Resultats de la cerca

Fill d’ Agustí Bartra  i Anna Murià , estudià antropologia a la Universidad Nacional Autónoma de México, on es graduà el 1967, i es doctorà el 1974 a la Universitat de la Sorbona de París Des del 1971 ha desenvolupat la seva carrera acadèmica a la Universidad Nacional Autónoma de México UNAM, i ha estat professor visitant en diverses universitats dels Estats Units Inicialment investigà qüestions relacionades amb les societats rurals mexicanes i posteriorment ha dut a terme recerques sobre les condicions culturals del poder polític, especialment entorn de la identitat mexicana, i de les idees…

Estudià dret i es llicencià en filosofia i lletres a Madrid, on es relacionà amb el cinema, com a crític i guionista, i fou també crític d’art El 1970 publicà la seva primera novella, Museo provincial de los horrores , la qual seguiren Busto 1973, premi Barral, Tres cuentos didácticos 1975, juntament amb Félix de Azúa i Javier Marías, La comunión de los atletas 1979, Los padres viudos 1984, La misa de Baroja 1995, La mujer sin cabeza 1997 i El vampiro de la calle Méjico 2002, El abrecartas premi Salambó i Premi Nacional de Narrativa, 2007 Ha publicat també el volum de narracions Con tal de no…

Llicenciat en medicina i cirurgia, exercí com a otorrinolaringòleg, professió que compaginà amb les arts plàstiques Especialitzat en el tractament de composicions espacials de gran moviment interior Elaborà a partir de la geometria les possibilitats topològiques derivades de la banda de Möbius , cercant en la planxa metàllica la corporeïtat dels ritmes lineals que puguin donar una major agilitat aerodinàmica a les escultures abstractes El 1942 presentà la primera exposició a la sala Mateu de València Guanyà les medalles de bronze de la II Exposició Provincial de València 1943, d’or de la II…

Llicenciada en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, començà la carrera de periodista a Ràdio Vilassar de Dalt L’any 1987 passà a Ràdio Barcelona  com a reportera, i fou en aquesta emissora que creà el programa de matinada Parlar per parlar , que li donà notorietat, especialment a partir del 1994, que hom emeté la versió d’aquest programa per a tot l’Estat Del 1997 al 2012 dirigí i presentà a la Cadena SER   La Ventana , el programa més escoltat a les tardes a la ràdio espanyola, i del 2012 al 2017 el matinal Hoy por Hoy   En televisió, el 1988-89 presentà el…

Estudià al Conservatori Vicenzo Bellini de Palerm, a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma i al Mozarteum de Salzburg Fou en aquest centre de la ciutat austríaca on el 1948 guanyà el primer premi en un concurs de directors d’orquestra Des del començament, la seva trajectòria estigué lligada especialment a l’òpera Després de ser director musical a l’Òpera de Monterrey Mèxic, ho fou també al Concert Hall de Nova York el 1952 i en 1958-59 fou assistent de la Metropolitan Opera House Fou director musical de la Philadelphia Lyric Opera Company 1966-72 i director resident del repertori italià de la…

Criteris de traducció Com a criteri general, optem pel sistema de transcripció dels alfabets no llatins com en els documents de l’Institut d’Estudis Catalans, el Gran Larousse català i el llibre d’estil de l’ Avui Les formes transliterades de la Gran enciclopèdia catalana remetran a les transcrites Es tradueixen els noms que tenen tradició en la nostra llengua Si el nom català pogués dificultar la situació geogràfica, n’anotarem la procedència Escola Nacional d’Administració París, França, Universitat de Notre-Dame Indiana, EUA Les obres de creació Es tradueixen les obres artístiques que…

Vida De petit visqué a Mèxic, on el seu pare Roberto feia de baríton de sarsuela A Barcelona cursà estudis primaris i es professionalitzà en el teatre i el cinema El seu primer film fou Nuestra Natacha 1936, Benito Perojo En una gira per Hispanoamèrica s’installà a Mèxic el 1942 i realitzà el primer film, Secreto eterno Carlos Orellana, amb el pseudònim d’Armando Dávila, que només utilitzà en aquesta ocasió Fins a la dècada de 1970 interpretà més de cinquanta títols, la majoria com a secundari, que alternà amb els escenaris, la ràdio i la televisió Es naturalitzà mexicà El 1974, amb August…

Feu de foto fixa als estudis d’Iquino el 1953, i arribà a director de fotografia amb la comèdia Un rincón para querernos 1964, IFIquino, seguit d’una dotzena més de llargs Parallelament, i seguint l’estel familiar, fou repòrter gràfic per a diverses publicacions "La Vanguardia Española", "Solidaridad Nacional", "La Prensa" i "Hola" i agències EFE, 1958-65 A partir del 1965 fotografià bàsicament espagueti-western com ara Río maldito / Sette pistole per el Gringo 1965, Joan Xiol, La balada de Johnny Ringo / Wer kennt Johnny R 1966, José Luis Madrid També participà en Elisabet Elisabeth , 1967-…

Vida Fill d’actors de teatre i de doblatge, s’inicià el 1938 com a doblador d’actors infantils primer a Voz de España amb motiu d’un film de Jackie Cooper i després als estudis de la Metro-Goldwyn-Mayer, on doblà Mickey Rooney i Freddie Bartholomew El 1948 fou cridat per Juan Manuel Soriano per participar a Radio Nacional, on aviat destacà com a comentarista esportiu Durant la dècada següent s’ocupà, entre d’altres, de les veus de Danny Kaye i de Donald O’Connor, i arribà fins i tot a interpretar temes musicals, a més d’alguna aparició esporàdica en diversos films Cap a mitjan dècada del 1950…

La introducció del cinema a l’Uruguai data del 1896, i ja dos anys després fou produït un primer documental per Félix Oliver, bé que durant el període mut l’activitat fou molt escassa Solament es destaquen Almas en la costa 1923, de JA Borges, Del pingo al volante 1928, de R Kouri, i sobretot El pequeño héroe de Arroyo de Oro 1929, de C Alonso L’arribada del sonor no augmentà la producció, fet que contrasta amb la inquietud que es desvetllà en els cineclubs cap al 1948, que provocà l’aparició d’una nova generació de cineastes renovadora del cinema uruguaià E Hintz, JJ Gascue, F Musitelli, J…