Resultats de la cerca
Es mostren 346 resultats
Tomàs d’Aquino
Filosofia
Cristianisme
Música
Teòleg i filòsof italià, conegut també pels títols de Doctor comú i Doctor angèlic.
El 1243 ingressà, contra la voluntat de la seva família, a l’orde de predicadors Deixeble d’Albert Magne a París i a Colònia 1245-48 i 1248-52, inicià després el seu ensenyament a París, que interrompé durant la seva estada a Itàlia 1259-68, al servei de la cúria pontifícia a partir del 1272 ensenyà a Nàpols Morí mentre era en camí per assistir al concili de Lió Canonitzat el 1323 i proclamat doctor de l’Església el 1567 i patró de les escoles catòliques el 1880, és el representant més característic de l’escolàstica És autor de nombroses obres filosòfiques, exegètiques i teològiques que van…
,
Lluís Graner i Arrufí

Lluís Graner i Arrufí en un retrat fet per Ramon Casas i conservat al MNAC, a Barcelona
(CC0)
Pintura
Pintor i empresari teatral
Vida i obra Deixeble de l’escola de Llotja i del taller de Simó Gómez Anà a Madrid i a París, pensionat per la Diputació 1886, on practicà la pintura d’estil naturalista —com Francesc Gimeno o Dionís Baixeras— i el retrat, prenent per tema la vida quotidiana dels humils Obstinat a copsar les escenes d’interiors, jugà amb els efectes de llum, a vegades exagerats i teatrals Aconseguí premis a l’Exposició Universal de Barcelona 1888, de París 1889, Berlín 1891, Barcelona 1896 i Madrid 1895, 1897 i 1901 Fou membre de la Societat Nacional de Belles Arts de França Installat de nou a Barcelona 1891…
música de Lisboa
Música
Música desenvolupada a Lisboa (Portugal).
Antic municipi romà, vers la segona meitat del segle XIII fou declarada capital per Alfons III L’Edat Mitjana fou un període notable de la història de la música portuguesa, tant a la cort com als centres religiosos Una de les figures més destacades fou el rei Don Dionís 1261-1325 Home culte, fundà la primera universitat del país, protegí nombrosos trobadors galaicoportuguesos i ell mateix es dedicà a l’art de la troba Testimoni de la vitalitat musical a la cort d’aquest monarca és el Cançoner d’Ajuda , recopilació de 310 poemes de clara influència occitana La música polifònica i…
marina
Marina, dibuix d’Eugène Boudin (1824-1898)
© Corel Professional Photos
Art
Variant del gènere del paisatge, que representa una vista de la mar, desenvolupada en la pintura occidental i oriental.
Els primers exemples coneguts en la pintura occidental són els frescs romans i pompeians Hom troba també aquest tema en la miniatura medieval i durant el Renaixement, bé que sempre sovint de fons a composicions amb figures Però la marina adquirí plena independència temàtica en la pintura holandesa de la segona meitat del segle XVII, gènere els grans mestres del qual foren W van de Welde El port d’Amsterdam Rijksmuseum, Amsterdam i J van Ruysdael A la vora de la mar l’Ermitage, Leningrad L’escola francesa del segle XVII tingué en Claude Gellée un important pintor de marines Vista d’un port…
Dusai

Armes dels Dusai
Llinatge de ciutadans honrats de Barcelona, conegut també sota les formes de Durai, Durall, d’Usai o d’Esall.
Probablement originari de Sant Cristòfol d’Usall Besalú, s’establí al barri de Santa Maria del Mar, i formà part, des de la fi del segle XIII, de l’oligarquia dominant de la ciutat lligada als negocis, fins a la darreria del segle XV, que ascendí a l’estament militar La seva filiació ininterrompuda s’inicià amb Guillem Pere Dusai, establert al carrer de Montcada i casat amb una germana Maria de l’almirall Marquet Els Dusai aparegueren per primera vegada en la conselleria el 1283 amb Guillem Pere Dusai i Marquet mort vers el 1307, fill gran de l’anterior, propietari d’una…
art xipriota
Art
Art desenvolupat a l’illa de Xipre.
Bé que amb característiques pròpies, és el resultat de la fusió de les civilitzacions occidentals i orientals, amb l’assimilació i reelaboració dels diversos corrents artístics procedents de Grècia, Àsia i Egipte Són notables els jaciments arqueològics de Khirokítia, Èngomi, Alàssia, Kítion, etc A Èngomi, prop de Famagusta, les ruïnes d’Alàssia, testimoniatge de l’edat del bronze xipriota, presenten un nivell urbanístic notable, amb murs ciclopis que encerclen un conjunt d’habitacles, tallers, edificis públics i temples —en un d’aquests fou descoberta l’estàtua d’un déu cornut potser Apollo,…
escolàstica
Filosofia
Cristianisme
Moviment filosoficoteològic que predominà a Europa des de la fi del segle VII fins al principi del segle XVII.
Com a sistema de pensament característic de la societat feudal, de la qual constitueix l’expressió ideològica, consisteix bàsicament en una coordinació de la teologia i de la filosofia i en una recerca d’acord entre la revelació o la fe i la raó En certa manera l’escolàstica succeí la patrística, tot afegint-hi com a elements nous una marcada sistematització i una metodologia característica Malgrat el seu caràcter unitari, l’escolàstica es divideix en corrents ben diversos, i àdhuc contraposats, i en etapes ben diferenciables En un principi arrelava fonamentalment en la filosofia…
inscripció damasiana
Cristianisme
Nom donat als epígrafs dactílics llatins redactats en honor dels sants màrtirs gravats per Furi Dionís Filòcal, en gran part restituïts per les investigacions fetes a les catacumbes romanes i en una petita part transmesos pels còdexs.
Damaus fou l’autor de molts d’aquests epigrames hom n'ha identificats una seixantena d’altres li han estat atribuïts Contenen reminiscències de la poesia clàssica, especialment de Virgili Per llur estil aquestes inscripcions han estat també anomenades lletres damasianes
comtat de Salces de Ebro
Història
Títol concedit el 1924 al comerciant barceloní Dionís Conde i Gómez del Olmo (mort al balneari de Cardó, Baix Ebre, 1926), fundador de l’entitat Conde, Puerto i Cia i, més tard, dels grans magatzems El Siglo.
La denominació es donà pel lloc on radicava el patrimoni familiar matern del concessionari Salces, Santander El seu net i tercer titular Ricard Conde i Rosales , ha estat moltes vegades campió de Catalunya i d’Espanya de natació i de waterpolo, així com internacional
Joan Llimona i els artistes del Cercle Artístic de Sant Lluch
Joan Llimona 1860-1926 Fragment de la cúpula del cambril de l’església del monestir de Montserrat 1896-98 FF En el context del Modernisme català, el Cercle Artístic de Sant Lluc representa una opció fortament caracteritzada per la seva ideologia d’inspiració catòlica i catalanista La seva incidència en la modernització de l’art religiós és molt considerable També cal remarcar la incidència que tingué en el desenvolupament de tendències idealistes o simbolistes sota la influència dels conceptes estètics que Josep Torras i Bages va transmetre als artistes de Sant Lluc Joan Llimona fou el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina