargues
El cames llargues Himantopus himantopus un típic ocell d’aiguamoll, és inconfusible per les llargues potes rosades a què alludeix el seu nom, que en vol li sobrepassen llargament el cos En període estival, normalment el mascle té el plomatge del cap negre, com es veu a la fotografia d’un exemplar del delta de l’Ebre La femella, en canvi, té el cap, i el coll blancs a l’època de la reproducció sol veure’s volant baix sobre els aiguamolls tot emetent el seu crit característic, protegint el niu L’adult ateny fins a 38 cm Marcella Chinchilla Dins del territori estudiat, és un ocell estival que…
Altres accipítrids
Esparver d’espatlles negres Elanus caeruleus És un petit ocell rapinyaire excepcional a les nostres contrades, ja que tan sols ha estat citat 3 cops un exemplar vist a Cotlliure Vallespir el 180469, un altre de fotografiat al Collsacabra Osona el 290962 i una tercera citació, sense data, efectuada al Baix Cinca, a la dècada dels seixanta A Europa existeix una petita població sedentària i en expansió, que ocupa el centre i l’W de la península Ibèrica Àguila marina Haliaeetus albicilia Aquest és un ocell rapinyaire raríssim als Països Catalans, on existeixen molt poques dades…
Xibec
El xibec Netta rufina , el més gros dels ànecs cabussadors ateny fins a 56 cm, és característic pel vermell viu del bec, el marró del cap, i el blanc del costat, en el mascle La femella, a l’esquerra a la fotografia, té les galtes blanquinoses Xavier Parellada El xibec és molt localitzat tot l’any al delta de l’Ebre i a unes poques localitats del País Valencià, les quals reben una aportació important d’individus a l’època no reproductora A la resta del territori continental és un migrador i hivernant rar i irregular A les Illes, sembla que al final del segle passat, i potser al començament d…
el Bages

Mapa de la comarca del Bages abans de la segregació dels municipis del Lluçanès
Comarca
Comarca de Catalunya, al bell mig de la Depressió Central Catalana.
La geografia física Cap de comarca, Manresa El centre de la comarca és una gran conca d’erosió, el pla de Bages, excavada en les argiles i les margues rogenques anomenades tapars i en els gresos de la banda oriental de la Depressió Central Catalana Una altra forma d’erosió, bastant més reduïda, és la conca de Sant Vicenç de Castellet, afaiçonada en les margues i els gresos de l’Eocè En contrast amb aquestes conques, a una altitud mitjana de 150-300 m, hi ha una perifèria de terres elevades l’alt Bages, a més de 500 m, heterogènies però força contínues A la part sud-oriental, separa el Bages…
El cicle triàsic al marge oriental d’Ibèria
Disposició de les grans unitats litològiques del Triàsic a la vora oriental d’Ibèria i les illes Balears La intercalació de nivells carbonàtics marins i els seus atasconaments cap a la Meseta, intercalats entre terrenys rojos continentals, reflecteixen les diferents transgressions que se succeïren i la disminució del caràcter marí del conjunt del Triàsic de les illes Balears cap a la Meseta Servei de Fotografia/CBM, original de l’autor, a partir de materials diversos Al marge oriental d’Ibèria els terrenys d’aquest cicle afloren en força bones condicions i han estat especialment ben estudiats…