Resultats de la cerca
Es mostren 577 resultats
La costa de Felanitx
El gatovell Launaea cervicornis és una mata en forma de coixinet espinós, endèmica de Mallorca i Menorca, i característica de costes rocoses com la de Felanitx Jesús R Jurado La costa de Felanitx 27, entre els principals espais naturals de Mallorca La costa de Felanitx, més baixa que la de Manacor just al nord, ha estat encara més afectada per l’ocupació turística del litoral N’han restat estalvis dos fragments, avui protegits Sa Punta i S’Algar, vora Porto Colom i el conjunt de cala Mitjana, cala Sa Nau i cala Brafi, al sud Ens trobem aquí amb una constitució geològica, flora i fauna…
Josep Lluís Sureda i Carrion
Economia
Economista.
Llicenciat en dret a Barcelona 1943 i doctor a Madrid 1948 L’any 1953 guanyà la càtedra d’economia política i finances públiques de la Universitat de Barcelona En aquesta universitat impulsà llavors l’establiment d’una facultat de ciències econòmiques i s’encarregà de la seva organització i posada en funcionament 1954-56 Advocat del financer mallorquí Joan March, formà part de l’equip legal que defensà els interessos de l’Estat espanyol en el cas de dret públic internacional sobre l’abús de drets de la Barcelona Traction, Light and Power Co Ltd del 1970 Cal esmentar entre els seus estudis…
Caixa Laietana (1863-1994)
La Caixa de Josep Garcia i Oliver 1863 Mataró, el 1863 Mataró al començament del segle XX postal de l’època Amb uns 17 000 habitants, Mataró era la segona ciutat de Catalunya el 1863 La indústria pren el relleu al comerç com a motor de creixement Amb uns 17 000 habitants, Mataró era la segona ciutat de Catalunya el 1863 El motor del seu creixement ha estat el comerç, fins que a mitjan segle XIX la indústria pren el relleu Les drassanes de Mataró han entrat en decadència, al mateix temps que la navegació a vela, que havia donat molt moviment al seu port i una gran tradició comercial als seus…
Adaptació al mercat però sense brillantor (1960-1975)
Les caixes en el mercat financer L’any 1960 el professor Ramon Tamames publicà la primera edició de la seva Estructura económica de España L’obra, de prop de 700 pàgines, dedica nou ratlles a les caixes d’estalvis, dintre del capítol corresponent a l’anàlisi del sistema financer i del marc de les entitats oficials de crèdit a mitjà i llarg termini, “ a meros efectos de clasificación formal ” Aquell any les caixes d’estalvis tenien 80,5 milers de milions de pessetes en dipòsits, que representaven el 35% dels que tenia la banca, i mantenien un fort ritme de…
Josep de Manjarrés i de Bofarull
Historiografia catalana
Escriptor i teòric i historiador de l’art.
Nebot de l’arxiver i historiador Pròsper de Bofarull, estudià a les universitats de Cervera i Osca i als Estudis Generals de Barcelona, i es llicencià en dret l’any 1839 Del 1841 al 1846 assistí a les classes d’art de la Llotja de Barcelona El 1849 fou nomenat vocal del Consell Provincial de Barcelona Fou soci honorari de l’Associació Arqueològica de Tarragona 1847, membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1848, de l’Acadèmia Provincial de Belles Arts de Barcelona i de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi 1852 Succeí Pau Milà i Fontanals en la càtedra de teoria i…
Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa
Economia
Organització d’empresaris, professionals i institucions de Catalunya, Andorra, el País Valencià, les Illes Balears i de la Catalunya Nord amb la intenció de fomentar la cooperació entre les regions del Mediterrani nord-occidental (també anomenat Arc Mediterrani o EURAM) per tal de fomentar-ne la productivitat i la competitivitat.
Rep el nom de l’empresari valencià Ignasi Villalonga i fou creada al juny de 2002, sota la direcció de Josep Vicent Boira i amb el suport de la Xarxa Vives i la Universitat d'Alacant i, bé que les seves prioritats són bàsicament de caràcter econòmic i estratègic, també hi tenen un pes considerable els factors lingüístics, històrics i socials Rep també el suport d’entitats i institucions diverses com ara les Cambres de Comerç de l’Arc Mediterrani, els governs autonòmics de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i el del Departament dels Pirineus Orientals a l’Estat francès, així com…
Francesc Torrella i Niubò
Indústria tèxtil
Historiografia catalana
Historiador de l’art tèxtil.
Llicenciat 1945 i doctor 1952 en filosofia i lletres ciències històriques amb la tesi Contribución al estudio histórico de la industria textil catalana La “bolla” y el comercio textil De sus orígenes a su decadencia Siglos XIII a XVI Fou director del Centre de Documentació i Museu Tèxtil 1946-86 i membre de nombroses institucions culturals nacionals, d’entre les quals l’ Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi 1986 i estrangeres Hispanic Society of America Centre Internacional d’Estudis del Teixit Antic de Lió, del qual fou nomenat vicepresident per a la zona mediterrània des del 1978…
Iemen 2009
Estat
En aquest país d'estructura tribal, més de 200 estrangers han estat segrestats els darrers quinze anys Tot i que la majoria van ser alliberats sans i estalvis, durant l'any van augmentar els atacs contra objectius occidentals,especialment als llocs turístics Així, a mitjan març, quatre turistes sud-coreans i el seu guia iemenita van ser assassinats i quatre més van resultar ferits, víctimes d'un kamikaze d'al-Qaida que va cometre un atemptat a la ciutat de Shibam, al sud-est de la capital, Sanà D'altra banda, al juny, set alemanys, un britànic i una sud-coreana, tots membres d'…
Una caixa conservadora, ortodoxa i sanejada (1921-1935)
Resistència a la modernitat La plaça de Catalunya La Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona es resisteix a la modernitat No és una excepció L’excepció és la Caixa de Pensions i d’Estalvis És encara la “caixa dels marquesos”, una entitat encapçalada i dirigida per una classe social que s’està distanciant cada cop més de la realitat social Malgrat això, la Junta de Govern —després Consell d’Administració— ha d’acceptar alguns canvis Inicia la seva expansió dintre de la ciutat de Barcelona convertint el que eren oficines del Mont de Pietat en oficines també de la seva secció d’estalvis I…
Caixa de Manlleu (1896-1994)
Logo de la Caixa de Manlleu La creació de la Caixa d'Estalvis de Manlleu 1896 Manlleu, el 1896 El canal de les fàbriques, a Manlleu, en postals del començament del segle XX La població de Manlleu tenia una mica més de 5 000 habitants el 1896 Una població relativament petita, si la comparem amb altres seus de caixes d’estalvis catalanes Inferior fins i tot a la de Vic, la capital de la comarca d’Osona —11 600 habitants el 1900—, a la qual pertany Manlleu Però Manlleu tenia una característica pròpia era la capital industrial d’Osona, el centre d’un nucli fabril, que inclou Roda, Sant Hipòlit,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina