Resultats de la cerca

El lloc de Seguries apareix des d’un començament vinculat al monestir de Sant Joan de les Abadesses El primer esment data de l’any 898 i es tracta d’una venda d’una “ pecia de terra sita in loco apellato Seguries ” L’any 926, Guinedella, vídua de Teudemon, lliurà un gran alou situat a la vall de Seguries com a dot de la seva filla Elo, que entrà com a monja al monestir de les Abadesses els béns de Teudemon procedien d’un precepte del rei dels francs, i aquest fou, per tant, un dels primers repobladors de la vall, que fou aprisiada i organitzada entorn de l’any 880 La venda d’una…

Situació Vista parcial de la façana de migdia, amb la porta d’entrada i una finestra de doble esqueixada ECSA - A Roura L’església de Sant Maurici presideix el poble de Sautó, a l’alt Conflent, a la riba esquerra de la Tet i a 1 580 m d’altitud El poble gaudeix d’una posició abrigada i assolellada Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 30’ 50” N - Long 2° 9’ 16” E Sautó és a uns 35 km de Prada en direcció a la Cerdanya, per la N-116 Per a arribar al poble cal prendre un trencall D-10 a mà dreta, a l’entrada de Fetges Història La parròquia de Sant Maurici de Sautó fou una dependència de Sant Miquel de…

Situació Vista aèria del conjunt del castell de Santa Oliva i l'església, on destaca la torre i l’espadanya del santuari de la Mare de Déu del Remei ECSA - J Todó La capella de la Mare de Déu del Remei és situada dins l’àmbit del castell de Santa Oliva, amb el qual forma un tot harmònic El conjunt és a 4,5 km del Vendrell per la carretera de Llorenç del Penedès JCR-LICS Mapa 35-17447 Situació 31TCF808669 Història Com el castell de Santa Oliva, Sant Julià del castell estigué vinculada al monestir de Sant Cugat del Vallès La seva primera referència documental es troba en el precepte…

Originada segurament a partir d’una villa romana, Pesillà de la Ribera Pidilianum és esmentada per primera vegada el 876, en la donació que feu Anna, neta del comte Berà I, esposa d’Esteve, al comte Radulf i a la seva esposa Ridlinda de la vila de Pesillà amb les seves esglésies Al maig del 898, els comtes Radulf i Ridlinda donaren al monestir de Santa Maria de la Grassa la villa de Pesillà “amb les esglésies que hi són fundades en honor de sant Sadurní i de sant Feliu”, tot reservant-se l’usdefruit per a ells i per al seu fill Oliba exceptuant els delmes La iniciativa era donada…

Situació Capçalera de l’església de Sant Tomàs, força alterada, amb l’absis primitiu amb decoració de tipus llombard ECSA - Rambol L’església parroquial de Sant Tomàs és al centre del llogaret de Ventajola, situat al sud-oest de Puigcerdà Mapa 36-10217 Situació 31TDG105968 Per a anar-hi cal agafar, de la carretera N-152 de Barcelona a Puigcerdà, una pista que surt en direcció oest del quilòmetre 168, 9 i que arriba a Ventajola després d’haver fet 1,2 km També s’hi pot anar des de la carretera N-260 RMAE Història La primera menció que hom ha localitzat de l’església de Ventajola data de l’any…

És un volum en pergamí i cobertes de pell de 152 fulls 38 × 29 cm, amb foliació antiga en xifres romanes i foliat darrerament a llapis amb xifres aràbigues L’enquadernació no és original en fer-la es tallaren els fulls escapçant-ne la foliació d’alguns, i s’hi afegiren dues guardes de pergamí i un plec de tres folis de paper a-c on hi ha un índex Tal com consta en el vers del foli I, el feu compilar Gilabert de Mont-ral, canonge oblat de la catedral de Vic 1202, ardiaca de la Seu d’Urgell 1220, ardiaca de Vic 1240 i mort el 1248, qui en sufragà les despeses amb la voluntat de recollir-hi els…

L’edifici La torre mestra del castell, datada del segle XII, de planta circular de 7 m de diàmetre, s’aixeca sobre un pòdium de roca natural Té uns 15 m d’alçada i un gruix de parets de gairebé 2 m A l’interior es divideix en dos pisos l’inferior, d’uns 5,5 m d’alçada i cobert per una falsa cúpula amb una obertura central per a poder accedir-hi, i el pis superior, de 6,5 m i cobert també amb una cúpula A uns 7 m d’alçada de la torre —és a dir, al pis superior—, hi ha la porta d’entrada Adovellada de mig punt, conserva, a banda i banda del llindar, dos forats on es devien inserir les bigues d’…

Situació Absidiola de l’extrem oriental del mur de migdia de la nau, l’única que es conserva de la seva probable capçalera trevolada V Buron Les restes de l’església de Sant Cristòfol es troben situades al barri perpinyanès de Vernet, prop de la parròquia moderna amb aquesta mateixa advocació, dins concretament d’una propietat particular que pertany a una clínica JBH Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 43’ 1,2” N - Long 2° 53’ 37,2” E Història L’església de Sant Cristòfol figura des de l’any 899 en un precepte de Carles el Simple pel qual concedeix al seu fidel Esteve diversos llocs i…

Situació La vila de Mieres és a l’interfluvi de la riera del mateix nom, afluent del Ser, i el riu Tort, a 286 m d’altitud És el cap d’un municipi situat al límit oriental de la Garrotxa, en una de les cubetes que constitueixen la fossa tectònica de la baixa Garrotxa, tocant a la nova comarca del Pla de l’Estany El seu agrupament de cases és centrat per l’església de Sant Pere, un edifici d’època barroca, el qual havia estat possessió del monestir de Sant Esteve de Banyoles Mapa 259M781 Situació 31TDG702636 Hom pot anar a Mieres des d’Olot per la carretera que passa per Santa Pau JVV Història…

Les notícies més antigues del monestir són del segle X Té una data anterior un suposat precepte de Carles el Calb atorgat a favor del monestir i en contra del comte Alaric d’Empúries Segons aquest document, del 844, conservat en una còpia del segle XIII, els germans Libenci i Assinari en temps de Carlemany havien expulsat els sarraïns que ocupaven Castro Tolon Peralada, i s’apoderaren de tot el seu territori amb les valls i muntanyes de Leocarcari —nom que també es donava antigament a la serra de l’Albera—, on fundaren un monestir dedicat a sant Quirze i sant Andreu Vista de l'…