Resultats de la cerca
Es mostren 413 resultats
El marc geogràfic del romànic d’Andorra
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa d’Andorra amb les principals vies de comunicació El petit territori independent de les Valls d’Andorra és situat a la zona del Pirineu axial i ocupa una superfície de 468 km 2 repartida entre les parròquies d’Andorra la Vella, Canillo, Encamp, Escaldes-Engordany, la Maçana, Ordino i Sant Julià de Lòria A l’oest és limitat per la comarca del Pallars Sobirà, al sud-oest i al sud per l’Alt Urgell, al sud-est i a l’est per la Cerdanya, i pel nord té frontera amb el País de Foix La capital és Andorra la Vella i l’idioma oficial és el català Els relleus muntanyosos del…
historiografia romàntica
Historiografia catalana
Mentre que el romanticisme literari entrà a Catalunya a través de la revista El Europeo, al final del Trienni Constitucional, el romanticisme historiogràfic trigà encara uns quants anys a donar senyals de vida.
Desenvolupament enciclopèdic De fet, durant el període romàntic, és a dir, els anys vint, trenta i el començament dels quaranta del segle XIX, la producció historiogràfica pròpia fou molt escassa i l’específicament romàntica, pràcticament inexistent Només es publicaren traduccions, novelles i drames històrics, i poesia d’exaltació patriòtica, mentre que la majoria de treballs erudits romangueren inèdits fins a la restauració de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Les obres considerades paradigmàtiques del romanticisme historiogràfic a Catalunya són els treballs sobre el patrimoni…
Santa Maria de Fornons (Beranui)
Art romànic
Situació Interior de les ruïnes de la conca absidal, ple d’enderrocs dels seus murs Arxiu Gavín El despoblat de Fornons es localitza al sud-oest de Biasques, a l’altra banda del barranc, en uns replans situats al peu del tossal del Cis Les ruïnes de l’església es troben un xic amagades pels arbres, però destaquen damunt el monticle Mapa 32-10 213 Situació 31TCG001902 L’itinerari per a arribar al lloc parteix del km 20 de la carretera de l’Isàvena, on hi ha el brancal indicat que mena a Biasques d’Ovarra Des d’aquesta caseria surt un camí que creua el barranc i en la direcció esmentada porta a…
Francesc Tàrrega i Eixea
Francesc Tàrrega i Eixea
© Fototeca.cat
Música
Guitarrista i compositor.
Vida Estudià música a Castelló de la Plana amb el cèlebre guitarrista popular Manuel González, conegut amb el nom de Cec de la Marina , i, més tard, després d’una breu estada a Barcelona, piano amb Eugeni Ruiz, el Cego Ruiz Posteriorment es traslladà a València, on intentà subsistir com a guitarrista Gràcies a la protecció del comte de Parcent anà a Madrid, on estudià harmonia i piano al conservatori 1874-75 amb Miquel Galiana i Rafael Hernando S’havia proposat deixar la guitarra i dedicar-se a l’estudi del piano, però la bona acollida que tingueren a la capital madrilenya els seus concerts…
,
Museu de la Música de Barcelona
Museu
Música
Museu de Barcelona dedicat a la conservació i l’estudi dels instruments musicals.
Té l’origen en un projecte del 1921, quan la Comissió Municipal de Cultura acceptà la donació oferta per un grup de prohoms barcelonins, per a endegar un nou Museu del Teatre, la Música i la Dansa , una collecció posteriorment engrandida amb una important collecció d’instruments musicals antics 1932, per a formar el Museu d'Instruments de Música situat al Palauet Albéniz L’adveniment de la Guerra Civil Espanyola aturà el projecte, i no fou fins el 1946 que Barcelona pogué veure el naixement del Museu de la Música installat als locals del Conservatori Superior Municipal de Música, al carrer…
,
Josep Cardona i Furró

Josep Cardona i Furró
Escultura
Escultor.
Cursà estudis a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, primer dins dels ensenyaments menors, en pintura decorativa 1889-93, i posteriorment en els estudis superiors de pintura, escultura i gravat 1895-97 A l’escola fou deixeble de l’escultor Manuel Fuxà i Leal, i coincidí amb Pablo Ruiz Picasso, amb qui compartí taller Cap a vint anys continuà la seva formació artística a París, on començà a realitzar figures de caràcter naturalista, especialment de personatges del món de la cultura que començaven a ésser reconeguts, i participà al Saló oficial 1901-03 i 1905-08, amb menció honorifica el 1906…
El cor quiet
Literatura catalana
Llibre de poemes de Josep Carner publicat el 1925.
Consta de vuitanta-tres poemes que s’estructuren en cinc parts “Les nits”, la primera secció del llibre, inclou deu poemes que pretenen descriure l’experiència del poeta davant la nit Hi copsa el batec de la vida, però s’adona que és incapaç d’interpretar-la i desxifrar el sentit de l’existència Les reflexions emanen en forma d’interrogació retòrica La secció “Els arbres”, amb set poemes, parteix de l’arbre com a element comú que unifica diferents paisatges El poeta l’humanitza i el converteix en dipositari de les virtuts que sovint manquen als homes “Les estampes”, constituïda per quaranta-…
La seca de Barcelona
Art gòtic
El mot seca, procedent possiblement del mot àrab “ sikka ”, fou utilitzat a l’àrea mediterrània a partir dels segles XIII i XIV per a designar l’activitat i l’organització monetària, així com l’edifici que acollia aquestes funcions L’aparició del terme a Itàlia i Catalunya ha portat a considerar com a origen del seu ús les grans seques industrials de Sicília, mentre que a França el terme podria haver-se introduït a través de la seca de Perpinyà En altres indrets d’Occident, com l’àrea anglosaxona o fins i tot dins el territori peninsular d’àmbit castellà, el terme o no era utilitzat o fou…
Creu de Sant Jordi 1982-1990

Creu de Sant Jordi, condecoració
Entitats culturals i cíviques
Creus de Sant Jordi atorgades per la Generalitat de Catalunya a personalitats i entitats que s’han distingit en el seu camp d’actuació cultural, científica, empresarial o professional entre el 1982 i el 1990.
Llista de les Creus de Sant Jordi 1982-1990 / 1991-2000 / 2001-2010 / 2011-2020 / 2021- 1982 Persones Lola Anglada i Sarriera Ramon Aramon i Serra Enric Bagué i Garriga Agustí Bartra i Lleonart Antoni Bergós i Massó Moisès Broggi i Vallès Josep M de Casacuberta i Roger Antoni Cumella i Serret Ramon Faus i Esteve Eusebi Güell i Jover Lluís Llach i Grande Josep Mainar i Pons Marià Manent i Cisa Victorià Muñoz i Oms Raimon Noguera i Guzman Josep Riba i Ortínez Lluís Solé i Sabarís Joan Triadú i Font Joan Ainaud i de Lasarte Andreu Alfaro i Hernàndez Josep Alsina i Bofill Miquel Batllori i Munné…
Castell de l’Atmella (Montoliu de Segarra)
Art romànic
Situació Torre del castell, molt malmesa en la part superior, única part conservada de l’antiga fortalesa EFS En el punt més alt de la població de l’Ametlla de Segarra es localitzen, vora el modern dipòsit d’aigua, les ruïnes del castell de l’Ametlla, del qual se conserva només una gran torre que destaca per sobre de les cases que s’estenen pel pendent meridional situat al peu de l’antiga fortalesa Mapa 34-15 390 Situació 31TCG534044 L’Ametlla es troba a uns 20 km de Cervera en direcció sud S’hi accedeix per la carretera que uneix Cervera i Rocafort de Queralt Venint de Cervera, superat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina