Resultats de la cerca
Es mostren 383 resultats
Santa Eugènia d’Argolell (Anserall)
Art romànic
Situació Església parroquial ampliada amb un campanar i un cos lateral destinat a capelles i sagristia ECSA - M Anglada L’església parroquial de Santa Eugènia és al cim del poble d’Argolell dins d’una vall a l’est d’Asnurri i al sud-est de Civís, a la vora esquerra del barranc d’Argolell, que aflueix per la dreta a la Valira Mapa 34-10215 Situació 31TCG725995 S’hi va per un camí que surt al començament de la carretera que porta a Sant Joan Fumat i Ars des de la Farga de Moles, prop de la duana amb Andorra El trajecte és de 3 km des que es deixa la carretera de la Seu a Andorra MAB Història La…
Johannes Diaconus: Vita Gregorii; Liber beati Gregorii in Ihezechielem; Expositio super cantica canticorum gregorii papae (Ripoll)
Art romànic
Arxiu de la Corona d’Aragó Ms Ripoll 52 Liber beati Gregorii in Ihezechielem Foli 76 amb el comencament del llibre Cal notar la caplletra “H”, obtinguda amb l’ajut de les figures humanes Arxiu Mas Liber beati Gregorii in Ihezechielem Una caplletra “P” del foli 88, decorada amb entrellaços, motius vegetals i caps d’animal Arxiu Mas Aquest manuscrit té 210 folis en pergamí 32 × 25 cm, escrits en lletra francesa, i, segons Beer i García Villada * , correspon al segle X el text, escrit en tinta negra i amb epígrafs en vermell, conté la Vita Gregorii , de Joan Diaca foli 2 “ Incipit prephatio…
Tresor de la catedral de Tortosa
Art romànic
Arqueta Fins a la Guerra Civil Espanyola 1936-39, al tresor de la catedral de Tortosa es conservaven dues arquetes àrabs de característiques semblants En l’actualitat només en resta una, amb el núm d’inventari 163 segons el catàleg fet per J Ferrandis, mentre que l’altra, amb el núm d’inventari 162, va desaparèixer a conseqüència de l’esmentat conflicte bèllic Es tracta d’una arqueta de base rectangular, amb una tapa trapezoïdal El fons és de marqueteria de fusta amb incrustacions d’ivori Tots els seus costats es troben decorats exteriorment d’acord amb un criteri homogeni i, exceptuant la…
Santa Maria d’All (Isòvol)
Art romànic
Situació Capçalera de l’església amb un absis molt desenvolupat i un campanar de torre adossat al mur sud ECSA - A Roura Església parroquial situada a la població d’All, aigua amunt d’Isòvol Mapa 36-10 217 Situació 31TDG045947 Per a arribar a All cal agafar la carretera N-260 És uns 11 km a l’oest de Puigcerdà, en direcció a la Seu d’Urgell RMAE Història La parròquia d’All surt per primera vegada esmentada en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, document pretesament escrit l’any 819 però que en realitat es degué redactar al final del segle X Els comtes de Cerdanya tenien béns a All…
Sant Martí d’Envalls (Angostrina i Vilanova de les Escaldes)
Art romànic
Situació Petita església que fou el centre d’un antic hospital al peu del Carlit ECSA - A Roura El despoblat d’Envalls, on hi ha l’església de Sant Martí, és situat al peu del Carlit, a la confluència del riu d’Angostrina amb el torrent dels Estanyets Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 32’ 3” N - Long 1° 57’ 23” E Per a arribar-hi cal prendre a l’extrem S del poble d’Angostrina un camí sense asfaltar, però apte per a vehicles, que segueix el curs del riu d’Angostrina Després d’uns 4 km, aquesta pista arriba a una esplanada on hi ha informació per a caçadors i pescadors i on es pot deixar el cotxe…
estil
Música
Forma característica en la qual un individu o un grup d’individus realitzen una acció de manera que es distingeixi, en major o menor grau, de la forma en què ho fa algú altre.
El concepte s’aplica a tots els àmbits de la vida i de l’art La paraula prové del llatí stilus , nom que rebia el punxó amb què es gravaven les taules de cera per a escriure-hi al damunt La metonímia que es produeix en anomenar la forma personal en què un escriu amb l’objecte que fa servir per a fer-ho no és irrellevant en el llenguatge parlat i escrit pot fer-se la comunament acceptada separació entre significat i significant, distingint-se la idea que es vol expressar, de les paraules o del tipus de construcció gramatical utilitzada amb aquesta finalitat Però aquesta separació és difícil…
Informalisme i matèria
El període que va del 1955 al 1961-62 inclou els Salons de Maig impulsats per l’Associació d’Artistes Actuals, els intents per organitzar un Museu d’art contemporani a Barcelona a la Cúpula del Coliseum, els grups d’abstractes Zerofigura, Cicle d’art d’avui, Cogul i les escoles d’art FAD, 1960 Elisava, 1963 Eina, 1967 El ressò de Dau al Set es trobava encara en l’obra de Francesc Garcia Vilella, Joan Brotat Barcelona, 1923, Josep Guinovart Barcelona, 1927, i Armand Cardona Torrandell Barcelona, 1928 entre d’altres Ramon Rogent 1920-1968 va tenir un gran i efímer pes al seu taller es van…
L’art romànic al Baix Llobregat
Art romànic
Arquitectura civil i militar i arqueologia Mapa dels castells i fortaleses del Baix Llobregat anteriors al 1300 C Puigferrat Tres elements característics de la comarca del Baix Llobregat tingueren molta importància a l’alta edat mitjana En primer lloc, ésser una contrada de pas —la comarca s’organitza al voltant del curs baix del riu Llobregat—, en segon lloc ésser situada molt a prop de la ciutat de Barcelona i, en tercer lloc, amb relació a l’aspecte anterior, estendre’s al sud d’aquesta ciutat Durant els segles IX al XII, llarga època en la qual hi hagué una “marca” o frontera que partia…
Els primers testimonis de l’assumpció de l’estil
Art gòtic
Davallament de Crist de Sant Joan de les Abadesses, conegut com el Santíssim Misteri El componen set imatges Crist crucificat, els dos lladres Dimes és una talla moderna que substitueix l’original, perduda, la Mare de Déu, sant Joan Evangelista, Josep d’Arimatea i Nicodem, tallades en fusta i policromades vers el 1251 Enciclopèdia Catalana Abans d’entrar de ple en l’anàlisi de certes obres representatives de moments força primerencs de l’estil gòtic, cal cridar l’atenció sobre diferents aspectes En primer lloc, sobre el fet, ja assenyalat anteriorment, que l’escultura catalana presenta sovint…
El gòtic trescentista en la il·lustració de manuscrits. Del segon gòtic lineal a l’italianisme
Sense negar excepcionalitat a les miniatures del segle XI, ni oblidar la brillantor del gòtic internacional, cal advertir que, en conjunt, la darreria del segle XIII i, sobretot, els episodis de la primera meitat del segle XIV, defineixen el millor moment de la illustració de manuscrits a Catalunya La progressiva ampliació del regne, amb les conquestes de Mallorca i València, i la consolidació de la Corona catalanoaragonesa oferí una bona base per donar entrada als més innovadors i brillants components d’una cultura gòtica en expansió Aviat es percep la fluïdesa amb què s’inseriren les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina