Resultats de la cerca

El gafarró Serinus serinus és un fringíllid vivaç i menut a penes 10-11 cm d’un color verd grogós tot tacat de vires fosques, especialment la femella, com és el cas de la recollida a la fotografia, feta a Mallorca el mascle, per contra, té el front, el pit i la gola llisos, de color groc viu així com el carpó Jesús R Jurado El gafarró és, als Països Catalans, una espècie sedentària i molt abundant, a excepció de Menorca, on només es presenta com a hivernant Cada any, una nombrosa població d’individus transpirinencs ve a juntar-se amb la nostra població sedentària El pas es…

La garsa Pica pica és un ocell gros 44-46 cm, desvergonyit i renouer, molt comú als espais oberts i als conreus Astuta i impertinent, manté sempre les distàncies amb l’enemic, que intueix a temps i escridassa de lluny estant quan cria, sempre en bardisses, arbres alts o llocs d’accés difícil, roman, per contra, en un caut silenci Detestada pel pagès —a qui hom diria que ofèn tant o més que perjudica — és, tanmateix, un ocell bonic, d’un color negre lluent que es tornassola de verd i blau metàllics a la llarguíssima cua i a les vores de l’ala, i d’un color blanc puríssim a l’abdomen i a la…

Situació El sector més vistent dels murs perimetrals ECSA - J Bolòs Castell situat al cim d’un petit turó, a la riba dreta, prop del fons de la vall, davant del poble actual i damunt de la carretera Mapa 34-9182 Situació 31TCH563203 Seguint la carretera, poc abans d’arribar al poble de Lladorre, surt un camí a mà esquerra que cal seguir al llarg de poc més d’un centenar de metres després, cal girar a la dreta fins a arribar al castell, que és visible des de la carretera JBM-JJBR Història La primera notícia històrica documental del lloc de Lladorre data de l’any 1146, que és esmentat en l’acta…

Situació Una vista de l’exterior de l’església, edifici molt modificat al llarg de la seva història F Tur La petita església parroquial s’aixeca al costat nord-oriental del terme de les Llosses, coronant les poques masies més o menys disperses de l’agregat de Vallespirans Es troba a 886 m d’altitud, a la partió d’aigües entre la riera de les Llosses i la de Vilardell o de Carnalets Mapa 255M781 Situació 31TDG293707 Per arribar-hi cal agafar un camí de bosc que hi porta amb 6 km Aquest camí surt de la carretera C-149, de Ripoll a Borredà JVV Història Les primeres notícies que tenim de la…

La vila de Peralta, a 523 m d’altitud, és a la dreta de la Sosa de Peralta, aigua avall de les salines, i en la confluència amb el riu de Sorita És envoltada de diversos turons, en un dels quals hi ha les minses restes del castell de Peralta El nom de Peralta, derivat de petra alta roca alta, alludeix als turons que envolten la població Fou el comte Ermengol IV d’Urgell qui conquerí i organitzà les contrades de la vall de la Sosa, probablement, en la segona expedició que dirigí contra l’inexpugnable castell de Calassanç, és a dir, l’any 1090 D’allí estant, el comte urgellenc…

Situació Restes de les parets d’una de les habitacions d’aquesta construcció pagesa J Bolòs Prop del Collet Alt, al costat d’unes codines i damunt uns camps, hi ha uns murs que clouen diverses habitacions, les quals segurament pertanyien a un mas d’època medieval Si venim de Torà o de Solsona, cal agafar l’ampla pista de terra que va de Fontanet a Ardèvol Uns 50 m abans del trencall de Sant Serni de Llanera, surt a mà esquerra un camí carreter, que pot ésser seguit amb automòbil amb dificultat Quan, uns centenars de metres més enllà, arribem a una zona de camps, hem de deixar-hi el cotxe A mà…

Situació Visió de conjunt després de buidar les tombes J Bolòs Damunt una codina força plana, situada al costat d’un camp, hi ha un conjunt de sepultures excavades a la roca, algunes de les quals són infantils Si seguim la carretera que va de Torà a Solsona, a 5,9 km de la primera població, immediatament després del primer trencall de Fustegueres, surt a mà esquerra una pista que va a Socarrats i a d’altres masies Poc després del trencall, a uns 50 m, cal agafar una pista que s’enfila cap a la dreta Uns centenars de metres més enllà, abans de passar la riera, hem de trencar a mà dreta i…

Fins l’any 1356 no trobem esmentada en cap document la casa forta de la família Sant Romà domus sive stadium de Sancto Romano , que era a Joanetes De fet, però, aquesta força ja devia existir des de molt abans, no tan sols perquè trobem aquests cavallers documentats d’ençà de la segona meitat del segle XII, sinó perquè fou precisament en aquesta data del 1356 quan deixà de tenir la funció de casa forta En un document de l’any 1175, s’esmenten per primer cop, segons J Pagès Joan Pagès Els senyorius alodials en el vescomtat de Bas a la baixa edat mitjana , Girona 1987…

Rutàcies 1 Ruda Ruta angustifolia a aspecte de la planta x 0,5 b detall d’una flor amb els marges dels pètals laciniats x 2 c detall d’un fruit x 3 2 Gitam Dictamnus albus a detall d’una flor x 1 b detall d’un estam x 2 Eugeni Sierra Família gairebé cosmopolita, s’estén principalment per les regions tropicals i temperades i inclou uns 150 gèneres Només set espècies es troben espontànies als Països Catalans Les rutàcies es caracteritzen per la possessió de glàndules secretores productores d’essències a les fulles, les tiges, les flors i els fruits Algunes de les espècies tenen interès en…