Resultats de la cerca

Situació Sector de migdia d’aquest edifici, el més ben conservat de la caseria abandonat de la Coma ECSA – JA Adell L’església de Sant Romà és situada entre la casería del petit veïnat, totalment abandonat, de la Coma, a l’esquerra del torrent de la Coma, en un replà elevat de la muntanya Mapa 34–11253 Situació 31TCG713873 El camí per anar-hi surt d’Arfa, seguint el marge esquerre del Segre, fins arribar al torrent de la Coma, on hi ha un mas i un camí que segueix el torrent, només apte per a vehicles tot terreny, i que en uns 3 km de recorregut, amb l’últim tram difícil, porta al veïnat de…

Situació Hospital de Cervelló Vista exterior de la capella de Santa Maria de Bonesvalls ECSA - M Sagarra El conjunt de l’antic hospital medieval és situat al barri de l’hospital, un xic apartat del nucli urbà d’Olesa de Bonesvalls, al costat de la llera de la riera d’Olesa JAA Mapa 36-16420 Situació 31TDF049783 Història Aquest hospital també és conegut per Hospital d’Olesa de Bonesvalls o de Santa Maria de Bonesvalls Es troba prop de la parròquia de Sant Joan d’Olesa i la seva missió era acollir els vianants i pelegrins que passessin per l’antic camí de Barcelona a Vilafranca del Penedès, per…

Situació Exterior de la sala de moles, adossada a una fàbrica moderna J Bolòs Molí situat al costat d’una fàbrica, a la riba dreta del riu Gaià, davant del poble del Catllar Mapa 34-17446 Situació 31TCF603596 Des del poble, a l’altra banda de la carretera, surt un carrer que va cap als horts A uns centenars de metres, després de passar pel costat del riu, veiem al davant la fàbrica, al costat de la qual, entre les seves dependències, hi ha les restes del molí medieval Molí A l’edat mitjana, en aquest indret, proper al poble del Catllar i al riu Gaià, que en època contemporània ha estat ocupat…

Situació Interior de la capella, on manca tot el mur de ponent, ara aprofitada com a cabana ECSA - JA Adell La capella de Sant Quiri es troba isolada, en uns camps, a llevant del poble de Surp Mapa 33-10214 Situació 31TCH468017 Per a anar-hi des de Surp cal prendre el camí que, en direcció a llevant, passa pel costat de l’església parroquial de Sant Iscle i del cementiri, i en un quart d’hora de caminada ja es veu l’església, adossada pel costat nord a un marge entre dos camps, i que fa de cabana JAA Història L’única referència documental coneguda d’aquesta capella és de la visita pastoral…

S’ha de considerar la rèmora Echeneis naucrates com una espècie d’hàbits pelàgics, ja que viatja enganxada a espècies que ho són, per mitjà d’un òrgan adhesiu, que en realitat és l’aleta dorsal completament transformada En la fotografia, aquesta mena de ventosa, que comença sobre el cap i ocupa un bon tros del dors de l’animal, no s’arriba a veure Resulta curiosa la franja fosca que li dissimula l’ull, que s’ha interpretat com un mecanisme de defensa índex La família dels equeneids integra espècies de cos llarguerut, amb el cap lleugerament deprimit per l’existència d’una ventosa o disc…

Aquest ordre comprèn una única família, els batracoídids, i una única espècie a les nostres mars Són peixos de cos deprimit a la regió anterior i comprimit cap enrere, amb escates cicloides poc desenvolupades i incloses en una pell d’abundosa mucositat, i amb una línia lateral simple o múltiple, on algunes espècies presenten fotòfors El cap és ample, deprimit i dotat d’una gran boca de premaxillars protràctils i d’ulls ben separats i dorsilaterals unes dents fortes i còniques se situen sobre les mandíbules i el paladar La regió occipital, els opercles i els subopercles presenten espines més o…

La presència de quatre ales membranoses que no poden moure’s cap enrere és una característica pròpia dels paleòpters, els més primitius dels insectes alats Aquesta disposició alar, com també la configuració de les corresponents nervadures, són ben patents en aquest espiadimonis de la família dels èsnids Aeshna cyanea , un mascle, una espècie de les més comunes del seu gènere, que vola entre juny i octubre bastant lluny del medi aquàtic on ha nascut Les femelles ponen els ous a la ribera dels rierols Ramon Dolç/Sebastià Hernandis La secció dels paleòpters ha estat creada per a reunir…

La tórtora pròpiament dita Streptopelia turtur és un colom de petites dimensions no passa de 26-28 cm, estilitzat i elegant, de parrupeig vellutat i suau Els adults presenten una coloració contrastada i vistent, amb ales de color castany i negre per sobre, i cos d’un gris vinós, tret de l’abdomen, que blanqueja l’ull centra una àrea rogenca, i són destacables les ratlles negres i blanques que esmalten ambdues bandes del coll La cua, en forma de ventall, negra i rivetejada de blanc, és agitada de forma molt característica, per frenar la volada, quan l’ocell s’atura en una branca L’exemplar…

La tórtora turca Streptopelia decaocto , com la illustrada a la fotografia, feta a Grècia, s’ha incorporat recentment a la nostra fauna silvestre És d’un color beix uniforme, tret de la punta de les ales, que són negres, i té un semicollar negre i blanc molt ben marcat presenta una cua força llarga i afuada La tórtora domèstica S risoria és prou semblant i la diferenciació s’ha de fer principalment per la veu Anna Motis Aquesta tórtora penetrà a Europa des d’Àsia al començament del segle actual, si bé la seva veritable expansió cap a l’Occident es produí a partir de l’any 1928 Aquesta…

El gavot Alca torda és un parent pròxim dels pingüins genuïns, és a dir, dels pingüins àrtics, actualment ja extingits, dels quals recorda el posat quan és fora de l’aigua pertany, de fet, a la mateixa família que el pingüí típic És un ocell marí estricte, de potes palmades, d’uns 40 cm, negre, amb el pit i l’abdomen blancs, bé que a l’hivern, que és quan el podem trobar a les nostres costes, ofereix també una ampla màscara blanca cas de la fotografia, presa en aigües mallorquines S’alimenta de peix, que caça amb el seu bec característic, alt i comprimit Jesús R Jurado El gavot…