Resultats de la cerca
Es mostren 935 resultats
Vicenç Mut i Armengol
Literatura catalana
Cronista i erudit.
Doctor en dret, sergent major de Palma i enginyer militar del regne de Mallorca Fou cronista general del regne 1641, jurat de Mallorca 1646, 1650 i síndic del municipi prop del rei en defensa de la immunitat eclesiàstica 1651 Publicà el volum segon de la Historia del reino de Mallorca Palma 1650 reeditada i corregida el 1841, que abraça el període comprès entre el 1311 i el 1650, continuació de la de J ↑ Dameto Deixà inèdit un tercer volum de descripció detallada de les Balears Escriví també diverses obres en castellà, la major part publicades, sobre temes militars, astronomia i història en…
Alexander John Ellis
Música
Musicòleg, filòleg i matemàtic anglès.
El seu cognom era Sharpe, però se’l canvià com a agraïment a un familiar que es deia Ellis, del qual rebé una important herència Estudià matemàtiques i filologia clàssica Com a filòleg, els seus escrits significaren un gran pas endavant en l’estudi de la pronunciació de la llengua anglesa Fou aquesta orientació la que el dugué a investigar l’afinació dels sons de les vocals de la seva llengua, i així esdevingué escriptor sobre aspectes científics de la música Destacà amb l’assaig History of Musical Pitch 1880 La seva visió de l’harmonia i el temprament fou controvertida, ja que derivava de la…
interès
Pedagogia
Allò que importa en un moment donat.
L’interès neix de la necessitat i expressa la relació de conveniència entre l’organisme i el medi social que l’envolta Puix que tot comportament és motivat per un interès, els educadors de l’escola activa, i més especialment els sistemes pedagògics de Decroly i de Dewey, organitzen els temes d’estudi entorn dels centres d’interès de l’infant a partir de la llet, per exemple, els infants s’interessen per la vaca, per la fabricació de la mantega, el mató, el formatge, etc Spranger distingeix els interessos teòrics relatius a les activitats racionals i científiques dels econòmics,…
sensibilitat
Fotografia
Rapidesa amb què és formada la imatge latent o la imatge visible en una emulsió fotosensible sotmesa a l’acció de la llum o d’altres radiacions actíniques.
En una emulsió cal distingir la sensibilitat pròpiament dita o sensibilitat òptica i la sensibilitat cromàtica La sensibilitat òptica depèn de la composició de l’emulsió i és indicada generalment en graus ASA o en graus DIN , o en altres escales, com la ISO , la HD , la Scheiner o la Weston La sensibilitat cromàtica és l’aptitud de l’emulsió a deixar-se impressionar igualment per totes les radiacions de l’espectre De fet, una emulsió sempre és més sensible a uns colors que a uns altres, la qual cosa no té importància més que en algunes aplicacions científiques, puix que l’ull…
carta d’Ålborg
Carta aprovada pels participants en la Conferència Europea sobre Ciutats i Pobles Sostenibles celebrada a Ålborg (Dinamarca) el 27 de maig de 1994.
Fou signada inicialment per 80 autoritats locals europees i 253 representants d’organismes internacionals, governs nacionals, institucions científiques, consultors i particulars Les ciutats, les viles i els països europeus signants es comprometeren a entrar dins els processos de l’Agenda 21 Local i a desenvolupar plans d’acció a llarg termini cap a la sostenibilitat La quarta Conferència Europea sobre Ciutats i Pobles Sostenibles celebrada a Ålborg el 2004 produí un nou document, els Compromisos d’Ålborg, que fou signat pel miler de representants de 110 governs locals El nou…
Observatori de Neologia
Lingüística i sociolingüística
Grup de recerca nascut l’any 1988 a la Universitat de Barcelona i que, des del 1994, s’incorporà com a projecte de l’Institut Universitari de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra.
L’Observatori de Neologia OBNEO, dirigit per la doctora MTeresa Cabré, analitza el fenomen de l’aparició de paraules noves o neologismes en l’ús, tant pel que fa al català com al castellà La tasca d’aquest grup de recerca consisteix a disposar d’un corpus de neologia de gran difusió en ambdues llengües, corresponent al buidatge de textos escrits i textos orals descriure i analitzar els recursos d’actualització del seu lèxic difondre periòdicament les noves creacions lèxiques i contribuir a l’actualització del lèxic contingut en diccionaris de llengua general, i promoure i organitzar…
Instituto Caro y Cuervo
Institut públic d’estudis superiors, investigació científica i vocació docent universitària creat l’any 1954.
Adscrit al ministeri de cultura de Colòmbia, es dedica essencialment a l’aplicació de la recerca científica en els camps de la comunicació, la lingüística, la filologia, la literatura, les humanitats i la història de la cultura colombiana, juntament amb l’ensenyament superior per a la formació d’investigadors, professors i especialistes d’aquestes disciplines Les seves investigacions es concreten en l’àmbit de la dialectologia, la lexicografia, la lingüística general i la lingüística indígena, entre d’altres Entre els seus treballs destaquen la publicació del Diccionario de construcción y…
Joseph Wilpert
Arqueologia
Cristianisme
Arqueòleg i liturgista alemany.
Ordenat de sacerdot 1833, es traslladà a Roma, de primer com a capellà del cementiri teutònic, i més tard adscrit al Collegi Prelatici dels Protonotaris Apostòlics, del qual esdevingué degà Dedicat gairebé completament a l’estudi de l’arqueologia cristiana, hi projectà la seva considerable erudició litúrgica i contribuí a mantenir-la sobre bases científiques, com a Prinzipienfragen der christlichen Archäologie ‘Fonaments de l’arqueologia cristiana’, 1890, i a prestigiar-la tot illustrant-ne amb agudesa els monuments, com a Die Malerein der Katakomben Roms ‘Les pintures de les catacumbes de…
Henri-Irénée Marrou
Cristianisme
Historiografia
Historiador de l’antiguitat cristiana i llatinista.
Des del 1949 ensenyà a la Sorbona Bon coneixedor de la patrística i en especial de sant Agustí, sobre el qual escriví àmpliament De Saint Augustin et l’augustinisme , 1957, que fou traduït al català, dirigí la Nouvelle Histoire de l’Église 1963-77 i hi collaborà La seva reflexió pacient i minuciosa fou completada per la vocació a esperonar investigacions científiques collectives Patristica sorbonensia , entre les principals Tenia una concepció global del coneixement històric presentat sobretot a Théologie de l’histoire , 1968 que el féu comprometre's en el present de la història, al moment…
Josep Masdevall i Terrades
Metge.
Es doctorà en medicina a Cervera Anà a Madrid, on fou metge de cambra de Carles III Nomenat inspector d’epidèmies del Principat de Catalunya, combaté, amb èxit, la de febres pútrides del 1783 i la de Barbastre de 1784-85, amb un preparat d’opi de la seva invenció opiata Masdevall Aquest fet tingué ressò a Itàlia, on el seu opuscle Relación de las epidemias de calenturas pútridas 1786 fou traduït pel jesuïta PMontaner Presidí l’Academia de Medicina de Cartagena i fou membre de la de Ciències i Arts de Barcelona i d’unes altres entitats científiques Publicà també un Dictamen…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina