Resultats de la cerca

El ferro pur per si sol ferrita ofereix poca resistència i duresa i sofreix deformacions plàstiques amb l’addició de carboni augmenten les seves aptituds de resistència i duresa així com el límit elàstic, tot disminuint-ne la ductilitat El percentatge de carboni que caracteritza l’acer és comprès entre el 0,05 i l’1,70% La propietat principal de l’acer és el fet que les seves qualitats de resistència, per una composició determinada, poder ésser variades considerablement per un tractament tèrmic adequat el tremp , que consisteix en un refredament intens després d’un escalfament per sobre del…

Situació Vista interior de la muralla reforçada amb bestorres a la banda sud-est del recinte casteller ECSA - JA Adell Aspecte general d’aquestes importants ruïnes, enmig d’una densa vegetació, cap al 1980, any en què s’hi efectuaren treballs d’excavació Arxiu A Bastardes El Castelló Superior o Sobirà de Sant Miquel de la Vall és un despoblat de la Barcedana, al Pallars Jussà, situat a redós del Montsec de Rubies, en territori que havia pertangut inicialment a Llimiana, i que més recentment fins al 1950 constituí municipi amb el vilatge actual de Sant Miquel de la Vall, dit en la documentació…

Situació Vista aèria del turó del castell, on s’endevina el seu antic recinte, amb la vila actual als seus peus ECSA - F Tellosa El castell de Llívia ocupa el cim de la muntanya del Castell, accident orogràfic excepcional Isolat pels quatre costats, domina a 1 353 m d’altitud sobre el nivell de la mar la plana cerdana que l’envolta i, molt especialment, la vila de Llívia, que es troba als seus peus per ponent, on s’han realitzat importants excavacions arqueològiques Mapa 36-10 217 Situació 31TDH166024 Des de Puigcerdà, s’arriba a Llívia en 5 km seguint una carretera neutral internacional Per…

La plenitud medieval Vinyeta d’un foli del Llibre verd v 1342-52 Illustra la rúbrica d’una constitució atorgada per Jaume I en l’assemblea de Pau i Treva celebrada a Tortosa el 1225 ©Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona, ms L-10, foli 75 “ A Salsis usque ad Dertusam et Ilerdam cum finibus suis ” D’aquesta manera es va definir per primera vegada el territori català a l’assemblea de Pau i Treva de Fondarella 1173, després de les conquestes de Tortosa i Lleida a mitjan segle XII Un territori regit per un comte de la casa de Barcelona que, des del 1137, era també rei d’Aragó arran del matrimoni…

Origen de la moneda de Besalú Els amonedaments comtals de Besalú testificats per l’evidència numismàtica i per uns pocs documents de data avançada tenen uns orígens ben obscurs No podem disposar de cap precedent carolingi ni de cap document o indici que ens aclareixi en virtut de quins arguments o bases legals els comtes de Besalú es consideraren possessors del dret de moneda Es possible que els comtes s’atribuïssin senzillament aquest dret i iniciessin emissions monetàries seguint el comportament que veien als comtats veïns de Girona, Vic o Barcelona També por ésser que aprofitessin alguna…

Actualment, podem distingir, ai territori de les valls del Llobregat i del Besòs, dues pràctiques funeràries diferenciades, les quals coexistiran durant tot el període d’una banda, l’enterrament a redós d’un edifici religiós i, de l’altra, l’enterrament, en espais funeraris aïllats, formant petites necròpolis amb agrupacions de tombes Necròpolis en relació amb una església Fases IA i IB de l’església i necròpoli de Sant Menna Sentmenat, datables entre els segles V i VIII J Roig Ara com ara, al territori estudiat només coneixem pocs casos, constatats arqueològicament de necròpolis associades a…

L’any 1855 és una data clau per a la història de l’art occidental, ja que la irrupció de l’art realista, cru, de Courbet dins el panorama de l’art idealista francès amb el seu famós pavelló del Réalisme on exposà d’una manera individual els quadres rebutjats pel jurat del Salon parisenc anual, significa la definitiva bifurcació de l’art europeu en dues branques, una oficial i l’altra independent D’altra banda, el 1855 Espanya vivia en ple Bienni Progressista Era un moment de renovació profunda, l’idealisme romàntic ja no responia a les demandes de la societat que…

Des de mitjan anys seixanta i durant la dècada dels setanta, l’agricultura dels Països Catalans va patir una profunda transformació tècnica i econòmica Aquesta mutació va consistir, d’una banda, en l’increment de les seves connexions i la seva dependència amb la resta de sectors productius indústria i serveis financers i, de l’altra, en la progressiva reducció del seu pes dins l’activitat econòmica global Aproximació a la localització territorial de les agricultures dels Països Catalans Distribució dels conreus i altres usos del sòl al final dels anys setanta Els 6,9 milions d’hectàrees de…

Els habitatges a l’antiguitat L’evolució de la casa és parallela a la de la societat Entre les diverses aportacions socials, la casa té una importància fonamental en la mesura que illustra, més que cap altra, el nivell de civilització i la manera de viure dels diversos grups humans L’habitatge prehistòric Les grutes i les cavernes són els tipus d’habitatge més antics que es coneixen La necessitat de disposar d’un lloc protegit de la intempèrie, el fred i els perills externs, va portar els caçadors paleolítics, que vivien a les zones de clima temperat i que ja dominaven el foc, a fer servir…

Portada de Santa Maria, la seu de Manresa El millor testimoni de l’embranzida de la ciutat de Manresa a la primera meitat del segle XIV és l’antiga església canonical de Santa Maria, coneguda des d’aquesta mateixa centúria com la Seu a causa de les seves dimensions catedralícies En va ser el tracista i primer mestre major Berenguer de Montagut, que també va projectar el convent del Carme de Manresa i, amb Ramon Despuig, l’església de Santa Maria del Mar La traça d’aquesta portada, oberta al mur nord, segueix un patró que retrobem a les portades laterals de Santa Maria del Mar ECSA - G Serra…