Resultats de la cerca
Es mostren 749 resultats
Santa Maria de Besan (Alins de Vallferrera)
Art romànic
Situació Edifici molt transformat, de planta allargada vers ponent i que es troba precedit d’un modern campanar amb un pas inferior que permet l’accés al temple J Tous L’antiga església parroquial de Santa Maria de Besan és situada al poble de Besan, abandonat des del 1967, al qual s’arriba per un corriol que surt des de Can Felip, un gran casal situat entre Araós i Ainet de Besan, a peu de la carretera MLlC Mapa 34-9182 Situació 31TCH583117 Història L’església de Santa Maria de Besan, situada a la Vall Ferrera, va patir unes vicissituds històriques comunes als altres pobles de la vall, les…
Sant Martí Sadevesa (Terrassola i Lavit)
Art romànic
Situació Petita església, sufragània tradicional de Sant Marçal de Terrassola, que ha estat restaurada fa alguns anys ECSA - JA Adell L’església de Sant Martí Sadevesa és al costat del mas Parellada i de les caves Noveron, ben senyalitzades des de la carretera de Vilafranca a Igualada, al quilòmetre 25 de la qual hi ha la cruïlla del camí que hi mena JAA Mapa 35-16419 Situació 31TCF908878 Història Aquesta església s’esmenta per primera vegada el 1149, quan Bernat llegà al monestir de Sant Llorenç del Munt unes propietats prop de l’església de Sant Martí També el 1193 es llegaren al monestir…
Una banca catalana
Banca Catalana, Barcelona, JMFargas-ETous, 1965-68 ECSA / GC-P La forta presència a Catalunya de la banca espanyola d’origen castellà o basc contrasta no solament amb l’escassa introducció de la banca pròpiament catalana a la resta d’Espanya, sinó fins i tot, i amb més rellevància, amb la insuficient presència d’aquesta en la pròpia comunitat Aquesta circumstància ha estat destacada, des del començament del nacionalisme català, com una de les febleses més importants de l’economia catalana, dotada, això sí, d’una potent i diversificada estructura industrial Catalunya va perdre en la primera…
Uns mons que s’esvaeixen
Les biotes illenques actuals Totes les illes perdudes al mig dels oceans hostatgen faunes i flores delicades, sovint úniques En major o menor grau, són només el testimoni de la riquesa que trobaren els primers navegants Atesa la història d’extincions que han sofert, el risc que corren i el valor intrínsec que representen, han de ser considerades com a prioritats de conservació Els testimonis d’un passat puixant Avui dia resta poc del que foren paradisos, els quals coneixem de manera fragmentària mercès als testimonis que s’han conservat dels primers viatgers, a les exploracions…
Prudenci Bertrana i Compte

Prudenci Bertrana i Compte
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra El seu pare, d’ideologia carlina, posseïa diversos masos, i fou al mas Espriu de l’Esparra on s’apassionà per la natura i per la caça Estudià el batxillerat a Girona i el 1885 feu un curs d’enginyeria industrial a Barcelona L’any següent es matriculà a Llotja De nou a Girona, el 1890, es casà amb Neus Salazar, amb qui tingué quatre fills, dels quals només sobrevisqué Aurora Bertrana , també escriptora Perduda l’herència paterna, fou professor de dibuix i pintor de paisatges, retrats de difunts, exvots, rètols, etc a l’Escola Municipal de Belles Arts També exercí com a pintor d’…
,
Església i debat polític
La revolució liberal havia comportat, per a l’Església catalana, la pèrdua del poder material i la desaparició gradual dels privilegis en el camp polític i en la influència social La pujada dels moderats, a partir del 1844, significà l’acceptació per tothom del procés desamortitzador ja realitzat i la clarificació de les relacions que, a partir d’aquell moment, havien de tenir el poder civil amb l’Església La “solució negociada” que suposà el Concordat del 1851, demostra de quina manera l’Església necessitava restablir alguna via de control del poder civil i com el moderantisme espanyol…
ètica
Filosofia
Ciència filosòfica que determina la rectitud i el sentit del comportament humà, segons uns principis normatius dels quals es deriven uns deures i unes obligacions.
Es distingeix de qualsevol tractat sobre la història i el valor dels costums i les idees morals de la humanitat en el sentit que aquest comprèn l’estudi històric, antropològic i social, més que no estrictament filosòfic de les normes que han ordenat el comportament dels individus i dels grups socials de tots els temps, mentre que l’ètica, com a disciplina filosòfica, cerca les raons per les quals hom ha de comportar-se d’una determinada manera, més enllà de la simple acceptació d’unes normes socials vigents o de l’autoritat externa d’un legislador, sia aquest humà o diví És més difícil, en…
Friedrich Wilhelm Nietzsche

Friedrich W. Nietzsche segons un dibuix de John Philipp
© Fototeca.cat
Filosofia
Filòsof alemany.
Adquirí una àmplia formació humanística a Pforta i estudià teologia i filologia a Bonn i filologia, amb Ritschl, a Leipzig Entusiasmat amb la filosofia de Schopenhauer i simpatitzant, com a músic, amb Wagner, es destacà per la seva crítica radical de la religió i l’ambient cultural i social Professor de filologia grega a Basilea el 1869, des del 1879 viatjà contínuament, per motius de salut, dels Alps a la Riviera una forma esquizofrènica i expansiva de paràlisi estacionària el portà a la demència 1889 Escriví poemes, assaigs i composicions musicals A Die Geburt der Tragödie aus dem Geiste…
Dídac de Vic i de Castellví
Historiografia catalana
Dietarista.
Vida i obra Membre d’una poderosa i influent nissaga valenciana, era fill d’Àlvar de Vic i Manrique de Lara, i posseí el títol de baró de Llaurí Continuador d’un dietari iniciat pel seu germà Àlvar, Dídac de Vic fou protector del monestir dels jerònims de Santa Maria de la Murta, a la vall de Miralles, al terme d’Alzira, i gastà una part de la seva fortuna fent-hi millores arquitectòniques i decoratives Entre altres coses, donà a aquesta comunitat una collecció de retrats de valencians illustres, pintats per Ribalta, alguns dels quals encara es conserven al Museu Sant Pius V de València En…
Mèxic 2011
Estat
Com els darrers cinc anys, el país va viure sacsejat per la violència lligada a les bandes del narcotràfic i a la política repressiva practicada per l’Administració del president Felipe Calderón, amb acusacions cada cop més greus envers l’actuació de les forces armades També, les morts es van comptar per milers, i fins i tot es van donar episodis mai vistos fins ara, com va ser la massacre de Tamaulipas, el 6 d’abril, en la qual van morir, oficialment, 193 persones, la majoria, immigrants centreamericans que creuaven el país, amb l’objectiu d’arribar als Estats Units Tanmateix, fonts no…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina