Resultats de la cerca
Es mostren 2634 resultats
Museu de les Ciències Príncep Felip
Museu
Museu inaugurat a València l’any 2000 i situat en un espectacular edifici, obra de l’arquitecte Santiago Calatrava, que disposa de 26 000 m2 dedicats a exposicions sobre la ciència.
És el segon edifici de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València Amb una clara vocació educativa i d’entreteniment, conté més de vint colleccions prestades per diferents museus de ciències d’arreu del món i està organitzat en tres grans àrees, a més d’un museu virtual que proporciona informació científica per internet i un auditori amb capacitat per a 300 persones
ecumene
Geografia
Conjunt de les terres habitades permanentment.
S'oposa a l' anecumene , sempre deshabitat El límit entre totes dues àrees és denominat límit anecumènic El concepte d’ecumene nasqué a Grècia en discutir hom la teoria de l’esfericitat de la terra i plantejar el problema de les seves dimensions Eratòstenes afirmava que la gran illa del món o ecumene era una massa continental, voltada per la mar també Estrabó seguí aquesta teoria
pensament
Filosofia
Psicologia
Lògica
Acció i efecte de pensar, el fet de pensar.
Filosòficament parlant, hom sol distingir entre el pensar —activitat o procés d’ordre psíquic— i el pensament —entitat ideal, atemporal i no psíquica—, segons que sigui psicològica o lògica la perspectiva que sigui presa Entès com a allò amb què s’enfronta el pensar, el pensament és quelcom ideal, allò que apareix a l’home i que és objecte de la fenomenologia i de les teories de l’objecte o ontologies regionals EHusserl, APfänder, etc Entès, en canvi, com a activitat intellectual i psicològica, el pensar ha estat estudiat en relació amb el real i amb l’anomenat coneixement sensible relació…
Ressonància magnètica nuclear
Patologia humana
La ressonància magnètica nuclear RMN és un mètode d’exploració que consisteix a representar gràficament les ones emeses per unes molècules determinades contingudes als teixits de la zona estudiada, en sotmetre-la a l’acció d’un camp magnètic de gran intensitat i d’una radiació electromagnètica de freqüència apropiada Per a efectuar un estudi de RMN dels ronyons, es colloca la zona abdominal a l’interior d’un dispositiu que crea el camp magnètic un potent electroimant i és irradiada amb ones de radiofreqüència que fan vibrar els nuclis de determinades molècules, i aquestes vibracions són…
Cabusset
El cabusset Tachybaptus ruficollis és el més petit 25-27 cm i el més abundant de tots els cabussons Noteu a la fotografia el color teula de les galtes i la gola que caracteritza el plomatge estival d’aquesta espècie, i compareu-lo amb el plomatge hivernal, més somort Xavier Ferrer Aquest petit ocell cabussador es pot veure tot l’any en indrets adients dels Països Catalans, quelcom més escampat a l’hivern Resten encara per determinar l’origen i l’abast dels efectius hivernants forans El cabusset es distribueix pel sistema d’aiguamolls litorals, incloent-hi les àrees humides de…
mesura
Matemàtiques
Aplicació m definida entre una àlgebra de conjunts ɑ d’un espai mesurable (Ω, ɑ) i el conjunt ℝ+ dels nombres reals positius.
L’aplicació compleix que la mesura de la unió de dos conjunts A i B de ɑ és igual a la suma de les respectives mesures, és a dir ∀ A ∈ ɑ i ∀ B ∈ ɑ tals que A ∩ B = ∅, m A + m B La terna Ω, ɑ, m és anomenada espai de mesura , i els conjunts de l’àlgebra ɑ són anomenats mesurables En el cas que ɑ sigui una σ-àlgebra de Borel, una mesura m és anomenada σ-additiva si la mesura d’una unió infinita i numerable de conjunts de ɑ disjunts dos a dos és igual a la suma de les respectives mesures, és a dir essent A i ∈ ɑ i A i ∩ A j = ∅, per a tot i, j tals que i ≠ j Una…
fruiter
Pomeres en flor, arbre fruiter , característic de la Noguera
© Fototeca.cat
Economia
Agronomia
Dit de la planta arbòria que hom conrea per a la producció de fruita.
El conreu dels fruiters tingué durant molt de temps un caràcter merament complementari d’uns altres productes agrícoles, puix que hom destinava la fruita al consum familiar o, pel cap alt, al mercat rural o urbà més pròxim A partir de la segona meitat del s XIX la fructicultura assoleix un desenvolupament autònom i un caràcter més industrial, alhora que el comerç de la fruita pren un caràcter com més va més internacional Les causes principals d’aquesta transformació estan en un augment de la demanda, en una difusió més gran del consum de fruita, en els progressos haguts en la tècnica dels…
Universitat Jaume I
Historiografia catalana
Centre d’ensenyament superior públic creat el 27 de febrer de 1991 a Castelló a partir del Col·legi Universitari de Castelló on ja s’impartia el primer cicle de la llicenciatura de geografia i història.
Per això hi havia professors de les àrees de coneixement d’història, geografia i art vinculats als respectius departaments de la UV A partir del curs 1991-92 es creà el Departament d’Humanitats que englobà, a més de les àrees anteriorment assenyalades, les de filosofia i sociologia El 1996 aquest Departament es dividí en dos d’una banda, història, geografia i art i, de l’altra, filosofia i sociologia Pel que fa al primer, les àrees de coneixement són prehistòria, història antiga, història medieval, història moderna, història contemporània, història de l’…
pòngids
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels primats que recorda en molts caràcters anatòmics i fisiològics la dels homínids, bé que no hi ha una relació filètica directa.
Els exemplars més grans de tots els primats es troben dins aquesta família Es caracteritzen per la total absència de cua, tronc curt i extremitats anteriors proporcionalment molt llargues També el grau de cefalització és el més gran de tots els primats, a excepció del dels homínids Actualment presenten dues àrees de repartició completament aïllades d’una banda, la selva equatorial africana ximpanzé, gorilla, i de l’altra, l’asiàtica orangutan
Pedro López García
Ciclisme
Dirigent esportiu vinculat al ciclisme.
El 1965 formà part del grup fundacional del Club Ciclista Sant Boi, primer com a corredor i posteriorment com a director de l’equip juvenil Formà part de la junta directiva com a vocal fins que l’any 1985 accedí a la presidència Durant el seu mandat dividí l’activitat del club en tres àrees escoles, organitzacions i cicloturisme Endegà la Cursa del Llobregat i l’escola de ciclisme del club
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina