Resultats de la cerca
Es mostren 2788 resultats
esports d’aventura

El salt de pont és un esport d’aventura consistent a llançar-se des d’un pont subjectat per unes cordes o gomes
Fotolia
Esports d’aventura
Conjunt de pràctiques esportives de risc, generalment no competitives, que es desenvolupen en un entorn natural.
També són anomenats esports de risc o extrems En realitat, bona part d’aquests deriven d’activitats esportives clàssiques Bé sigui d’una manera organitzada o lliure, la seva pràctica porta associada un grau d’incertesa que no tenen altres esports més reglamentats i limitats en l’espai Aquest element d’incertesa ha resultat un estímul a l’hora de popularitzar-los Cal destacar que, en general, la seva espectacularitat ha aconseguit atreure patrocinadors que han ajudat a desenvolupar-los i ha afavorit l’aparició de nou material esportiu, que en moltes ocasions resulta una variant d’un altre ja…
Història 2010
Història
El 2010 es recordarà com l’any en què el concepte de “memòria històrica”, associat amb el cicle República-Guerra-Franquisme, es va installar definitivament en la consciència pública, i això va multiplicar els actes que demanaven la “recuperació” d’allò que la dictadura franquista havia tractat d’encobrir o ocultar i, sobretot, va multiplicar l’atenció pública que s’hi prestava “L’afer Garzón” exjutge de l’Audiència Nacional, que va incoar una investigació sobre els crims del franquisme, fet que li va suposar la suspensió de les seves funcions sota el càrrec de “prevaricació” va servir per a…
sintetitzador
Sintetitzador
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Aparell de generació electrònica de sons sintètics.
Des d’èpoques immemorials s’ha intentat mecanitzar la música, sintetitzant els sons de la natura i dels instruments musicals que s’han creat al llarg del temps Un bon exemple de sintetitzador és l’orgue, que imita flautes, veus, trompetes, oboès, etc Amb l’aparició de l’electricitat, es crearen instruments més o menys complexos, com ara el Dinamophone o Tellharmonium , de Thaddeus Cahill Washington DC, 1900, l’ Sphaerophon , de Joerg Mager Berlín, 1924, les ones Martenot, de Maurice Martenot París, 1928, el Trautonium , de Friedrich Trautwein Berlín, 1930, el Variophone , de Jevgenij Šolpo…
música d’Indonèsia
Música
Música desenvolupada a Indonèsia.
Indonèsia constitueix l’arxipèlag més gran del món, amb unes 14000 illes i uns 200 milions d’habitants La població és principalment d’origen malai o indonesi, amb grups melanesis i papús a l’interior de quasi totes les illes Si a aquesta varietat cultural s’hi afegeixen les diverses influències històriques —la cultura índia i la islàmica, primer, i l’occidental, després—, el resultat és una realitat cultural força complexa Dins d’aquesta diversitat, però, hi ha elements i pràctiques comuns, reveladors d’una unitat cultural i artística A Indonèsia la música no es considera una activitat…
Institut Balear
Historiografia catalana
Institució creada a Palma el 1835 i inaugurada el 1836 com a centre d’ensenyament secundari.
Desenvolupament enciclopèdic El 1936 continuà la seva tasca l’Institut Ramon Llull de Palma Representà la nova mentalitat burgesa que pretenia transformar les estructures que mantenien les forces de l’Antic Règim en el camp de l’educació A partir del treball de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País SEMAP, sota la influència de Gaspar Melchor María de Jovellanos, s’elaboraren les característiques del nou centre Tenia l’objectiu de difondre coneixements útils, en consonància amb els canvis econòmics que es produïen aleshores a l’Estat espanyol, i criticava el model tradicional d’…
sistemes d’afinació

Sistemes d’afinació / Exemple 1, Cercle de quintes/ Exemple 2, Afinació pitagòrica/ Exemple 3, Afinació justa/ Exemple 4, temprament mesotònic (1/4 de coma)
© Fototeca.cat/ Studi Ferrer
Música
Conjunt d’intervals musicals que constitueixen la gamma o escala musical.
L’afinació és un concepte relacionat amb les preferències musicals d’una cultura La tria d’un conjunt limitat de sons o notes entre la varietat infinita existent constitueix la definició d’un sistema d’afinació Aquestes notes, ordenades de més greu a més aguda, formen una gamma o escala musical Cada sistema d’afinació respon a un criteri estètic lligat a la percepció dels intervals definits pels sons de l’escala És, per tant, quelcom de relatiu i susceptible d’evolució segons les tendències musicals del moment Tradicionalment els intervals consonants sense batements s’han considerat els més…
Bibliografia de la indumentària
Obres generals Alcover, A M, Moll, F B Diccionari català-valencià-balear , 10 vol, Palma de Mallorca, 1983 Aulnoy, condesa de Un viaje por España en 1679 , Madrid s a DDAA Història de Barcelona , vol2-7, Barcelona, 1992-95 DDAA Història de la cultura catalana , vol3-7, Barcelona, 1996 Gual Camarena, M Vocabulario del comercio medieval , Barcelona, 1976 Huizinga, J El otoño de la Edad Media , Madrid, 1967 Sánchez Quevedo, M I Un viaje por España en 1679 , Madrid, 1994 Bibliografia general sobre història del vestit Bibliografia específica Blanc, O Parades et parures L’invention du corps de…
Les ciutats amb cara nova
Passeig del Born, Palma de Mallorca, sd Coll A Muntaner / JG Després de l’enderrocament de les muralles i de l’aprovació del Pla d’Eixample de Barcelona l’any 1859, es publicà, el 1861, la Ley de Ensanche de las Ciudades, on es deixava clara la participació pública en el procés per tal d’ordenar i d’impulsar la nova urbanització, els edificis de la qual quedarien en mans del capital privat Aquest, davant d’operacions d’important envergadura, s’estructurava en un sector immobiliari que es nodria de vegades del capital repatriat dels indians Les ciutats dels Països Catalans, fossin capitals…
El Memorial de Greuges del 1760
Fragment del Memorial de Greuges , 1760 AF/AHC-JC-RF Amb motiu de la celebració de les corts generals de l’any 1760, els diputats que acudiren a Madrid en representació de les ciutats de Barcelona, València, Saragossa i Palma de Mallorca feren arribar a Carles III un escrit o representació, conegut posteriorment com el Memorial de Greuges del 1760, en el qual es feien ressò dels problemes que la implantació del règim borbònic havia ocasionat als seus respectius territoris Els redactors de l’escrit, que no dubten a qualificar-se com a respresentants de “todos los naturales de los quatro Reynos…
Interpretacions del megalitisme
Dolmen conegut com Pedra Gentil, Vallgorguina, ~III millenni aC RM La utilització de grans mega pedres lithos en la construcció és un fenomen que pot observar-se tant en el si de les primeres comunitats agropecuàries dòlmens, menhirs com en les societats històriques muralles, edificis públics El tret social bàsic i comú al llarg dels temps per al desenvolupament de l'arquitectura megalítica no és altre que la necessitat de la cooperació i participació organitzada d'un grup d'individus per poder dur-la a terme Tanmateix, la investigació moderna ha reservat el terme "megalític" per a…