Resultats de la cerca
Es mostren 2315 resultats
Òrrius
Òrrius
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, al límit amb el Vallès Oriental, accidentat pels vessants est de la Serralada Litoral.
Situació i presentació Limita amb el terme vallesà de la Roca del Vallès NW i amb els del Maresme d’Argentona NW, Cabrils SW i Vilassar de Dalt SE Se situa en una petita vall dins la Serralada Litoral Catalana, parallela a la carena de la serra i oberta vers el NE, formada per diversos torrents de la Font del Sot, de Séllecs o de Can Maurí, de Can Femades, de la Rambleta, de la Pallota, de Coll de Porc i de Can Blanc que formen la riera d’Òrrius o de Riudameia, afluent per la dreta de la riera d’Argentona, ja dins el terme d’Argentona Entre els cims que envolten la vall…
Universitat de València (UV)
Historiografia catalana
Institució municipal governada per la ciutat, també coneguda com a Estudi General, que començà a funcionar el 1499 sobre la base de diverses càtedres medievals, nodrida amb arbitris i delmes.
Desenvolupament enciclopèdic Hi havia estudis de gramàtica, llatinitats, arts o filosofia, teologia, lleis i medicina, i dispensava tots els graus Durant l’Antic Règim, a les universitats no s’estudiava història, tot i que a les facultats de teologia i dret es donaven alguns elements d’història eclesiàstica, dels concilis o del dret reial El conreu de la història, a València, es feu fora de les aules Al s XVIII, aparegueren alguns erudits com Josep Teixidor o Marc Antoni Orellana, que feren una història erudita i documentada que colleccionava notícies sobre antiguitats monuments, monedes,…
Heinrich Schütz
Música
Compositor alemany.
Vida Fill d’uns burgesos d’origen franconià, el 1590 es traslladà amb la seva família a Weissenfels Rebé una educació en la qual la música tingué un lloc important En aquesta matèria, probablement tingué entre els seus mestres Georg Weber, cantor de Weissenfels, i l’organista Heinrich Colander El 1598, el landgravi Moritz de Hessen-Kassel, humanista i mecenes, feu estada a l’hostal de la família Schütz i quedà impressionat del talent musical del jove Heinrich Se l’endugué a Kassel, on Schütz ingressà en el cor de la cort i cursà música i estudis generals al Collegium Mauritianum El 1609 entrà…
Ordinacions per a la reparació i la reconstrucció de les muralles de Vic
Art gòtic
Data 27 i 30 d’octubre de 1368 El comissari reial Ramon de Planella, amb els representants de les dues partides de la ciutat, pacten la restauració i la refecció total de les muralles de la ciutat de Vic “En nom de Déu Divendres a XXVII d’octubre de l’any de la nativitat de nostre Senyor MCCCLXVIII, l’honrat mossèn Ramon de Planela, cavaler e conseyller del senyor rey e per el comissari deputat a les coses devayl escrites, e los honrats en G ça Sala, procurador, e Bernat Esquerigues, regent la batlia de la partida sobirana de la dita ciutat, comissaris a açò digueren solament deputats, ab en…
L’aristocràcia hispanovisigòtica: entre Orient i Occident
L’aristocràcia hispanovisigòtica entre Orient i Occident La noblesa hispanovisigòtica, el grup dirigent de l’extint regne de Toledo, fou la classe social més afectada per la conquesta àrab Perdé el poder polític i militar i el nou estat expropià les propietats del caps de la noblesa morts o fugitius Malgrat tot, trobem nombroses excepcions a aquestes circumstàncies, tant entre les famílies que collaboraren amb els invasors àrabs com entre aquelles que se sotmeteren al seu domini mitjançant pactes El grup que hom ha anomenat “partit vitizià”, els familiars i descendents del monarca que va…
Corbins

Parc del Riu, a Corbins
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Està situat al sector septentrional de la comarca, en contacte amb la Noguera Limita amb els municipis noguerencs d’Albesa N i Torrelameu NE i amb els segrianencs de la Portella NW, Vilanova de la Barca E, Alcoletge SE, Lleida SW, Torre-serona, Benavent de Segrià i Vilanova de Segrià W Es troba a la confluència de la Noguera Ribagorçana en bona part límit NE del terme amb el Segre en part límit SE, estès damunt la plana alluvial que voreja els dos rius i les terrasses més baixes de…
nau
Transports
Vaixell utilitzat des del s. XII fins al XVII, d’una coberta o més i amb diferents capacitats i nombre de tripulants, generalment de tres pals, de buc molt alt, amb castell de proa, amb aparell rodó a l’arbre de trinquet i al major i aparell llatí a l’arbre de mitjana, amb bauprès i, eventualment, amb cofa al pal major.
Les naus més antigues eren de molta mànega, puix que eren construïdes segons la fórmula del “tres, dos i as” coca 2 Primitivament tenien un sol pal al mig, amb una vela quadra i amb castells de proa i de popa Arribaren a tenir dos pals, tres i fins i tot quatre
trobar
Literatura
Terme utilitzat pels trobadors per a designar l’art de fer composicions artístiques cultes amb lletra i música, i que després s’estengué a les altres llengües romàniques, vinculat semànticament amb el concepte retòric llatí de la inventio i, fonèticament, amb els trops o ampliacions del cant litúrgic cristià; aquest doble origen revela clarament l’autèntica gènesi de la poesia trobadoresca.
Ben aviat, els trobadors precisaren aquest concepte amb adjectius tendents a determinar diversos estils o diverses maneres de realitzar estilísticament la poesia De les composicions que hom considerava senzilles i de fàcil comprensió malgrat el gran fons de subtilesa i de retòrica que hi ha sempre en aquesta lírica hom creu que pertanyien al trobar lèu , més o menys comparable al sermo levis o ornatus facilis dels tractadistes de retòrica La poesia hermètica i fosca i de no fàcil comprensió era designada amb diverses expressions, sovint confoses i barrejades pels mateixos trobadors, que hom…
tenorista
Música
Terme derivat de l’aplicació del sufix -ista al llatí tenor, amb un procés similar al que havia originat els termes psalmista o paraphonista, i que degué néixer de la identificació entre el registre de la veu masculina de tenor i les funcions d’entonar el cant pla, així com la part estructural del tenor dins la polifonia del Renaixement.
La localització documental del terme en el marc ibèric se circumscriu d’una manera especial a la cort de Portugal i a l’àmbit geogràfic de la Corona d’Aragó, entre la primera dècada del segle XV i el primer terç del XVI El teòric M Praetorius encara en fa esment al principi del segle XVII Tot i que avui es desconeix la tipologia d’aquest tipus de veu, el seu àmbit tessitural i les seves prestacions, cal pensar en una probable identificació amb la part del tenor sobre la qual s’articulava la polifonia des del període gòtic Tanmateix, en el decurs del segle XV, la designació sembla obeir a les…
La literatura: de l'edat mitjana al Renaixement
L’humanisme i la literatura italiana del segle XV Entre la fi del segle XIV i les primeres dècades del XV, a Itàlia es va iniciar un procés de transformació de la cultura que, un segle més tard, dominà tota la vida intellectual europea i donà lloc a l’ampli moviment d’idees del Renaixement Per a comprendre la singularitat i el sentit d’aquest procés és necessari tenir en compte els contextos que van fer possible el desenvolupament a Itàlia d’aquesta nova cultura, que anomenem humanisme , i descriure atentament alguns dels seus trets més essencials Les arrels italianes de l’humanisme La…