Resultats de la cerca
Es mostren 3336 resultats
El Pla de les Sitges del Camaró (la Torre de Claramunt)
Art romànic
Situació Aquest conjunt es pot localitzar prop de la carretera comarcal d’Igualada a Vilafranca del Penedès, a una alçada de 340 m, en el Pla de la Torre i a la partida denominada del Camaró, concretament al Pla de les Sitges L’indret és situat prop d’una font, en un bosc de pins, i envoltat de camps de conreu de cereals Mapa 35-15391 Situació 31TCF895996 Excavacions arqueològiques El lloc era conegut per Amador Romaní, ja que en el seu Aties , inèdit, conservat al Museu-Molí Paperer de Capellades, hi figuren unes anotacions pertanyents a l’any 1906, en què recull un total de…
Francesc Jarque i Bayo
Fotografia
Fotògraf.
El 1958 començà a treballar en un laboratori de revelatge comercial, on aprengué la tècnica fotogràfica Entre els anys 1961 i 1996 treballà en una agència de publicitat, de la qual fou director artístic, activitat que compaginà amb la docència a l’Escola d’Arts i Oficis de València fins a la jubilació Membre del Foto Club València, formà part de la seva junta directiva i fou un dels integrants del moviment artístic Estampa Popular Valenciana 1961 La seva obra se centra sobretot en el patrimoni històric valencià i també en la reivindicació social i nacional, com és palès tant als llibres que…
El prat de Lluriac
El bernat pescaire Ardea cinerea no és un ocell reproductor a Menorca, per bé que s’hi pot tot observar freqüentment a l’hivern i en les èpoques de pas, fins i tot a les zones humides de menor entitat Yves Hennechart El prat de Lluriac 21, entre els principals espais naturals de Menorca Sa Tramuntana de Menorca és la contrada amb els materials més impermeables de les illes, grans i vells dipòsits argilosos generats pels terrenys silicis del Paleozoic i Mesozoic No és gens estrany, doncs, que sigui favorable a l’embassament de torrents i a la formació d’aiguamolls extensos De fet, va ser l’…
Raspinell pirinenc
Àrea de nidificació del raspinell pirinenc Certhia familiaris als Països Catalans Maber, original dels autors El raspinell pirinenc ocupa una àrea força ben delimitada que fa bona la seva denominació S’estén per ambdós vessants dels Pirineus axials, i en el seu sector oriental arriba al Canigó i al Ripollès, i en una part dels Prepirineus, com ara el Cadí i els boscos de la serra del Boumort a l’E de la conca de Tremp Les densitats màximes són reportades d’una altitud aproximada de 1500-2000 m A més d’aquest important nucli als Pirineus, aquesta espècie viu també a la Serralada Cantàbrica i…
Perdiu xerra
Àrea de nidificació de la perdiu xerra Perdix perdix als Països Catalans Maber, original dels autors És una espècie sedentària i nidificadora als Països Catalans La seva àrea de distribució se centra únicament a les comarques pirinenques de Catalunya, a Andorra i a la Catalunya Nord Alta Cerdanya, Conflent, Capcir i Vallespir Encara que és sedentària, realitza petits desplaçaments estacionals relacionats amb necessitats tròfiques i de protecció davant dels seus depredadors Durant l’època de la cria sol ocupar altituds entre els 1000 i 2000 m, com a màxim Un cop finalitzat el període…
Castell d’Isanta (Lladurs)
Art romànic
A les acaballes del segle X, el lloc d’Isanta era dins del terme de Canalda Així, a la venda feta l’any 990 pel comte Borrell de les terres i cases que hi posseïa, es concretava que aquests béns eren “ in comitatum urgellitense in locum ubi dicitur Kanavita Canalda, in villa que nuncupanda est Ysanta ” Un segle després es distingeix clarament del terme de Canalda, i s’imposa progressivament la utilització de la designació “ kastrum de Isanta ” Es destria bé ja Isanta de Canalda en la donació feta l’any 1073 per Bernat a Eimeric i la seva muller d’uns alous d’Isanta, les afrontacions dels…
Casteret de Bossòst
Art romànic
Situació Restes de la torre, de planta rectangular, la qual es conserva només parcialment fins al nivell del primer pis J Aran El casteret de Bossòst es troba situat al nord-oest de la vila, al cim de la roca anomenada “Casteret” 1 067 m d’altitud El camí d’accés era l’antiga via de Lés, la qual avui s’ha perdut enmig del bosc Hom pot anar-hi pel pont de les Cledes des de migjorn o per la central elèctrica de les Cledes des de tramuntana finalment, el trajecte sempre és a peu Història Aquest casteret resta emplaçat a la riba dreta de la Garona, entre els seus dos afluents, el riu…
Sant Cebrià de Salàs de Pallars
Art romànic
Situació Restes de la capçalera de la primitiva església romànica, englobades dins ampliacions posteriors, ara totalment en ruïnes ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’església de Sant Cebrià es troben al sud-oest del poble de Salàs, al caire d’un serrat Mapa 33-11252 Situació 31TCG289753 Per anar-hi cal prendre una pista que surt de la carretera de Tremp a la Pobla de Segur, 1 km abans de Salàs, que cal seguir fins al cim del serrat, on hi ha unes torres d’alta tensió, i des d’allí, a peu, per dins el bosc sense camí, cal seguir la carena uns 500 m fins a trobar les ruïnes totalment…
Mallerenga blava
La mallerenga blava Parus caeruleus és fàcil de veure en arbredes i tota mena de boscos, i també en jardins És inconfusible pel color blau de les ales, la cua i el capell i pel dibuix general del plomatge, És més petita que la mallerenga carbonera ateny 11,5 cm, amb la qual podria confondre’s de lluny La femella és semblant al mascle Noteu, a la fotografia, l’anella que porta a la pota, que li ha estat posada dins d’una campanya d’anellatge d’ocells, a les Balears Jesús R Jurado La mallerenga blava és sedentària i nidificant comuna a la major part dels Països Catalans, excepte les Balears…
Tallareta vulgar
Àrea de nidificació de la tallareta vulgar Sylvia communis als Països Catalans Maber, original dels autors A la primavera i a l’estiu la tallareta ocupa els dominis montans, amb alguna penetració a la terra baixa mediterrània dels Països Catalans Una observació més acurada de la seva àrea de distribució ens permet de relacionar la presència estival d’aquesta espècie amb altituds sempre per sobre dels 400 m i amb comarques amb una mitjana anual de pluges per sobre dels 500 mm Així doncs, defuig d’una banda els sectors culminals dels Pirineus, i també les contrades més àrides i eixutes amb…