Resultats de la cerca
Es mostren 306 resultats
Talamanca
Talamanca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, al sector de ponent de la comarca, estès a l’esquerra del Llobregat, límit occidental del terme.
Situació i presentació El seu territori no és ni tan alt ni feréstec com el d’altres de més propers al massís del Montcau i la serra de la Mata Té el lloc més elevat prop del collet de Lligabosses, en el punt de contacte amb Monistrol de Calders i Mura, on ateny els 689 m, i el més baix al Llobregat, que li fa de límit ponentí El terme és format per una carena central, enmig de la qual, a l’anomenada serra del Rossinyol, hi ha la població de Talamanca La banda N i E del terme és drenada per la riera de Talamanca i la S, pel torrent del Güell, que desguassa a la riera anterior abans que s’…
L’organització religiosa del Bages (segles VIII al XIII)
Art romànic
Els bisbats Mapa del Bages amb la senyalització de totes les esglésies anteriors a l’any 1300 de les quals hem pogut recollir documentació o bé alguna notícia de llur existència A Benet Vegeu Esglésies del Bages anteriors al 1300 Una de les institucions bàsiques que sempre va darrera l’ocupació i organització d’un territori, és l’església Per tant, quan el comte Guifré endegà la repoblació del A la pàgina següent Conjunt de Coaner, el qual, pel fet de trobar-se en un sector que pertanyia al domini d’un altre comtat, no es vinculà al bisbat d’Osona foto Arxiu ECSA Ripollès, Osona, el Bages i…
La forja i la decoració de ferramentes a les esglésies del Rosselló
Art romànic
Al llarg dels segles XI i XII, i fins a temps força recents segle XIX, la forja del ferro a casa nostra assolí nivells de qualitat considerable Les comarques del Vallespir i el Conflent i, en general, les conques dels rius Tet i Tec eren riques en meners, d’on s’extreia el mineral de ferro Foren importants les mines de Reiners, la Bastida, Riuferrer, Cortsaví, Espirà, Vernet, Fillols, Saorra i Taurinyà, entre d’altres Actualment estan exhaurides Només resten en explotació les no gaire conegudes mines de Vetera al Canigó D’altra banda, per elaborar aquest mineral de ferro sorgiren tot un…
La Vall de Magrigul (Roses)
Art romànic
Història L’existència d’un cenobi al lloc dit Magrigul , a les muntanyes de Roses, és coneguda pel document de dotació de l’abadia de Santa Maria de Roses pel comte Gausfred d’Empúries-Rosselló i el seu fill Sunyer, bisbe d’Elna, de l’any 976 A més de precisar les possessions que hom concedia al monestir, el text inclou una part narrativa sobre els orígens de la seva comunitat, que ja han estat comentats en l’article corresponent a Santa Maria de Roses Hom hi explica que uns monjos fugitius del monestir de Magrigul construïren la petita església de Santa Maria a Roses i s’hi aplegaren i també…
Pals
Pals
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, a la costa, a la plana d’inundació del Ter i el Daró, al sector de plana empordanesa entre les muntanyes de Begur, al S, i el Montgrí, al N.
Situació i presentació Limita al N amb els municipis de Torroella de Montgrí i Fontanilles, a l’W amb Palau-sator i Torrent, i al S amb Regencós i Begur L’origen del topònim prové precisament del llatí palus , llacuna, terreny pantanós, estany, que descriu el seu marc geogràfic Aquestes terres formen un tram de costa baixa i sorrenca, la platja de Pals, on abundaven maresmes i aiguamolls que foren en part dessecats i aprofitats per al conreu de l’arròs al segle XIX també fou dessecat i convertit en terra de conreu l’estany de Pals, que era situat entre la vila de Pals i els llocs de Sant…
paracaigudisme

Competició de SkyRats de paracaigudisme
SKYDIVE EMPURIABRAVA
Esports aeris
Esport aeri que consisteix a llançar-se des d’un avió amb un paracaigudes, evolucionar en l’aire en caiguda lliure fins a obrir-lo i acabar el descens de manera controlada.
Hi ha diverses disciplines les dues més antigues són l’aterratge de precisió, que consisteix a aterrar procurant acostar-se al màxim possible al punt central d’una àrea fixada prèviament, i l’estil clàssic, en què durant la caiguda lliure cal executar una seqüència de figures obligatòries en el mínim temps possible L’estil lliure freestyle consisteix a fer una seqüència de figures no obligatòries en un temps reglamentat i el vol lliure free-flying es basa en la realització de figures no obligatòries, normalment en grups de dos o tres saltadors, que poden atènyer grans velocitats El surf…
Banc Mercantil de Manresa (1967-1979)
La creació El 1967, el banc Padró i Companyia, SRC es transformà en societat anònima amb el nom de Banc Mercantil de Manresa La família titular de les accions, formada per Ricard Padró i Costa i la seva mare, Enriqueta Costa i Compte, vengué la totalitat de les accions a un grup encapçalat per l’home de negocis Josep Maria Santacreu, molt vinculat a la comarca Poc després, hi entraren com a accionistes el manresà Antoni Serra —La Catalana d’Assegurances, Asepeyo— i un grup d’empresaris catalans de diversa procedència El banc es mantingué amb el mateix número 51 de la Banca Local que tenia…
El marc geogràfic del romànic del Bages
Art romànic
Dins les comarques interiors de Catalunya, el Bages presenta dos trets geogràfics destacats la seva peculiar situació i ésser el punt de confluència de diversos corrents fluvials, relativament importants Per altra banda, i a diferència de les terres ponentines, mostra, respecte al relleu, una notable complexitat interior La possible unitat resta articulada al voltant d’un sector central, el Pla de Bages La situació geogràfica i la confluència fluvial Tenint en compte el conjunt de Catalunya, el Bages resta com la comarca més central Això la fa propera, al mateix temps, a tots els grans…
Els bisbes de Lleida fins el 1300
Art romànic
Sagiti 419 Bisbe de tendència priscillanista, relacionat amb la possessió de certs còdexs de contingut màgic i esotèric Assistí al concili de Tarragona de l’any 419, on fou exculpat, juntament amb el bisbe d’Osca, de l’acusació d’heretgia Pere de Lleida v 519 Elogiat per sant Isidor a De viris illustribus Andreu 540 Acudí al I concili provincial de Barcelona, l’any 540 Febrer 546 En el temps de la seva prelatura se celebrà a Lleida el concili visigòtic de l’any 546 Ameli 599 Assistí al concili provincial de Tarragona de l’any 599 Gomarell 614 Envià Fructuós com a representant al concili d’…
Sant Joan de Vilatorrada
Sant Joan de Vilatorrada
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages .
Situació i presentació El municipi de Sant Joan de Vilatorrada s’estén en terreny pla a banda i banda del Cardener, al mig del Pla de Bages, i limitat pels primers contraforts del sistema muntanyós de ponent de la comarca turó de Collbaix, 544 m el Montconill, 479 m Jaumandreu, 439 m La riera de Jaumandreu, o del Clot de les Garses, afluent per la dreta del Cardener, i la de Vallverd, o de les Feixes, que hi desguassa per l’esquerra, constitueixen el límit superior del municipi Altres corrents d’aigua són el torrent de Joncadella dit també d’Olius a mà esquerra del riu i la riera de Fonollosa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina