Sant Tomàs de Ventajola (Puigcerdà)

Situació

Capçalera de l’església de Sant Tomàs, força alterada, amb l’absis primitiu amb decoració de tipus llombard.

ECSA - Rambol

L’església parroquial de Sant Tomàs és al centre del llogaret de Ventajola, situat al sud-oest de Puigcerdà.

Mapa: 36-10(217). Situació: 31TDG105968.

Per a anar-hi cal agafar, de la carretera N-152 de Barcelona a Puigcerdà, una pista que surt en direcció oest del quilòmetre 168, 9 i que arriba a Ventajola després d’haver fet 1,2 km. També s’hi pot anar des de la carretera N-260. (RMAE)

Història

La primera menció que hom ha localitzat de l’església de Ventajola data de l’any 958, en un precepte de confirmació de béns del rei Lotari en favor del monestir de Sant Miquel de Cuixà, en el qual, entre altres possessions, li ratificà in Ventoiola ecclesia cum decimis et primiciis.

La possessió d’aquesta església parroquial per part del monestir de Cuixà és ratificada en la butlla del papa Joan XIII de l’any 968 (parochia Sancti Thome que est in Ventegiola cum decimis et primitiis suis), i posteriorment, en la butlla del 1011 atorgada pel papa Sergi IV. L’any 1075, el comte Guillem Ramon de Cerdanya, que s’havia apoderat d’aquesta església injustament, la restituí al cenobi de Cuixà.

L’ecclesia Sancti Tome de Ventajola, fou visitada entre els anys 1312 i 1314 pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona, segons la relació de parròquies visitades que ha arribat als nostres dies. (MD)

Església

Planta de l’església, modificada únicament per una sagristia i una capella lateral obertes al mur sud.

E. Ventosa

És un edifici d’una sola nau capçat a llevant per un absis semicircular, que ha sofert diverses reformes i modificacions. La planta de l’església és bastant regular, però lleugerament més ampla als peus.

Els murs no arriben als 80 cm de gruix; l’aparell és irregular, fet de pedres sense desbastar, formant rudimentàries filades amb grans juntes de morter de calç entre les pedres; tot plegat conforma un parament característic de les construccions del segle XI.

A l’exterior, l’absis presenta decoració de tipus llombard amb parelles d’arquets cecs separats per lesenes; d’aquests arquets només se’n conserven cinc d’originaris, la meitat dels que havia tingut, a causa d’una reconstrucció feta al segle passat. Actualment, però, en té sis ja que s’ha completat una parella en la restauració dels anys 70, durant la qual també s’arrebossà el parament exterior tot tapant-lo. Interiorment, l’absis és cobert amb volta de quart d’esfera.

La porta d’entrada és oberta en el mur meridional, i va ser refeta a la darreria del segle passat amb un arc fet de pedres granítiques; també en aquest mateix mur s’afegí una capella lateral i una sagristia, la qual amaga parcialment l’absis.

En un moment indeterminat es van realçar aproximadament 1,5 m les parets de la nau i es cobrí l’edifici amb una volta de perfil semicircular feta de rajols, sota coberta d’entramat de fusta.

El campanar d’espadanya de dos ulls, d’època moderna, s’alça en el mur de ponent.

S’hi venera una bonica marededeu de tradició romànica, reproducció de la talla que va desaparèixer el 1936. (EVS)

Bibliografia

  • Marca, 1688, col. 935, 980 i 1165
  • Abadal, 1926-50, vol. II (I), pàgs. 94-98
  • Abadal, 1954-55, VIII, doc. 94, pàgs. 313-315
  • Pladevall, 1983, pàg. 142
  • Junyent, 1992, doc. 45, pàgs. 63-68