Resultats de la cerca
Es mostren 364 resultats
Monarquia carolíngia i poder comtal
Quan, cap al 720, els musulmans van passar els Pirineus, els francs, que ocupaven la Gàllia, estaven en plena transformació Fou aleshores precisament que, després de més d’un segle de divisions internes, de fragmentació política en regnes, de lluites entre monarquia i aristocràcia i d’inestabilitat social revoltes contra l’impost, fugides d’esclaus, els francs iniciaven un procés de restauració política, a la base del qual hi havia l’organització d’un sistema d’explotació del treball a gran escala el domini clàssic o bipartit Una família de majordoms de palau els pipínides, després coneguts…
El passat hispanovisigòtic
Moneda bizantina de l’emperador Honori, segles IV-V MMAE / GC Si en la ficció històrica hom se situa a la Catalunya carolíngia segles IX-X i mira enrere, el primer que veurà serà el passat hispanovisigòtic, un període d’uns dos-cents o dos-cents cinquanta anys durant els quals una part o la totalitat de la Península Ibèrica, més algunes terres ultrapirinenques bàsicament la Septimània, van ser governades per monarques gots Cronologia política Les restes del passat visigòtic Els gots eren un poble germànic procedent de l’est d’Europa que van envair, successivament, l’imperi Romà d’Orient i el…
Jocs Olímpics de Barcelona 1992
Moment de la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona
© Fototeca.cat
Esport general
Jocs Olímpics d’Estiu, els XXV de l’era moderna, celebrats a Barcelona del 25 de juliol al 9 d’agost de 1992.
De ciutat candidata a ciutat seu La vocació olímpica de la capital catalana quedà palesa en els diferents intents per acollir els Jocs 1924, 1936, 1940 i 1972, que no reeixiren bàsicament per circumstàncies polítiques o bèlliques, tot i que el 1936 s’hi havia celebrat l' Olimpíada Popular Finalment s’aconseguí l’objectiu amb la candidatura per als Jocs Olímpics del 1992, que l’alcalde de Barcelona, Narcís Serra, anuncià públicament el 31 de gener de 1981 L’any 1982 Romà Cuyàs redactà el primer estudi de viabilitat del projecte olímpic Projecte de Jocs Olímpics Barcelona 1992 Primeres…
,
El convent de Sant Domènec de Girona
Art gòtic
La catedral i les altres esglésies de la ciutat de Lleida Lleida el 1563, segons un dibuix del pintor flamenc Antoon van den Wijngaerde Hi podem reconèixer la xarxa d’esglésies i convents de l’època del gòtic La Seu Vella, al capdamunt del turó de la Suda, amb l’imponent campanar, presideix la ciutat A l’esquerra de la catedral s’alça l’església parroquial de Sant Andreu En un segon nivell, els campanars permeten localitzar els temples parroquials de Sant Llorenç, Sant Martí, Sant Joan –a la falda del turó, prop del pont– i Santa Maria Magdalena A l’esquerra d’aquesta darrera parròquia s’…
Violència i feudalisme
Realitats físiques Arribats al segle XII, a la Catalunya Vella s’observa que la feudalització havia comportat importants transformacions del paisatge Les villae antigues s’havien desintegrat o eclipsat, i nombrosos mansi ocupaven el seu lloc Les unes deuen ser l’antecedent dels altres, però el canvi no fou només nominal El mas, que representa un reforçament important de l’hàbitat dispers, deu ser el resultat del joc de forces combinades el creixement que trenca motlles la ruptura de les antigues formes d’enquadrament vincles servils, de parentiu i polítics, que possibilità la disseminació…
Jordi de Déu, entre la tradició trescentista i l’estil internacional
Art gòtic
De la mateixa manera que no són gaires els escultors que sobrepassen la frontera simbòlica del 1348 i poden fer de nexe entre la primera i la segona meitats del segle XIV, també és ben curta la nòmina dels que, formats i actius dins aquesta segona meitat, continuen treballant més enllà del 1400 Sens dubte, Jordi de Déu és qui millor representa aquesta supervivència en el camp escultòric, en un significatiu parallelisme amb el que en pintura pot encarnar Pere Serra Tots dos són hereus de les innovacions italianitzants forjades al segon quart del tres-cents, tots dos es formen al tercer quart…
Andorra

Estat
Estat del SW d’Europa que limita al N i l’E amb França i al S i l’W amb Espanya; la capital és Andorra la Vella.
La geografia física És una regió muntanyosa formada aproximadament per l’alta conca de la Valira El pic més alt de les valls, l’alt de Coma Pedrosa, té 2946 m d’altitud i el punt més baix és a 840 m, a l’entrada meridional del país El territori, situat al Pirineu axial, comprèn dues valls principals afluents de la Valira la ribera d’Ordino i la Valira d’Encamp, que es reuneixen a les Escaldes En el relleu són visibles les empremtes d’origen glacial, que arriben fins a Santa Coloma, al pont de la Margineda Per això les valls són molt obertes, amb replans on s’han installat els pobles,…
La geotèrmia
El mot geotèrmia, des del punt de vista etimològic, fa referència a la calor interna de la Terra Si es deixen de banda els fenòmens d’absorció-irradiació tèrmica causats per la influència solar, que tan sols afecten les primeres desenes de metres de l’escorça terrestre, el fet és que el nostre planeta és una font de calor que irradia de forma contínua energia calorífica vers l’atmosfera Els gradients geotèrmics i els fluxos de calor L’existència d’aquesta calor és coneguda d’antic i es posa de manifest per l’augment de temperatura que s’observa en les perforacions que s’endinsen en l’escorça…
Lluís Companys, advocat
Allegoria de la Justícia encarnada en la República ECSA Un dels aspectes dels quals sempre s’ha fet esment en les biografies de Lluís Companys és el seu exercici professional com a advocat Això no obstant, en tota la bibliografia sobre el president es fa allusió al seu compromís polític com a lletrat en termes generals, sense donar-ne mai referències concretes No deixa de ser difícil resseguir la dedicació professional, cas per cas, d’un advocat, si no s’està en possessió de documents del seu bufet o si no es tenen indicacions precises dels plets en els quals va intervenir En aquestes…
La casa de la Ciutat de Barcelona
Art gòtic
Els antecedents En color negre, a la planta, els sectors que resten de l’obra gòtica AjB – DA, 1992 La casa de la Ciutat barcelonina no és un edifici gòtic sinó el resultat d’un gran nombre de transformacions que, des del segle XIV, han configurat l’actual conjunt com una suma d’elements en constant evolució, una petita part dels quals és d’origen medieval Tot i el seu gran interès, els manca la coherència orgànica pròpia d’un projecte unitari Això té a veure amb els canvis, però també amb el mateix procés constructiu de l’edifici, que mai no va ser bastit com un tot ex novo , sinó que des…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina